Vocal posterior

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Comparació de les posicions de la llengua en les vocals posteriors: tancada [u], semitancada [o], semioberta [ɔ] i la vocal central [a].

Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel. Acústicament, són orals, greus i bemolitzades, i es caracteritzen pel fet que el seu segon formant és inferior a 1200 Hz, enfront de les vocals centrals i anteriors, el segon formant de les quals té una freqüència més alta.

L'AFI identifica nou vocals posteriors:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • D'Intorno, F.; Del Teso, E.; Weston, R.. Fonética y fonología actual del español. Cátedra, 1995. ISBN 84-376-1363-9.