Vés al contingut

Vorkutà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaVorkutà
Воркута (ru)
Вӧркута (kv) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusentitat territorial administrativa de Rússia i ciutat/poble Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 67° 30′ N, 64° 02′ E / 67.5°N,64.03°E / 67.5; 64.03
EstatRússia
RepúblicaRepública de Komi
Districte urbàVorkutà Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població55.702 (2025) Modifica el valor a Wikidata (1.869,19 hab./km²)
Idioma oficialkomi
rus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície29,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud180 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1932 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Identificadors descriptius
Codi postal169900 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic82151 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO87710000001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO87410000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webворкута.рф Modifica el valor a Wikidata

Vorkutà és una ciutat minera de carbó de la República de Komi, Rússia.[1] El seu nom en komi és Вӧркута, Vörkuta i en rus és Воркута́, Vorkutà, i prové d'una paraula que en idioma nenets significa «Lloc amb ossos». És tot just al nord del cercle Àrtic a la conca carbonífera del riu Petxora al riu Usa.

El jaciment de carbó va ser descobert durant una expedició del geòleg rus Georgi Txernov a principi del segle xx.[2] Als anys 1930 Stalin hi va crear un camp de concentració per a eliminar l'oposició trotskista i altres dissidents.

El camp de treball de Vorkuta per a presoners polítics va existir des del 10 de maig de 1938 fins com a mínim el 1960, després d'una escissió del camp desplitting Ukhtpechlag, establert el 1932. Hi havia fins a 73.000 presoners polítics, inclosos presoners de guerra i presoners polítics d'Alemanya, milers dels quals van morir. Els presoners van ser utilitzats en la mineria del carbó i la construcció de mines.[3] Era el centre administratiu del GULAG.

A la darreria dels anys 1980 tenia 218.000 habitants. Després de la dissolució de la Unió Soviètica i la privatització de les mines poc rentables, l'ocàs de la ciutat va començar. El 2002 tenia encara una població de 84.917 habitants. En una mica més de vint anys més tard, 2025 només en restaven 55.702.[2][4] El govern central deix la ciutat a la seva sort i no sembla que hi ha cap eixida de la greu crisi social.[5]

El 1941 els presoners van construir la línia de ferrocarril que unia Konoixa i Kotlas, i els camps de Intà.[6] Vorkuta va rebre l'estatut de ciutat el 26 de novembre de 1943.[7]

Durant la Guerra freda hi va haver una base avançada pels bombarders soviètics. Gran part de les mines van tancar per qüestions de rendibilitat econòmica.

Té un aeroport.[8]

Clima

[modifica]

La temperatura mitjana anual és de -5,5 °C, els mesos més freds són gener i febrer amb -20 °C (la mateixa temperatura els dos mesos) i els més càlids juliol (13 °C) i agost (10 °C). Pot glaçar tots els mesos de l'any. És la ciutat més freda d'Europa.[9] Les precipitacions mitjanes anuals són de 398 litres.

Persones il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Vorkutà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. 1 2 «Vorkuta – Russia’s Dying City Above the Arctic Circle [Vorkutà, la moribunda ciutat russa damunt del cercle àrctic]» (en anglès). Dark Tourists, 22-09-2020. [Consulta: 25 abril 2026].
  3. «Workuta-ITL» (en alemany). Memorial Deutschland e. V.. [Consulta: 25 abril 2026].
  4. Exposició fotogràfica dedicat a la desertificació de la ciutat: «Aïllats: Les terres soviètiques del cercle polar». Consell de Mallorca, 25-08-2025. [Consulta: 25 abril 2026].
  5. Marginedas, Marc; García Vilanova, Ricardo «Rússia abandona a la seva sort l'Àrtic». El Peródico, 4 juny 2016. «Vorkutà, l'antiga proveïdora de carbó, fa dècades que perd població i que pateix una greu crisi social difícil de remuntar. Els habitants creuen que a la ciutat, accessible només per tren o avió, no hi ha futur i intenten emigrar a regions més temperades, tot i que pocs ho aconsegueixen.»
  6. Uvarov, Aleksandr. «The Pechora Railway Line» (en anglès), 2013. [Consulta: 25 abril 2026].
  7. «история Воркуты,история ГУЛаг Воркута [Història de Vorkuta, història del Gulag de Vorkuta]». [Consulta: 25 abril 2026].
  8. «Vorkuta - Russia» (en anglès). World Airport Codes. [Consulta: 25 abril 2026].
  9. Numminen, Pekka «Vorkuta Pohjois-Venäjällä on Euroopan kylmin kaupunki – ja asukkaat eivät sitä enää kestä [Vorkuta, al nord de Rússia, és la ciutat més freda d'Europa, i els seus residents ja no ho poden suportar més]» (en finès). Iltalehti, 24-12-2021 [Consulta: 25 abril 2026].

Enllaços externs

[modifica]
  • Web oficial de Vorkuta (rus)
  • Vorkuta Arxivat 2007-05-16 a Wayback Machine. (rus)