Dels 108 ciclistes inscrits inicialment van prendre la sortida 65 d'ells, entre els quals destaquen un bon grapat de belgues i italians. 40 foren els que l'acabaren.
La primera etapa no va oferir cap sorpresa i un nombrós grup arribà a la meta de Manresa per disputar-se la victòria de l'etapa a l'esprint. Aquest fou pel belga Joseph Demuysere, que d'aquesta manera es convertia en el primer líder de la Volta.
La segona etapa sí que comportà importants canvis en la classificació general. D'entrada els quilòmetres indicats per l'organització no eren certs, sinó que en lloc dels 217 foren uns 50 més els que hagueren de recórrer els ciclistes per arribar a Tortosa. A l'alçada d'El PerellóFederico Ezquerra ataca pensant que la meta és a prop i es forma un petit grup integrat per Demuysere, Cañardo, Bovet, Marchisio, Morelli i Trueba. Per darrere hi ha un grup perseguidor format per Elys, Decroix, Courthot, Escuriet i Bachero. En un moment d'esforç Cañardo pateix una avaria en sortir-se-li la cadena, cosa que fa que quedi endarrerit i sigui avançat pel grup perseguidor. Finalment a l'arribada a Tortosa Alfons Corthout s'imposa a Demuysere, mentre Morelli arribà a un minut i mig i Cañardo i Bovet a més de sis.[2] 15 ciclistes abandonaren en el decurs de l'etapa, entre ells Ricardo Montero.
La tercera etapa, amb final a Reus fou la que marcà el resultat final de la cursa. De sortida es formà una escapada integrada per Bachero, Ezquerra i Bovet, però finalment quedà sols Bovet al capdavant de l'etapa. Al km 104, quan encara no s'havia arribat a l'equador de l'etapa, Bovet ja disposava de més de 15 minuts d'avantatge. A l'alçada d'El Pinell de Brai ja era mitja hora la diferència, la mateix que obtindria a l'arribada. Per darrere es produeixen atacs en el darrer tram d'etapa, arribant Ezquerra, Digneff i Trueba a Reus una mica pel davant de la resta de perseguidors. Mentrestant Cañardo i el líder fins al moment abandonen en el decurs de l'etapa.[3]
A partir d'aquests moment Bovet es limità a conservar la diferència respecte als seus immediats perseguidors. En la sisena etapa Vicente Trueba Pérez li retallà més de 8 minuts, mentre que en la setena foren Digneff i Morelli els que retallaren 15 minuts. Amb tot, en la vuitena etapa fou novament Bovet el que distancià els seus principals perseguidors, guanyant finalment la cursa amb més mitja hora sobre Ambrogio Morelli.
↑ El quilometratge no coincideix entre el que diu l'organització i la realitat. Són diverses les etapes en què les cròniques comenten que han estat més llargues del que es diu.
Catalunya.svg){kind=small}
Alfredo Bovet (Bianchi)
Antoine Dignef (Genial Lucifer-Hutchinson)
Vicente Trueba Pérez
