Vocal mitjana anterior no arrodonida

Vocal mitjana anterior no arrodonida
e
e̞
ɛ̝
Número AFI	302 430
Codificació
Entitat (decimal)	e​̞
Unicode (hex)	U+0065 U+031E
X-SAMPA	e_o
Braille	[[File:Braille E5.svg |25px|alt=⠑ (braille pattern dots-15) | ⠑ (braille pattern dots-15) U+2811]] [[File:Braille CapitalSign.svg |25px|alt=⠠ (braille pattern dots-6) | ⠠ (braille pattern dots-6) U+2820]][[File:Braille Ê.svg |25px|alt=⠣ (braille pattern dots-126) | ⠣ (braille pattern dots-126) U+2823]]
So
font · ajuda

La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [e] i la semioberta [ɛ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen [E], mentre la representació més comuna i estesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada [e̞] o bé de pujada [ɛ̝].

Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dóna en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.

Característiques

Triangle vocàlic de l'AFI
Anterior Quasi- anterior Central Quasi- posterior Posterior Tancada •iy •ɨʉ •ɯu •ɪʏ •ɪ̈ʊ̈ ʊ •eø •ɘɵ •ɤo •e̞ø̞ •əɵ̞ •ɤ̞o̞ •ɛœ •ɜɞ •ʌɔ •æ ɐ •aɶ •äɒ̈ •ɑɒ Quasitancada Semitancada Mitjana Semioberta Quasioberta Oberta
Els parells de vocals són: no arrodonides–arrodonides

• L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
• La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense crear una constricció que la classificaria com a consonant.
• És una vocal no arrodonida, és a dir, els llavis no són pas arrodonits i estan en posició de repòs.

Ocorre en

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Anglès	Yorkshire	play	[ple̞ː]	'jugar, tocar'	Vegeu la fonologia de l'anglès
Castellà		bebé	[be̞ˈβ̞e̞]	'nadó'	Vegeu la fonologia del castellà
Català	Català septentrional	sec	[ˈse̞k]	'sec'	/ɛ/ i /e/ es fan [e̞] en aquests dialectes. Vegeu la fonologia del català
	Alguerès
Coreà		베개	[pe̞ˈɡɛ]	'coixí'	Vegeu la fonologia del coreà
Finès		menen	[me̞ne̞n]	'(jo) aniré'	Vegeu la fonologia del finès
Grec		φαινόμενο/fainómeno	[fe̞ˈnome̞no]	'fenomen'	Vegeu la fonologia del grec modern
Hebreu		חלק	[ˈχe̞le̞k]	'part'	Les vocals hebrees no es mostren en l'escriptura, vegeu Niqqud i la fonologia de l'hebreu modern
Hongarès		hét	[he̞ːt]	'set'	Vegeu la fonologia de l'hongarès
Japonès		笑み	[é̞mì]	'somriure'	Vegeu la fonologia del japonès
Romanès		fete	[ˈfe̞te̞]	'noies'	Vegeu la fonologia del romanès
Rus		человек	[t͡ɕɪlɐˈvʲe̞k]	'persona'	Ocorre només darrere de consonants suaus. Vegeu la fonologia del rus
Serbocroat		жена/žena	[ʒe̞na]	'dona'	Vegeu la fonologia del serbocroata
Tagàlog		daliri	[dɐˈliɾe̞]	'dit'	Vegeu la fonologia del tagàlog
Turc		ev	[e̞v]	'casa'	Vegeu la fonologia del turc

Bibliografia

• Recasens i Vives, Daniel. Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. 2a ed.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996 (Biblioteca Filològica, XXI). ISBN 9788472833128 [Consulta: 13 febrer 2009]. 
• Iivonen, Antti; Harnud, Huhe «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
• Jones, Daniel; Dennis, Ward. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969. 
• Landau, Ernestina; Lončarića, Mijo; Horga, Damir; Škarić, Ivo. «Croatian». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 66–69. ISBN 0-521-65236-7. 
• Laufer, Asher. «Hebrew». A: Handbook of the International Phonetic Association, 1999, p. 96–99. 
• Lee, Hyun Bok. «Korean». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 120–122. ISBN 0-521-63751-1. 
• Martínez-Celdrán, Eugenio; Fernández-Planas, Ana Ma.; Carrera-Sabaté, Josefina «Castilian Spanish». Journal of the International Phonetic Association, 33, 2, 2003, p. 255–259. DOI: 10.1017/S0025100303001373.
• Okada, Hideo «Japanese». Journal of the International Phonetic Association, 21, 2, 1991, pàg. 94–96. DOI: 10.1017/S002510030000445X.
• Roca, Iggy; Johnson, Wyn. A Course in Phonology. Blackwell Publishing, 1999. 
• Szende, Tamás «Illustrations of the IPA:Hungarian». Journal of the International Phonetic Alphabet, 24, 2, 1994, p. 91–94.
• Zimmer, Karl; Orgun, Orhan. «Turkish». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 154–158. ISBN 0-521-65236-7.