Vladimirita
 Vladimirita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₄(AsO₄)₂(AsO₃OH)·4H₂O |
| Epònim | Vladimirovskoye cobalt deposit (en)  |
| Localitat tipus | Vladimirovskoye cobalt deposit (en) i Khovu-Aksy (en) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.24 |
| Dana | 39.2.2.1 |
| Heys | 20.2.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,81 Å; b = 10,19 Å; c = 22,7 Å; β = 97,32° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | incolor a blanc, rosa pàl·lid |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | subvítria, sedosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,12 a 3,15 g/cm3 (mesurada); 3,17 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,650 a 1,651 nβ = 1,654 a 1,656 nγ = 1,656 a 1,661 |
| Birefringència | δ = 0,006 a 0,010 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 76° a 84° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1964 s.p. |
| Símbol | Vld |
| Referències | [1] |
La vladimirita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom pel jaciment de Vladimirskoe, a Rússia, una de les seves dues localitats tipus.
Característiques[modifica]
La vladimirita és un arsenat de fórmula química Ca₄(AsO₄)₂(AsO₃OH)·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vladimirita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descrita a partir d'exemplars recollits a dos indrets russos: el dipòsit de cobalt que dona nom a l'espècie, el de Vladimirovskoye, al krai de l'Altai, i el dipòsit de níquel i cobalt de Khovu-Aksy, a Tuvà. També ha estat descrita als Estats Units, Xile, el Marroc, Grècia i Alemanya.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladimirita |
- ↑ «Vladimirite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2022].