Vocalització dels ocells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Merla mascle (Turdus merula) vocalitzant al port de Bogense, Fiònia, Dinamarca. Cant de merla mascle gravada a Lilla, França Cant de merla mascle gravada a Lilla, França (pàg.)

Les vocalitzacions dels ocells són els sons vocals (les veus, el crit) que emeten els ocells, i inclouen tant els reclams com els cants.[1][2][3] En un llenguatge no tècnic, s'entén per cant dels ocells aquells sons produïts per ocells que resulten melodiosos a l'oïda humana. En ornitologia i observació d'ocells, el cant es distingeix del reclam per la funció: els cants són més llargs i més complexos, estan associats amb el festeig i l'aparellament, i s'originen en els reclams, els quals expandeixen. Els reclams, per contra, son vocalitzacions o veus més simples que tenen funcions com ara d'alarma o establiment de contacte entre els membres d'una bandada.

Vocalitzacions d'alguns ocells[modifica | modifica el codi]

S'assignen també diferents paraules per descriure diferents tipus de sons emesos pels ocells, molts dels quals estan al nostre vocabulari general. Alguns verbs descriptius dels cants, crits o refilets dels ocells son: piular, refilar, xiular, xerrotejar, escatainar o cloquejar, claquejar, garrular, parrupar o parrupejar, escotxegar, esgaripar, xisclar, grallar o ulular. Per exemple, el típic moixonet (ocell petit, passeriforme) piula (fa piu-piu) i refila, i se sent la piuladissa o el refilar. Les orenetes xerrotegen. Les gallines escatainen, o escainen, catasquegen, cloquegen o fan cloc-cloc quan han post o coven. En canvi, quan fa quicquiriquic el gall, simplement es diu que canta. Les oques, com les gallines, també poden cloquejar o glosir. El colom, la tórtora i el tudó parrupegen, mentre que la tórtora també ulula. Els ànecs i les oques claquen o nyequegen.[4] Els còrvids grallen, etc.[5][6][7] Els ànecs xiuladors i els ànecs mandarins, es diu que xiulen, perquè emeten una mena de xiulet.

Sons no vocals dels ocells[modifica | modifica el codi]

Alguns ocells, en canvi, també es comuniquen fent sons amb el bec, repercutint sobre diferents superfícies, com ara els picots contra la fusta de l'arbre. Les cigonyes saluden a la parella quan tornen al niu clacant o claquejant, és a dir, aixequen el cap i fan clac clac, obrint i tancant el bec repetidament, emetent un claqueig[8][9][10] que sona una mica com si tustessin a una porta... Alguns ocells també usen les ales per a fer sorolls comunicatius.

Reclam (aparell)[modifica | modifica el codi]

Els reclams són també aquells instruments que usen els humans per a reproduir els reclams de determinats ocells, normalment per atreure'ls, ja sigui per caçar-los, capturar-los o per fins estudiosos. Poden ser fets de fang, metall, pell, canya, fusta, etc. Alguns reclams també es diuen xiulets, depenent del so que facin.

Val a dir que avui en dia, hi ha manta gravacions de reclams i cants d'ocells. Eloïsa Matheu, per exemple, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, és una biòloga que n'ha gravat molts reclams durant anys de treball al camp, des del 1990.[11]

També s'usen els reclams en viu d'ocells engabiats per atreure'n d'altres.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cursos de cants d'ocells, Institut Català d'Ornitologia. Accedit el 27/03/2017.
  2. "Reclams i cant", dins Roger Tory Peterson, Guy Mountfort, P.A.D. Hollom, Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació coordinada per Jordi Sargatal, Edicions Omega, Barcelona, 2a edició, 1995, pp. 20-21.
  3. "La veu", dins Lars Jonsson, Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, traducció i adaptació coordinada per Jordi Sargatal, Edicions Omega, Barcelona, 1994, pp. 20-21.
  4. "clacar" al Diccionari de la llengua catalana Multilingüe, CREC.cat
  5. 5,0 5,1 "Què diuen els ocells?", vídeo (amb el text un xic resumit) del capítol del "Quèquicom", de TV3, 19/03/2013. Accedit el 25-03-2017.
  6. "Els sons dels animals", Aula de Català. Accedit el 25-03-2017.
  7. Nyequejar, cloquejar, escatainar, etc. al Diccionari Alcover-Moll, o Català-Valencià-Balear.
  8. La cigonya blanca al blog del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 2011. Accedit el 25-03-2017.
  9. Fitxa de la cigonya a Imatges naturals de Ponent. Accedit el 25-03-2017.
  10. "AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ. BENVINGUTS A L'IRREPETIBLE", breu text de Roman Aixendri, fotos d'Andrei Moldovan i vídeo de Rosa Palmer, revista Route Cru, número 20, (2008?). Accedit el 25-03-2017.
  11. "Eloïsa Matheu: «Si escoltes el bosc, millora la teva salut mental». 'Atrapasons'. Fa 25 anys que grava la banda sonora de la naturalesa, des de la selva tropical fins a l'Himàlaia.", de Gemma Tramullas, El Periódico, 29 de maig del 2013. Accedit 27/03/2017.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vocalització dels ocells Modifica l'enllaç a Wikidata