Vostok 3

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula vol espacialVostok 3
Soviet Union 1962-stamp Andrian Nikolayev.jpg
Tipus de missió nau tripulada, Vostok i vol espacial tripulat
Operador OKB-1
Designació Harvard 1962 Alpha Mu 1
COSPAR ID 1962-036A
Núm. SATCAT 365
Durada de la missió 1 hora, 34 minuts i 22 segons
Òrbites realitzades 64
Propietats de la nau
Nau espacial Vostok-3KA No.5
Fabricant OKB-1
Massa enlairament:
4.722 kg
Tripulació

Adrian G Nikolaiev.jpg

Andrian Nikolàiev
Tripulants 1
Membres
Indicatiu Сокол (Sokol - "Falcó")
Inici de la missió
Data de llançament 11 d'agost de 1962, 08:2  UTC
Vehicle de llançament Vostok-K 8K72K
Lloc de llançament Baikonur 1/5[2]
Fi de la missió
Data d'aterratge 15 d'agost de 1962, 06:52  UTC
Lloc d'aterratge 42° 2′ N, 75° 45′ E / 42.033°N,75.750°E / 42.033; 75.750
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita Geocèntrica
Règim Baixa terrestre
Periàpside 166 km
Apoàpside 218 km[3]
Inclinació 65,0 graus
Període 88,5 minuts

Programa Vostok
Vols tripulats
Modifica les dades a Wikidata

Vostok 3 (en rus: Восток-3, Orient 3 o Est 3) va ser un vol espacial del programa espacial soviètic destinat a determinar la capacitat del cos humà per mantenir-se en condicions d'ingravidesa i posar a prova la resistència de la nau espacial Vostok 3KA en vols més llargs. El cosmonauta Andrian Nikolàiev va orbitar la Terra 64 vegades durant gairebé quatre dies a l'espai, 11–15 d'agost de 1962, una gesta que no es va correspondre amb la NASA fins al programa Gemini (1965–1966).[1]

El Vostok 3 i Vostok 4 van ser llançats amb un dia de diferència en les trajectòries que acostarien les naus aproximadament 6,5 km una de l'altra.[4] Els cosmonautes a bord de les dues càpsules també es van comunicar entre si a través de ràdio, convertint-se en les primeres comunicacions entre naus a l'espai.[5] Aquestes missions van marcar la primera vegada que més d'una nau espacial tripulada estigués en òrbita, al mateix temps, permetent als controladors de missions soviètics l'oportunitat d'aprendre a manejar aquest escenari.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «NASA NSSDC Spacecraft Details». NASA. [Consulta: 17 març 2009].
  2. «Baikonur LC1». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 4 març 2009].
  3. «NASA NSSDC Spacecraft Trajectory Details». NASA. [Consulta: 17 març 2009].
  4. Gatland, Kenneth. Manned Spacecraft, Second Revision. New York: Macmillan Publishing Co., Inc., 1976, p. 117–118. ISBN 0-02-542820-9. 
  5. «"Group Space Flight" Described» (PDF). Flight. Iliffe Transport Publications [London], 82, 2790, 30-08-1962, pàg. 304–305 [Consulta: 17 març 2009].
  6. «Vostok 3». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 21 març 2009].