Volta a Llombardia 1957

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Resum cursa ciclistaVolta a Llombardia 1957
Data20 d'octubre de 1957
Distància240 km
PaïsosItàlia Itàlia
SortidaMilà
ArribadaMilà
Inscrits69
Acaben44
Palmarès
Vencedor Diego Ronchini (ITA) (Bianchi)
Temps del vencedor6h 09' 45" (38,945 km/h)
Segon Bruno Monti (ITA) (Atala)
Tercer Aurelio Cestari (ITA) (Lygie)

La Volta a Llombardia 1957 fou la 51a edició de la Volta a Llombardia. Aquesta cursa ciclista organitzada per La Gazzetta dello Sport es va disputar el 20 d'octubre de 1957 amb sortida i arribada a Milà després d'un recorregut de 240 km.[1]

La prova va estar a punt de no disputar-se per un problema amb els patrocinadors. Diversos conjunts es queixen de la publicitat de l'equip Peugeot-BP-Dunlop perquè no la consideren reglamentària. Així les esquadres Leo-Chlorodont, Arbos-Bif Welter, Faema-Guerra, Asborno-Frejus i Carpano-Coppi decideixen no prendre part en la competició.[2] Per embolicar més la troca, el líder del Peugeot-BP-Dunlop i favorit a la victòria, Rik Van Steenbergen, abandona en els primers quilòmetres.

Així, amb una participació molt reduïda és l'italià Diego Ronchini (Bianchi) qui guanya la cursa en imposar-se en l'esprint final als seus compatriotes Bruno Monti (Atala) i Aurelio Cestari (Lygie).

Miquel Poblet (Ignis-Doniselli) és el primer català a acabar entre els deu primers de la classificació general tot i trencar els frens abans de la pujada a Madonna del Ghisallo, la qual cosa li provoca que hagi de frenar amb els peus i les mans.[3]

Desenvolupament[modifica]

La cursa s'inicia al Velòdrom Vigorelli a les 9:31 sent la sortida real a MilàVialba. Durant els primers quilòmetres es produeixen diversos intents de fuga que fracassen al cap de poc. Emilio Bottecchia juntament amb Miquel Poblet i Juan Campillo ho proven de sortida, Mario Tosato ho intenta a Gerenzano (km. 17), després és Waldemaro Bartolozzi qui salta del gran grup i en Tradete escapen novament Poblet i Botecchia acompanyats aquest cop per Cleto Maule però són neutralitzats en la pujada a Barcolina (km. 37).

Els corredors es calmen fins que disputen una prima que dona Ignis a Comerio, seu de la seva fàbrica, que guanya un corredor del seu equip: Poblet.

Novament regna la tranquil·litat i només l'incansable Bottecchia roda fugat juntament amb Peppino Dante però tots dos són absorbits pel gran grup abans de Madonna del Ghisallo. En aquesta pujada es produeixen diversos atacs i pel seu cim (60 km a meta) passen Diego Ronchini, Bruno Monti i Aurelio Cestari amb 1' 07" sobre Angelo Conterno, 1' 37" sobre Marcel Rohrbach i dos minuts i mig sobre el grup on va Miquel Poblet.

Ronchini, Monti i Cestari aconsegueixen mantenir les distàncies respecte a un grup perseguidor format per André Vlayen, Raymond Impanis, André Darrigade, Angelo Conterno, Cleto Maule i Jacques Anquetil i es juguen entre ells la victòria a l'esprint sent el més ràpid Ronchini.[4]

Classificació general[modifica]

[5]

Ciclista Equip Temps
1  Diego Ronchini (ITA) Bianchi 6h 09' 45"
2  Bruno Monti (ITA) Atala m. t.
3  Aurelio Cestari (ITA) Lygie m. t.
4  André Vlayen (BEL) Peugeot-BP-Dunlop + 16"
5  Raymond Impanis (BEL) Peugeot-BP-Dunlop m. t.
6  André Darrigade (FRA) Helyett m. t.
7  Angelo Conterno (ITA) Bianchi-Pirelli m. t.
8  Cleto Maule (ITA) Torpano + 52"
9  Dino Bruni (ITA) Bianchi-Pirelli + 5' 27"
10 Espanya franquista Miquel Poblet (ESP) Ignis-Doniselli m. t.

Referències[modifica]

  1. Resultats a Les-Sports.info
  2. Giorgi, Alfredo «Bobet, Anquetil, Poblet y Van Steenbergen, grandes favoritos». Mundo deportivo, 20-10-1957.
  3. «El italiano Ronchini». Mundo deportivo, 21-10-1957.
  4. «El italiano Ronchini ganó la Vuelta a Lombardía». Mundo deportivo, 21-10-1957.
  5. El Sitio de Ciclismo

Enllaços externs[modifica]