Volta Ciclista a Catalunya
La Volta Ciclista a Catalunya és la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya. Iniciada el 1911, és una de les curses més antigues que es disputa a la península. De fet, només la Volta a Tarragona que es començà a disputar el 1908 la supera, és també una de les més antigues del món, molt a prop temporalment del Tour de França (1903) i el Giro d'Itàlia (1909). Actualment està inscrita a l'UCI ProTour, la màxima categoria de curses ciclistes mundial.
El guanyador de la classificació general per temps rep un mallot blanc amb ratlles verdes. El de la classificació per punts (esprints) llueix un mallot blanc mentre que el de la classificació de la muntanya, un de vermell. El català més ben classificat en finalitzar la prova rep un mallot semblant al de la selecció catalana.
Des del 2007 l'organitzador de la prova és la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, sent-ne el president Rubèn Peris i Latorre.[1]
Història[modifica]
.jpg)
Gràcies a l'impuls d'homes com Narcís Masferrer (director d'El Mundo Deportivo i president de la Unión Velocipédica Española), Miquel Arteman (redactor de ciclisme del mateix diari), Francesc Maria Peris, i Ramon Torres,[2] el 1911 es posà en marxa aquesta cursa. Les primeres edicions foren organitzades pel Club Deportivo de Barcelona, i el 1923, amb Raimon Torres, president de la secció ciclista de la Unió Esportiva Sants, al capdavant, la Volta rep l'impuls definitiu que l'ha portat, sota l'organització del club de Sants, al màxim nivell del món ciclista internacional. En la memòria de totes les edicions cal destacar un nom per damunt de tots, Marià Cañardo, amb 7 victòries, líder indiscutible del palmarès. Pel que fa al rècord de victòries d'etapa, l'acredita Miquel Poblet, amb un total de 33.[3]
El prestigi de la Volta es veu reflectit en el seu palmarès de guanyadors. A Sebastià Masdeu, vencedor de la primera edició, l'han succeït referents històrics del ciclisme català i internacional. Muç Miquel va erigir-se en el primer corredor en guanyar dues edicions consecutives (1924 i 1925), poc abans de l’eclosió de Mariano Cañardo. La progressió de la Volta es va veure interrompuda per la Guerra Civil Espanyola, que va impedir que es disputessin les edicions de 1937 i 1938. La cursa es va reprendre l’any 1939, celebrant-se anualment de manera ininterrompuda fins que el 2020 l'edició 100 de la prova es va haver d'ajornada al 2021 amb motiu de la crisi de la COVID-19.[3]
La llista de guanyadors il·lustres de la Volta ha anat incrementant-se al llarg de les dècades. Miquel Poblet, vencedor de les edicions de 1952 i 1960, va ser un dels grans protagonistes durant la dècada dels cinquanta, mentre que en els seixanta altres victòries com les de Jacques Anquetil (1967) o Eddy Merckx (1968) van reflectir el prestigi i l'interès per la cursa. Miguel Indurain i Alejandro Valverde, tots dos amb tres victòries absolutes, també es troben entre els ciclistes més llorejats de la història de la Volta. Per part catalana, Joaquim Rodríguez, ha estat el ciclista més destacat en les darreres edicions gràcies als seus triomfs del 2010 i 2014.[3]
De 1941 i fins a 1994 la prova es va celebrar al setembre, però l’any 1995, coincidint amb la 75a edició, va canviar de dates passant a disputar-se al juny per la recomposició del calendari de la UCI. L’any 2010 va tornar a traslladar-se de dates passant a disputar-se al març.[3]
El 2011, amb motiu del centenari d'aquesta prova, es publicà el llibre Volta a Catalunya 1911-2011: un segle d'esport i país, a càrrec de Rafael Vallbona i Sallent i editat per Cossetània Edicions. L'obra, que eminentment és un recull d'imatges de la prova durant aquest període, realitza un recorregut tant esportiu com cultural mitjançat el ciclisme a la Catalunya d'aquests cent anys.
Llista de guanyadors[modifica]
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Referències[modifica]
- ↑ «Organització Volta Ciclista a Catalunya». [Consulta: 14 agost 2015].
- ↑ «La injusta agonia de la Volta» (en català). El Periódico, 01-03-2009 [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «[www.voltacatalunya.cat Lloc web oficial Volta Ciclista a Catalunya]».
- ↑ «Alberto Contador case: the consequences of the CAS ruling» (en anglès). UCI, 11-02-2012. [Consulta: 9 febrer 2012].
- ↑ Contador, sancionado por 2 años por dopaje por el Tribunal de Arbitraje Deportivo
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volta Ciclista a Catalunya |
- Volta Ciclista a Catalunya - Lloc web oficial
- Palmarès de la Volta a Catalunya a cyclebase.nl
- "Volta" a Catalunya 1911-2011: un segle d'esport i país.nl
Coord.: 41° 22′ 31.49″ N, 2° 8′ 17.76″ E / 41.3754139°N,2.1382667°E
1911 • 1912 • 1913 • 1914-1919 • 1920 • 1921-1922 • 1923 • 1924 • 1925 • 1926 • 1927 • 1928 • 1929 • 1930 • 1931 • 1932 • 1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937-1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 |
Leandre Amigó · Xavier Benguerel · José Luis Cano · Josep Carner · Pere Català · Joan Baptista Cendrós · Àngel Colomer · Germà Colón · Fèlix Cucurull · Núria Feliu · Miquel Ferrer · Albert Folch · Carles Fontserè · José Agustín Goytisolo · Eudald Graells · Josep Grau · Joan Hernàndez · Antoni Jonch · Nèstor Luján · Ceferí Olivé · Josep Pedreira · Vicenç Riera · Tomàs Roig · Tilbert Dídac Stegmann · Salvador Torrell · Xavier Valls · Joan Vallvé · Manuel Vázquez Montalbán · Miquel Villà · Albert Vives ·
Assemblea Catalana de la Creu Roja · Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa · Casal de Catalunya de Buenos Aires · Editorial Selecta · Fundació Jaume Bofill · Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes · Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona · Institut Tècnic Eulàlia · Rafael Dalmau (Editor) · Teatre Lliure · Volta Ciclista a Catalunya | .svg) | |