Cursa de la Pau
 | |
| Regió |  Txecoslovàquia  Polònia  Alemanya |
|---|---|
| Nom català | Cursa de la Pau |
| Nom local | Zavod-Miru (txec) Wyszig Pokoju (polonès) Friedensfahrt (alemany) |
| Disciplina | ciclisme de carretera  |
| Competició | carretera |
| Tipus | prova per etapes |
| Organitzador | Právo |
| Història | |
| Primera edició | 1948 |
| Edicions | 59 (fins al 2006) |
| Darrera edició | 2006 |
| Primer vencedor |  August Prosinek |
| Més triomfs | Steffen Wesemann (5) |
| Darrer vencedor |  Giampaolo Cheula |
La Cursa de la Pau (en txec Zavod-Miru, en polonès Wyszig Pokoju, en alemany Friedensfahrt) fou una cursa ciclista per etapes que es disputà entre el 1948 i el 2006. Des del 2013, la cursa s'ha reactivat sent reservada per ciclistes sub-23.
El primer vencedor fou August Prosinek, mentre que Steffen Wesemann és, amb 5 victòries, qui més vegades l'ha guanyat.
Història[modifica]
Organitzada pels diaris dels partits comunistes de Polònia, el Trybuna Ludu i Txecoslovàquia, el Rudé Právo. Fins al 1951 la cursa es disputà entre Varsòvia i Praga i viceversa. El 1952 el diari Neues Deutschland, organ del Partit Socialista Unificat d'Alemanya s'afegeix a l'organització, amb la qual cosa la Cursa de la Pau alterna les seves sortides i arribades a les tres capitals, Berlín, Praga i Varsòvia. Aquesta organització, amb l'excepció de 1969 en què Praga renuncia a l'organització, perdurarà fins al 1984. El 1985 i 1986 s'afegeix a l'organització el diari soviètic Pravda i això farà que se surti des de Moscou i Kíev. El 1987 es torna al recorregut tradicional, tot i que el 1989 s'acaba a Bratislava. Els canvis polítics produïts entre 1989 i 1991 a l'Europa de l'Est provoquen un canvi profund en la prova, amb una reudcciió important del recorregut i perdent bona part de l'elit del ciclisme mundial, passant a ser una cursa de categoria inferior, fins que el 2006 es disputà la darrera edició.
El 2013, es crea una nova cursa anomenada Cursa de la Pau sub-23 reservada a ciclistes sub-23.
Palmarès[modifica]
Altres dades[modifica]
| Any | Recorregut | Vencedor | Etapes | Km |
|---|---|---|---|---|
| 1948[1] | Varsòvia - Praga | August Prosinek |
5 | 872 |
| 1948[1] | Praga - Varsòvia | Alexander Zoric |
7 | 1.104 |
| 1949 | Praga - Varsòvia | Jan Veselý |
8 | 1.259 |
| 1950 | Varsòvia - Praga |  Willi Emborg |
9 | 1.539 |
| 1951 | Praga - Varsòvia | Kaj Allan Olsen |
9 | 1.539 |
| 1952 | Varsòvia - Berlín - Praga |  Ian Steel |
12 | 2.146 |
| 1953 | Praga - Berlín - Varsòvia | Christian Pedersen |
12 | 2.232 |
| 1954 | Varsòvia - Berlín - Praga | Eluf Dalgaard |
13 | 2.033 |
| 1955 | Praga - Berlín - Varsòvia |  Gustav-Adolf Schur |
13 | 2.176 |
| 1956 | Varsòvia - Berlín - Praga | Stanisław Królak |
12 | 2.242 |
| 1957 | Praga - Berlín - Varsòvia |  Necio Christov |
12 | 2.209 |
| 1958 | Varsòvia - Berlín - Praga |  Piet Damen |
12 | 2.210 |
| 1959 | Berlín - Praga - Varsòvia | Gustav-Adolf Schur |
13 | 2.061 |
| 1960 | Praga - Varsòvia - Berlín | Erich Hagen |
13 | 2.168 |
| 1961 | Varsòvia - Berlín - Praga |  Iuri Mélikhov |
13 | 2.371 |
| 1962 | Berlín - Praga - Varsòvia | Gainan Saidkhujin |
14 | 2.397 |
| 1963 | Praga - Varsòvia - Berlín | Klaus Ampler |
15 | 2.533 |
| 1964 | Varsòvia - Berlín - Praga | Jan Smolík |
14 | 2.211 |
| 1965 | Berlín - Praga - Varsòvia | Guenadi Lebediev |
14 | 2.309 |
| 1966 | Praga - Varsòvia - Berlín |  Bernard Guyot |
14 | 2.301 |
| 1967 | Varsòvia - Berlín - Praga |  Marcel Maes |
16 | 2.298 |
| 1968 | Berlín - Praga - Varsòvia | Axel Peschel |
16 | 2.172 |
| 1969 | Varsòvia - Berlín | Jean-Pierre Danguillaume |
15 | 2.030 |
| 1970 | Praga - Varsòvia - Berlín | Ryszard Szurkowski |
15 | 1.976 |
| 1971 | Varsòvia - Berlín - Praga | Ryszard Szurkowski |
14 | 1.895 |
| 1972 | Berlín - Praga - Varsòvia | Vlastimil Moravec |
14 | 2.025 |
| 1973 | Praga - Varsòvia - Berlín | Ryszard Szurkowski |
18 | 2.083 |
| 1974 | Varsòvia - Berlín - Praga | Stanisław Szozda |
14 | 1.806 |
| 1975 | Berlín - Praga - Varsòvia | Ryszard Szurkowski |
13 | 1.923 |
| 1976 | Praga - Varsòvia - Berlín | Hans-Joachim Hartnick |
15 | 1.974 |
| 1977 | Varsòvia - Berlín - Praga | Aavo Pikkuus |
13 | 1.556 |
| 1978 | Berlín - Praga - Varsòvia | Alexander Awerin |
13 | 1.847 |
| 1979 | Praga - Varsòvia - Berlín | Sergei Soukoroutchenkov |
14 | 1.796 |
| 1980 | Varsòvia - Berlín - Praga | Iuri Barinov |
15 | 2.095 |
| 1981 | Berlín - Praga - Varsòvia | Charkid Zagretdinov |
15 | 1.887 |
| 1982 | Praga - Varsòvia - Berlín | Olaf Ludwig |
13 | 1.946 |
| 1983 | Varsòvia - Berlín - Praga | Falk Boden |
12 | 1.899 |
| 1984 | Berlín - Praga - Varsòvia | Sergei Soukoroutchenkov |
11 | 1.689 |
| 1985 | Praga - Moscou - Varsòvia - Berlín | Lech Piasecki |
12 | 1.712 |
| 1986 | Kiev - Varsòvia - Berlín - Praga | Olaf Ludwig |
15 | 2.138 |
| 1987 | Berlín - Praga - Varsòvia | Uwe Ampler |
14 | 1.987 |
| 1988 | Bratislava - Katowice - Berlín | Uwe Ampler |
13 | 2.008 |
| 1989 | Varsòvia - Berlín - Praga | Uwe Ampler |
12 | 1.927 |
| 1990 | Berlín - Slušovice - Bielsko-Biała | Jan Svorada |
11 | 1.595 |
| 1991 | Praga - Varsòvia | Viktor Rjaksinski |
9 | 1.261 |
| 1992 | Berlín - Karpacz - Mladá Boleslav | Steffen Wesemann |
9 | 1.348 |
| 1993 | Tábor - Nový Bor | Jaroslav Bílek |
9 | 1.342 |
| 1994 | Tábor - Trutnov | Jens Voigt |
9 | 1.354 |
| 1995 | Č. Budějovice - Oberwiesenthal - Brno | Pavel Padrnos |
10 | 1.379 |
| 1996 | Brno - Żywiec - Leipzig | Steffen Wesemann |
10 | 1.703 |
| 1997 | Potsdam - Żywiec - Brno | Steffen Wesemann |
11 | 1.629 |
| 1998 | Poznań - Karlovy Vary - Erfurt | Uwe Ampler |
10 | 1.591 |
| 1999 | Znojmo - Plzeň - Magdeburg | Steffen Wesemann |
10 | 1.613 |
| 2000 | Hanover - Kudowa-Zdrój - Praga | Piotr Wadecki |
10 | 1.608 |
| 2001 | Łódź - Plzeň - Potsdam | Jakob Piil |
10 | 1.611 |
| 2002 | Č. Budějovice - Chemnitz - Varsòvia | Ondřej Sosenka[2] |
10 | 1.470 |
| 2003 | Olomuc - Walbrzych - Erfurt | Steffen Wesemann |
9 | 1.552 |
| 2004 | Brussel·les - Wroclaw - Praga | Michele Scarponi |
9 | 1.580 |
| 2006 | Linz - Karlovy Vary - Hanover | Giampaolo Cheula |
8 | 1.283 |
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Pereda, Marcos. La carrera de la Paz. Rojos sobre ruedas, palomas en maillots (en castellà). Madrid: Báltica, 2022. ISBN 9788412546507.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cursa de la Pau |