Vladímir Vassíliev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVladímir Vassíliev
Владимир-Васильев.jpg
modifica
Biografia
Naixement18 abril 1940 modifica (79 anys)
Moscou (Rússia) modifica
Dades personals
FormacióInstitut Rus d'Art Teatral modifica
Activitat
OcupacióActor, coreògraf, mestre de dansa, ballarí de ballet, director de teatre, poeta i professor de ballet modifica
OcupadorInstitut Rus d'Art Teatral modifica
VeuBaix modifica
Família
CònjugeIekaterina Maksímova modifica

Lloc webvasiliev.com modifica
IMDB: nm0890584 Allocine: 11685 Modifica els identificadors a Wikidata

Vladímir Víktorovitx Vassíliev (en rus: Влади́мир Ви́кторович Васи́льев, Moscou, 18 d'abril de 1940) és un ballarí i coreògraf de Moscou, Rússia. Va ser un ballarí principal en el Teatre Bolxoi i el seu director de 1995 a 2000. Va ser molt conegut pel seu paper de Spartacus i els seus poderosos salts.

Estudià en l'Escola del Teatre Bolxoi de Moscou, graduant-se el 1958. Ben aviat s'incorporà a la companyia del mateix teatre. convertint-se en solista de fama internacional. El 1960 ja va tenir un paper de relleu a La flor de pedra de Serguei Prokófiev junt a Iekaterina Maksímova, amb la qui es casà més endavant. El 1961 participà en l'estrena Spartacus d'Aram Khatxaturian, ballet del que en seria intèrpret personalíssim i quasi insubstituïble, per la seva substància heroica. Però també ha encarnat altres grans papers del repertori tradicional amb resultats no menys sensacionals, per la seva rara virtut de combinar la elegància del danseur noble amb la força dinàmica.

Així han estat les seves interpretacions de El trencanous i de Giselle amb els qualls va aconseguir grans èxits arreu d'Itàlia, primer acompanyant a la Maksímova i després a Carla Fracci (Òpera de Roma, 1972). Ha participat en diverses ocasions en el Festival de Ballet de Nervi, a Itàlia, sempre acompanyat per la seva esposa, sobre tot en duos del repertori (Don Quixot i Il corsario).

El seu debut com a coreògraf tingué lloc en el Palau dels Congressos de Moscou, on muntà i ballà Ikarus de Serguei Slonimski, 1971. Una altra de les seves interpretacions rellevants ha estat el protagonista de Ivan el Terrible, en una coreografia de Grigoróvitx sobre la música de Prokófiev. Ha actuat amb freqüència a Occident, com a ballarí invitat en parella amb la seva esposa Maksímova, participant, entre altres, en la companyia de Maurice Béjart, a Petruixka i Romeu i Julieta (música de Berlioz).

Vladimir Vassíliev va ser nomenat "Déu de la dansa" i és considerat com un ballarí clàssic al mateix nivell que Rudolf Nuréiev i Mikhaïl Baríxnikov. A la fi de les seves carreres, Vladimir Vassíliev i Iekaterina Maksímova van ser la parella d'or del ballet rus.

Bibliografia[modifica]