Voltor capblanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVoltor capblanc
Trigonoceps occipitalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes196 g (pes al naixement)
4,7 kg (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura2,286 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou53 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN22695250 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereTrigonoceps
EspècieTrigonoceps occipitalis Modifica el valor a Wikidata
Burch., 1824
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El voltor capblanc[1] (Trigonoceps occipitalis) és un voltor del Vell Món, per tant un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). És l'únic membre del gènere Trigonoceps.[2][3] Aquest voltor té una distribució molt discontinua a l'Àfrica subsahariana. El seu estat de conservació es considera en perill crític d'extinció.[4]

Morfologia[modifica]

  • Voltor de mitjana grandària amb 72 – 82 cm de llargària, 207 – 223 cm d'envergadura i un pes de 3,3 – 5,3 kg.[5]
  • Pell nua de cap i coll blanca amb les galtes i part anterior del coll rosa. Curt plomall a la part posterior del capell.
  • Plomes de l'abdomen i les cuixes, blanques. Pit i parts superiors brunes, amb les rèmiges secundàries blanquinoses.
  • Cua una mica arrodonida, negra.
  • Iris de color ocre. Base del bec blau clar, amb taronja la resta. Les potes són rosa amb fortes urpes negres.
  • El jove és en general més fosc.

Hàbitat i distribució[modifica]

Habita zones obertes de sabanes i estepes en una àrea discontínua que abraça gran part d'Àfrica al sud del Sàhara, des de Senegal a l'oest fins al Sudan i Eritrea a l'est i, cap al sud, Sud-àfrica septentrional, fins al riu Orange.[6]

Alimentació[modifica]

S'alimenta de tots tipus de carronya, però també pot capturar algun ocell com flamencs o pintades, cries de mamífers, rèptils, peixos encallats i insectes.

Reproducció[modifica]

Després d'una parada nupcial senzilla en què el mascle vola fent cercles, es forma la parella. Fan un niu dalt d'un arbre, amb branquetes i folrat d'herba i pèl, amb un diàmetre de 80 – 170 cm i una alçada de 20 – 60 cm, on ponen un únic ou que ambdós pares coven durant 51 – 56 dies. El jove és independent als 110 – 120 dies de l'eclosió.

Estatus[modifica]

Amb grans diferències regionals, la població total de l'espècie ha minvat en les darreres dècades, estimant la UICN que és d'uns 7000 a 12500 individus. Les principals causes de disminució són la manca d'aliments a causa de la reducció de la població de grans i petits mamífers i la destrucció de l'hàbitat a causa dels canvis d'ús. També els esquers enverinats i les molèsties als nius. Amb la contínua disminució, la UICN classifica l'espècie com a "vulnerable".[6]

Referències[modifica]

  1. «Voltor capblanc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2021 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 271. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «White-headed Vulture. Trigonoceps occipitalis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. Dades i fotografies a ARKIVE Arxivat 2012-05-29 at Archive.is Rev. 15-02-2011
  6. 6,0 6,1 Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 15-02-2011

Bibliografia[modifica]

  • Félix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 1970. Salvat S.A. de Ediciones. Tom 1. Pàgines 286 - 289.