Volker Schlöndorff

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVolker Schlöndorff
Volker Schloendorff Lodz Poland November29 2009 Fot Mariusz Kubik 04.jpg
Volker Schlöndorff (2009)
Biografia
Naixement 31 de març de 1939 (1939-03-31) (79 anys)
Wiesbaden (Alemanya)
Nacionalitat GER alemanya
Educació Institut des hautes études cinématographiques Tradueix
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista, professor d'universitat i actor de cinema
Productora / Companyia European Graduate School Tradueix
Moviment Nou Cinema Alemany
Obra
Obres destacables 1966 El jove Törless
1979 El timbal de llauna
1982 Krieg und Frieden
2006 Strajk - Die Heldin von Danzig
2006 Billy Wilder Speaks
Família
Cònjuge Margarethe von Trotta (1971-1991)
Angelika Gruber (1992-present)
Premis
Premis Oscar
Millor pel·lícula estrangera
1980 - El timbal de llauna
Festival de Canes
Palma d'Or
1979 - El timbal de llauna
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1966 El jove Törless
1979 El timbal de llauna
1982 Krieg und Frieden
2006 Strajk - Die Heldin von Danzig
2006 Billy Wilder Speaks

Lloc web VolkerSchloendorff.com
IMDB: 0772522
Modifica les dades a Wikidata

Volker Schlöndorff (o Schloendorff), (Wiesbaden, Alemanya, 31 de març de 1939) és un director de cinema alemany. És un dels principals representants del Nou Cinema Alemany dels anys 1960-1970 i un dels fervents defensors del cinema d'autor europeu.[1]

Biografia[modifica]

El 1956, la família de Volker Schlöndorff, el pare del qual és físic, deixa l'Alemanya de l'Oest per establir-se a Vannes. Dos anys més tard, Schlöndorff obté el primer premi de filosofia del concurs general. S'inscriu llavors a l'IDHEC però deixa ràpidament l'escola per fer un curs sobre Zazie al metro i comença la seva carrera a França com a ajudant d'Alain Resnais (L'Année dernière a Marienbad), de Jean-Pierre Melville (Le Doulos, Léon Morin) i de Louis Malle (Le Feu follet).

El 1966, animat per Louis Malle, realitza als 26 anys el seu primer llargmetratge: El jove Törless, adaptació de la novel·la homònima de Robert Musil. Hi revela el seu domini d'una forma fluida, l'agudesa del seu estudi psicològic i el seu sentit del relat.[1] La pel·lícula obté el Premi de la Crítica internacional al Festival de Canes 1966.[1] Tres anys més tard, adapta Michael Kohlhaas de Heinrich von Kleist.

Schlöndorff s'imposa a Alemanya com a un dels caps de fila del Nou Cinema Alemany gràcies a la seva adaptació, el 1975, dirigida en companyia de la seva esposa llavors Margarethe von Trotta, de la novel·la de Heinrich Böll (Premi Nobel de literatura 1972): Die verlorene Ehre der Katharina Blum oder, crítica acerba de l'Alemanya dels anys de plom. Li succeeix un altre èxit: Der Fangschuss, de Marguerite Yourcenar.[1]

El cineasta obté el reconeixement internacional amb El timbal de llauna adaptació de l'obra d'un altre Premi Nobel alemany: Günter Grass. Aquest fresc dramàtico-bufonesc delirant que revisita de manera anticonformista la història de l'Europa central, de l'Alemanya i del nazisme a través del recorregut d'un noi que decideix no créixer més als 3 anys, és premiat amb la Palma d'or al Festival de Canes (exaequo amb Apocalypse Now de Francis Ford Coppola).[1] Guanya igualment l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera a Hollywood, l'any següent.[1]

L'èxit planetari del Timbal li obre totes les portes. Continua sent en principi fidel a un mode de producció independent i a un cinema d'autor europeu, portador d'una certa noblesa cultural tant per la tria variada de les llengúes de rodatge (alemany, francès, anglès) com per una inspiració pouada del patrimoni literari.[1] Dirigeix després algunes pel·lícules als Estats Units abans de tornar a Europa. Sovint produeix les pel·lícules que realitza i col·labora puntualment amb la televisió per lligar els seus pressupostos.[1] D'altra banda ha posat en escena diversos telefilms.

Adaptant regularment monuments de la literatura (Marcel Proust, Max Frisch, Arthur Miller, Michel Tournier, etc.), Schlöndorff es queda, a França, Alemanya i als Estats Units, vinculat a un cert intimisme i a temes com les hores obagues de la història, les vicissituds del poder, la frustració, la revolta i la repressió: Un amour de Swann, Cercle d'enganys, Death of a Salesman, A Gathering of Old Men, Homo Faber, Der Unhold, Die Stille nach dem Schuß, Der neunte Tag.[2]

Els anys 1990, accepta la direcció dels Estudis Babelsberg, als afores de Berlín, l'exseu del Hollywood alemany quan la Universum Film AG hi era instal·lada en la primera meitat del segle XX i propietat de la Companyia general d'immobiliària i de serveis. També dóna classes de cinema i literatura a l'escola europea de Saas-Fee (Suïssa), sobretot en seminaris estivals.

El 2009, Schlöndorff ha posat en escena l'última obra de Lev Tolstoi I la llum resplendeix en les tenebres (Espai escènic: Mark Lammert) al castell de Neuhardenberg amb Angela Winkler. Estudia una pel·lícula consagrada a la conferència de Berlín.[3]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]