Vocal mitjana anterior no arrodonida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vocal mitjana anterior no arrodonida
e
ɛ̝
Número AFI 302 430
Codificació
Entitat (decimal) e​̞
Unicode (hex) U+0065 U+031E
X-SAMPA e_o
Braille ⠑ (braille pattern dots-15) ⠠ (braille pattern dots-6) ⠣ (braille pattern dots-126)
So

La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [e] i la semioberta [ɛ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen [E], mentre la representació més comuna i estesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada [e̞] o bé de pujada [ɛ̝].

Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dóna en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Triangle vocàlic de l'AFI
Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
Blank vowel trapezoid.svg
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
eø
ɘɵ
ɤo
ø̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Els parells de vocals són: no arrodonidesarrodonides
  • L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
  • La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense crear una constricció que la classificaria com a consonant.
  • És una vocal no arrodonida, és a dir, els llavis no són pas arrodonits i estan en posició de repòs.

Ocorre en[modifica | modifica el codi]

Llengua Mot AFI Significat Notes
Anglès Yorkshire[1] play [ple̞ː] 'jugar, tocar' Vegeu la fonologia de l'anglès
Castellà[2] bebé [be̞ˈβ̞e̞] 'nadó' Vegeu la fonologia del castellà
Català[3] Català septentrional sec [ˈse̞k] 'sec' /ɛ/ i /e/ es fan [e̞] en aquests dialectes. Vegeu la fonologia del català
Alguerès
Coreà[4] 베개 [pe̞ˈɡɛ] 'coixí' Vegeu la fonologia del coreà
Finès[5] menen [me̞ne̞n] '(jo) aniré' Vegeu la fonologia del finès
Grec φαινόμενο/fainómeno [fe̞ˈnome̞no] 'fenomen' Vegeu la fonologia del grec modern
Hebreu[6] חלק [ˈχe̞le̞k] 'part' Les vocals hebrees no es mostren en l'escriptura, vegeu Niqqud i la fonologia de l'hebreu modern
Hongarès[7] hét [he̞ːt] 'set' Vegeu la fonologia de l'hongarès
Japonès[8] 笑み [é̞mì] 'somriure' Vegeu la fonologia del japonès
Romanès fete [ˈfe̞te̞] 'noies' Vegeu la fonologia del romanès
Rus[9] человек [t͡ɕɪlɐˈvʲe̞k] 'persona' Ocorre només darrere de consonants suaus. Vegeu la fonologia del rus
Serbocroat[10] жена/žena [ʒe̞na] 'dona' Vegeu la fonologia del serbocroata
Tagàlog daliri [dɐˈliɾe̞] 'dit' Vegeu la fonologia del tagàlog
Turc[11] ev [e̞v] 'casa' Vegeu la fonologia del turc

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Johnson & Roca, 1999: «A Course in Phonology» pàg. 179.
  2. Martínez-Celdrán, Fernández-Planas & Carrera-Sabaté, 2003: «"Castilian Spanish", Journal of the International Phonetic Association», pàg. 256.
  3. Recasens, 1996: «Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i el consonantisme català al segle XX», pàg. 59.
  4. Lee, 1999: «"Korean", Handbook of the International Phonetic Association, Cambridge University Press», pàg. 121.
  5. Iivanen & Harnud, 2005: «"Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association», pàgs. 60-66.
  6. Laufer, 1999: «"Hebrew", Handbook of the International Phonetic Association», pàg. 98.
  7. Szende,1994: «"Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet», pàg. 92.
  8. Okada, 1999: «"Japanese", Journal of the International Phonetic Association, vol. 21, 2», pàg. 94.
  9. Jones & Ward, 1969: «The Phonetics of Russian», pàg. 41.
  10. Landau, Lončarića, Horga & Škarić, 1999: «"Croatian", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 67.
  11. Zimmer & Orgun, 1999: «"Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 155.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Recasens i Vives, Daniel. Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. 2a ed.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996 (Biblioteca Filològica, XXI). ISBN 9788472833128 [Consulta: 13 febrer 2009]. 
  • Iivonen, Antti; Harnud, Huhe. «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
  • Jones, Daniel; Dennis, Ward. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969. 
  • Landau, Ernestina; Lončarića, Mijo; Horga, Damir; Škarić, Ivo. «Croatian». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 66–69. ISBN 0-521-65236-7. 
  • Laufer, Asher. «Hebrew». A: Handbook of the International Phonetic Association, 1999, p. 96–99. 
  • Lee, Hyun Bok. «Korean». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 120–122. ISBN 0-521-63751-1. 
  • Martínez-Celdrán, Eugenio; Fernández-Planas, Ana Ma.; Carrera-Sabaté, Josefina. «Castilian Spanish». Journal of the International Phonetic Association, 33, 2, 2003, p. 255–259. DOI: 10.1017/S0025100303001373.
  • Okada, Hideo. «Japanese». Journal of the International Phonetic Association, 21, 2, 1991, pàg. 94–96. DOI: 10.1017/S002510030000445X.
  • Roca, Iggy; Johnson, Wyn. A Course in Phonology. Blackwell Publishing, 1999. 
  • Szende, Tamás. «Illustrations of the IPA:Hungarian». Journal of the International Phonetic Alphabet, 24, 2, 1994, p. 91–94.
  • Zimmer, Karl; Orgun, Orhan. «Turkish». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 154–158. ISBN 0-521-65236-7.