Vladivostok

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVladivostok
Владивосток
Bandera de Vladivostok Escut de Vladivostok
Q4485793 Q953709
Center of Vladivostok and Zolotoy Rog.jpg

Localització

43° 07′ 00″ N, 131° 54′ 00″ E / 43.116666666667°N,131.9°E / 43.116666666667; 131.9
Estat Rússia
Territori Territori de Primórie
Districte urbà Vladivostoksky Urban Okrug
És capital de Vladivostoksky Urban Okrug
Conté
Població
Total 606.589 (2017)
• Densitat 1.831,71 hab/km²
Geografia
Superfície 331,16 km²
Banyat per Peter the Great Gulf
Altitud 8 m
Història
Fundació 1860
Organització i govern
• Cap de govern Igor Pushkaryov (2008)
Indicatius
Codi postal 690xxx
Fus horari UTC+11
Prefix telefònic +7 423
Codi OKTMO 05701000001
Codi OKATO 05401000000
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.[1] És una ciutat amb indústries relacionades amb el seu important port comercial i militar, obert a l'oceà Pacífic a través del mar del Japó: drassanes, construccions mecàniques i construcció de maquinària per al tractament del peix i per a la indústria de la balena. És la terminal del Ferrocarril Transsiberià. En 2016 tenia una població de 606.653 habitants.[2]

Clima[modifica]

Vladivostok té un clima continental humit (Classificació de Köppen Dwb). Malgrat estar a la latitud de Marsella, per l'Anticicló siberià, els seus hiverns són encara més freds que els de Moscou amb una temperatura mitjana de gener de −12,3 °C (9,9 °F). La influència marítima és forta a l'estiu amb 19'8ºC de mitjana a l'agost. La temperatura mitjana anual és de 4,9ºC.

La pluviometria mitjana és de 840 litres que cauen principalment a l'estiu.[3]


Història[modifica]

La ciutat va ser fundada l'any 1860.[4]

Període revolucionari[modifica]

Després de la Revolució d'Octubre a Rússia, el soviet d'obrers i soldats va assolir el control de Vladivostok el novembre de 1917. Els aliats tenien por que els alemanys s'apoderessin de la regió (els presoners de guerra havien estat alliberats i eren a la zona). El Japó va enviar vaixells de guerra a la ciutat i hi va desembarcar soldats per encarregar-se de mantenir l'ordre però sense intervenir en els afers interns (gener de 1918). Poc després, també hi van arribar soldats britànics. Al març també van entrar a la Sibèria tropes xineses, i el Japó hi va enviar més soldats per estabilitzar la situació als territoris de Transbaikal i Primórie (o el Litoral), on convivien els blancs, els bolxevics i els presoners alemanys i txecs (que tenien tallades les vies per retornar a Europa). Els txecs es van aliar amb els blancs.[5] Per protegir-los, el Japó va desembarcar 93.000 soldats a Vladivostok, i els americans, francesos, italians i britànics hi van enviar també soldats (uns set mil entre tots).

El 29 de juny de 1918, el soviet de Vladivostok va ser deposat pels txecs, i el govern que es va formar al seu lloc es va aliar amb el cap blanc, l'almirall Koltxak, l'agost de 1919. Les forces dels aliats van ocupar els territoris de Primórie o el Litoral i la regió de l'Amur fins al llac Baikal (amb Blagovèixtxensk, Khabàrovsk, etc.) i van ajudar l'almirall Koltxak. El juliol els txecs van ocupar Simbirsk (després anomenada Uliànovsk per Lenin), i a l'agost els txecs van entrar a Txità, a Transbaikàlia. El govern provisional autònom instal·lat a Vladivostok va utilitzar la bandera verda i blanca, amb el verd a la part de dalt.

El 1919 els bolxevics, després de derrotar Koltxak i ocupar Omsk i Tomsk, van avançar cap a Transbaikàlia. Un govern provisional bolxevic es va establir a Verkhneúdinsk (tardor del 1919). El novembre de 1919 l'exèrcit de Koltxak es va enfonsar i els bolxevics de Vladivostok van assumir altre cop el poder. Koltxak va ser executat al febrer de 1920. Entre Vladivostok i Verkhneúdinsk quedaren els territoris dominats pels atamans cosacs, amb el seu cap principal Grigori Semiónov, que era partidari d'unir la Transbaikàlia, Amur i Primórie al Japó.[6]

El soviet es va sostenir fins a l'abril de 1921, quan fou substituït per un govern democràtic ràpidament eliminat per una rebel·lió fomentada pels japonesos, dirigida pels germans Spiridon i Nikolai Merkúlov (26 de maig de 1921), de la qual va sorgir el govern provisional de Trans-Amur (Priamúrskoie vrémennoie pravítelstvo), presidit per Spiridon Merkúlov i amb Nikolai com a ministre de Marina i Afers Estrangers. Un Congrés va designar cap militar del govern provisional el general Dieterich, que dirigia les restes de l'exèrcit de Koltxak.

La Conferència de Washington (abril de 1922) va imposar al Japó l'evacuació total. Després de l'evacuació japonesa (que encara va retenir el nord de Sakhalín fins al 1925), els blancs es van dispersar. Al juny, els Merkúlov van entregar el govern al general Dieterich, que va presidir una Assemblea local (Zemski Sobor). El 22 d'octubre de 1922, les tropes de la República de l'Extrem Orient van entrar a la ciutat, que després va ser part de la Unió Soviètica.

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Vladivostok». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Город Владивосток». [Consulta: 28 juny 2016].
  3. «Климат Владивостока» (en russian). [Consulta: 19 juny 2013].
  4. Joana Breidenbach. Pál Nyíri, Joana Breidenbach. China inside out: contemporary Chinese nationalism and transnationalism. illustrated. Central European University Press, 2005, p. 89. ISBN 963-7326-14-6 [Consulta: 18 març 2012]. 
  5. «Czech troops take Russian port of Vladivostok for Allies - Jul 06, 1918 - HISTORY.com».
  6. Joana Breidenbach. Pál Nyíri, Joana Breidenbach. China inside out: contemporary Chinese nationalism and transnationalism. illustrated. Central European University Press, 2005, p. 90. ISBN 963-7326-14-6 [Consulta: 18 març 2012]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladivostok Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]