Vés al contingut

Vladislav Tretiak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vladislav Tretyak)
Plantilla:Infotaula personaVladislav Tretiak
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Orudyevo (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat de la Duma Estatal
21 desembre 2011 – 5 octubre 2016
Diputat de la Duma Estatal
29 desembre 2003 – 24 desembre 2007
Diputat de la Duma Estatal

Diputat de la Duma Estatal

Diputat de la Duma Estatal

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Estatal de Cultura Física de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes79 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójugador d'hoquei sobre gel, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitRússia Unida
Partit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatRússia Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre gel Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter d'hoquei gel Modifica el valor a Wikidata
Dispar (dreta/esquerra)tirador esquerrà Modifica el valor a Wikidata
Elecció al draft perCanadiens de Montréal, 138è (1983) Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
HK CSKA Moscou
Participà en
1984Jocs Olímpics d'Hivern de 1984
febrer 1980Jocs Olímpics d'Hivern de 1980
febrer 1976Jocs Olímpics d'Hivern de 1976
febrer 1972Jocs Olímpics d'Hivern de 1972 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0872294 TMDB.org: 1839994
Olympics.com: vladislav-tretyak Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Hoquei sobre gel
Jocs Olímpics
Representa: Unió Soviètica Unió Soviètica
Or Sapporo 1972 homes
Or Innsbruck 1976 homes
Argent Lake Placid 1980 homes
Or Sarajevo 1984 homes
Campionat del Món
Or Suècia 1970 homes
Or Suïssa 1971 homes
Argent Txecoslovàquia 1972 homes
Or Unió Soviètica 1973 homes
Or Finlàndia 1974 homes
Or Alemanya Occidental 1975 homes
Argent Polònia 1976 homes
Bronze Àustria 1977 homes
Or Txecoslovàquia 1978 homes
Or Unió Soviètica 1979 homes
Or Suècia 1981 homes
Or Finlàndia 1982 homes
Or Alemanya Occidental 1983 homes

Vladislav Tretiak (en rus: Владисла́в Третья́к) (Moscou, Unió Soviètica, 1952) és un jugador d'hoquei sobre gel rus, ja retirat. Jugava de porter i és considerat un dels millors jugadors de la història,[1] posseïdor de quatre medalles olímpiques. El 2001 la Federació Internacional d'Hoquei va atorgar-li el títol de "Millor jugador d'hoquei del segle XX".[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 25 d'abril de 1952 a la ciutat de Moscou, que en aquells moments era la capital de la Unió Soviètica i que avui en dia és la capital de Rússia. Els seus pares són del districte de Dmitrovsky.[3] El seu pare va servir 37 anys com a pilot militar i la seva mare era professora d'educació física.[4] Encara que inicialment va seguir el seu germà com a nedador, quan era nen, Tretiak va destacar en molts esports. No obstant això, com molts nens de la seva generació, estimava l'hoquei, i als 11 anys va entrar a la Escola Esportiva Infantil i Juvenil de l'Club Esportiu Central de l'Exèrcit (conegut per les sigles CSKA).[5] Su primer entrenador fue Vitaly Erfilov.

Tretiak va contreure matrimoni amb Tatiana (nascuda el 1950) el 23 d'agost del 1972, sis setmanes després de conèixer-se. El seu primer fill, Dmitri, va néixer l'any següent i la seva filla, Irina, va néixer 3 anys després. Tatiana està qualificada com a professora de literatura russa, encara que ja no exerceix. Tretiak és un devot cristià ortodox rus.[6]

El 1978 fou guardonat amb l'Orde de Lenin.[7]

El 21 de desembre de 2012, va votar a favor de la "Llei Dima Yakovlev" a la Duma Estatal. Aquesta legislació prohibeix l'adopció de nens russos per part de ciutadans dels Estats Units. La legislació va ser la resposta al projecte de llei Magnitsky.[8][9]

Carrera esportiva

[modifica]

Inicià la seva carrera esportiva l'any 1968 en la secció d'hoquei del CSKA de Moscou, club que no abandonà fins al 1984, moment en el qual es retirà de la competició, i en el qual ocupà la posició de porter.[10]

Va participar en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1972 realitzats a Sapporo (Japó), on en representació de la Unió Soviètica aconseguí guanyar la medalla d'or. Repetí aquesta mateixa medalla en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria), on fou l'abanderat soviètic. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1980 realitzats a Lake Placid (Estats Units) aconseguí la medalla de plata, perdent la final olímpica davant la selecció amfitriona en el denominat partit "Miracle sobre el gel". En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1984 realitzats a Sarajevo (RFS Iugoslàvia) aconseguí novament el títol olímpic.[10][2]

Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar 13 medalles en el Campionat del Món d'hoquei gel masculí, deu d'or, dues de plata i una de bronze. Al Campionat d'Europa d'hoquei gel també guanyà 13 medalles, nou d'or, tres de plata i una de bronze.[7]

A nivell de clubs jugà al CSKA Moscou, amb qui guanyà nombrosos campionats soviètics.[7] El 1983 va ser escollit pels Montreal Canadiens, però les autoritats soviètiques ho van impedir. Aquest va ser el principal motiu pel qual es va retirar l'any següent.[10]

El 1989 fou inclòs al Hockey Hall of Fame, sent el primer rus i europeu en formar-ne part.[10][2]

Retirada i vida posterior

[modifica]

En finalitzar la seva carrera esdevingué directiu de la Federació russa d'hoquei sobre gel i mànager general de l'equip olímpic rus per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 realitzats a Vancouver (Canadà). De 1998 a 2002 fou entrenador de la selecció russa. Juntament amb Irina Rodnina, va ser l'encarregat d'encendre la flama olímpica a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics a Sotxi de 2014.[7]

El 2003 fou escollit diputat de la Duma en representació de la circumscripció de Saratov pel partit Rússia Unida, ocupant diversos càrrecs a partir d'aleshores. Des del 2006 és President de la Federació Russa d'Hoquei i des del 2018 membre del Comitè Executiu del Comitè Olímpic Rus.[7]

El 2022 fou sancionat pel govern britànic en relació a la guerra russo-ucraïnesa.[11]

Estadístiques

[modifica]

Lliga soviètica

[modifica]
Temporada Equip Lliga GP W L T MIN GA VI PGC
1968–69 CSKA Moscow soviètica 3 2 0.67
1969–70 CSKA Moscow soviètica 34 76 2.24
1970–71 CSKA Moscow soviètica 40 82 2.03
1971–72 CSKA Moscow soviètica 30 78 2.60
1972–73 CSKA Moscow soviètica 30 80 2.67
1973–74 CSKA Moscow soviètica 27 94 3.48
1974–75 CSKA Moscow soviètica 35 104 2.97
1975–76 CSKA Moscow soviètica 33 100 3.03
1976–77 CSKA Moscow soviètica 35 98 2.80
1977–78 CSKA Moscow soviètica 29 72 2.48
1978–79 CSKA Moscow soviètica 40 111 2.78
1979–80 CSKA Moscow soviètica 36 85 2.36
1980–81 CSKA Moscow soviètica 18 32 1.78
1981–82 CSKA Moscow soviètica 41 34 4 3 2295 65 6 1.70
1982–83 CSKA Moscow soviètica 29 25 3 1 1641 40 6 1.46
1983–84 CSKA Moscow soviètica 22 22 0 0 1267 40 4 1.89
Total soviético 482 1158 2.31

Internacionalmente

[modifica]
Año Equip Evento GP W L T MIN GA VI PGC
1968 Selecció d'hoquei sobre gel sub-20 de la Unió Soviètica EJC 1 20 1 0 3.00
1969 Unió Soviètica EJC 2
1970 Unió Soviètica EJC 2
1970 Selecció de la Unió Soviètica WC 6 215 4 1.12
1971 Unió Soviètica EJC 3 180 5 1.67
1971 Unió Soviètica WC 5 241 6 1.49
1972 Unió Soviètica Jocs Olímpics 4 240 10 2.50
1972 Unió Soviètica WC 8 430 15 2.09
1972 Unió Soviètica SS 8 480 31 3.87
1973 Unió Soviètica WC 7 420 14 2.00
1974 Unió Soviètica WC 8 440 12 1.64
1974 Unió Soviètica SS 7 420 25 3.57
1975 Unió Soviètica WC 8 449 18 2.41
1976 Unió Soviètica Olimpiadas 4 240 10 2.50
1976 Unió Soviètica WC 10 577 19 1.98
1976 Unió Soviètica CC 5 300 14 2.80
1977 Unió Soviètica WC 9 482 17 2.12
1978 Unió Soviètica WC 8 480 21 2.63
1979 Unió Soviètica WC 7 407 12 1.77
1980 Unió Soviètica Olimpiadas 5 220 9 2.45
1981 Unió Soviètica WC 7 420 13 1.86
1981 Unió Soviètica CC 6 360 8 1.33
1982 Unió Soviètica WC 8 464 19 2.46
1983 Unió Soviètica WC 7 420 4 0.57
1984 Unió Soviètica Olimpiadas 6 360 4 0.67
total olímpico 19 1060 33 1.87
total WC 98 5445 174 1.92

Super Sèries

[modifica]

Les Super Sèries van ser jocs d'exhibició entre un Equip de NHL i Equips soviètics (generalment un club de la Lliga del Campionat soviètic). Tretiak va competir en tres.

Año Equip Esdeveniment GP W L T MIN GA GAA SO
1975–76 CSKA Moscow Super-S 4 2 1 1 240 12 3.00 0
1980 CSKA Moscow Super-S 5 3 2 0 300 18 3.60 0
1983 Unió Soviètica Super-S 4 0 240 4 1.00

Referències

[modifica]
  1. IIHF Centennial All-Star Team Arxivat 2014-02-27 a Wayback Machine.. Iihf.com. Retrieved on 2013-04-05.
  2. 2,0 2,1 2,2 «ТРЕТЬЯК Владислав Александрович | Российские спортсмены | Спортивная Россия» (en rus). Arxivat de l'original el 2024-02-15. [Consulta: 15 febrer 2024].
  3. Kolesnikov. «ХК "Донбасс" на открытии новой ледовой арены в Луганске». Arxivat de l'original el 2017-08-28. [Consulta: 7 setembre 2013]."Третьяк обмолвился, что он корнями-то украинец, родители его с Сумщины" - "Tretiak ha mencionado que tiene raíces ucranianas, sus padres son de Sumy"
  4. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-05-20. [Consulta: 8 setembre 2013].
  5. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2004-01-15. [Consulta: 22 març 2008].. vor.ru (entrevista en ruso, 1999)
  6. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-02-19. [Consulta: 8 setembre 2013].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Третьяк Владислав Александрович». Arxivat de l'original el 2024-02-15. [Consulta: 15 febrer 2024].
  8. «Справка о голосовании по вопросу:(третье чтение) О проекте федерального закона № 186614-6 "О мерах воздействия на лиц, причастных к нарушениям основополагающих прав и свобод человека, прав и свобод граждан Российской Федерации"». Arxivat de l'original el 2017-03-19. [Consulta: 12 gener 2013].
  9. Д1 (2 чтение) ФЗ №186614-6 "О мерах воздействия на лиц, причастных к нарушению основополагающих прав и свобод человека, прав и свобод граждан РФ" – Система анализа результатов голосований на заседаниях Государственной Думы Arxivat 2017-08-28 a Wayback Machine.. Vote.duma.gov.ru (2012-12-19). Consultado el 5 de abril de 2013.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «Olympedia – Vladislav Tretyak». Arxivat de l'original el 2024-04-29. [Consulta: 15 febrer 2024].
  11. «CONSOLIDATED LIST OF FINANCIAL SANCTIONS TARGETS IN THE UK». Arxivat de l'original el 14 d’abril 2023. [Consulta: 16 abril 2023].