Vritra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeVritra
Vritra
Indra mata Vritra amb el seu Vajra.
Tipusserp mitològica Modifica el valor a Wikidata
Personatges relacionatsTvashtar (pare)
Danu (progenitor de Danava (mare))

Vritra (sànscrit वृत्र , vṛtra, lit. "embolcall") és una serp, drac o dimoni vèdic de l'hinduisme, la personificació de la sequera i adversari d'Indra.[1] Vritra s’identifica com un Asura. Vritra també era conegut als Veda com a Ahi (sànscrit अहि ahi, lit. "serp"). Apareix com un drac que bloqueja el curs dels rius i és mort heroicament per Indra.[2]

Versió vèdica[modifica]

Indra mata Vrttirasura (història de Rigveda, apareguda a Bhagavatha)

Segons el Rigveda, Vritra va mantenir les aigües del món captives fins que va ser mort per Indra, que va destruir les 99 fortaleses de Vritra (tot i que les fortaleses de vegades s’atribueixen a Sambara) abans d'alliberar els rius empresonats. El combat va començar poc després del naixement d'Indra, i ell havia begut un gran volum de Soma a casa de Tvashtri per donar-li poder abans de fer front a Vritra. Tvashtri va formar el raig (Vajra) per Indra, i Vixnu, quan se li va demanar de fer-ho per Indra, va fer espai per a la batalla fent tres grans passos pels qual es va fer famós Vixnu.[3]

Vritra va trencar les dues mandíbules d'Indra durant la batalla, però va ser derrotat per Indra i, en caure, va aixafar les fortaleses que ja havien estat destrossades.[4][5] Per aquesta gesta, Indra es va conèixer com a "Vṛtrahan" (lit. "assassí de Vritra" i també com a "assassí del primogènit dels dracs"). La mare de Vritra, Danu, que també era la mare dels danavà raça d'Asura, a continuació, va ser atacat i derrotat per Indra amb el seu raig. En una de les versions de la història, tres Deva (Varuna, Soma i Agni) van ser forçats per Indra a ajudar-lo en la lluita contra Vritra, mentre que abans havien estat al costat de Vritra (a qui van anomenar " Pare ").[6][7]

L'himne 18 de Mandala IV proporciona el relat més elaborat de la versió vèdica. Els versos descriuen els esdeveniments i circumstàncies que van conduir a la batalla entre Indra i Vritra, la batalla en si i el resultat de la batalla.[8]

Versions puràniques i posteriors[modifica]

Sanaka i altres savis que prediquen a Shukracharya i Vrutrasura

Com es va explicar a la narració donada al rei Yudhishthira al Mahabharata, Vritra era un dimoni creat pel déu artesà Tvashta per venjar la mort del seu fill per Indra, conegut com a Triśiras o Viśvarūpa. Vritra va guanyar la batalla i va empassar-se Indra, però els altres déus el van obligar a vomitar Indra. La batalla va continuar i Indra es va veure forçat a fugir. Vishnu i els rishis (savis) van negociar una treva, amb Indra jurant que no atacaria Vritra amb res de metall, fusta o pedra, ni res que estigués sec o humit, ni durant el dia ni la nit. Indra va utilitzar l'escuma (on Vishnu havia entrat per assegurar la victòria) de les ones de l'oceà per matar-lo al crepuscle.

Srimad Bhagavatam reconeix a Vritra com un bhakta (devot) de Vishnu[9] que va ser assassinat només a causa del seu fracàs en la vida piadosa i sense agressions.[10] Aquesta història corre així:

SB 6.9.11: Després de la mort de Visvarupa, el seu pare, Tvashta, va realitzar cerimònies rituals per matar Indra. Va oferir oblacions en el foc de sacrifici, dient: "Oh, enemic d'Indra, floriu per matar el vostre enemic sense demora".

SB 6.9.12: Després, des del costat sud del foc sacrificial conegut com a Anvaharya va sortir una personalitat temible que semblava el destructor de tota la creació al final del mil·lenni.

SB 6.9.13-17: Com fletxes alliberades en les quatre direccions, el cos del dimoni creixia dia rere dia. Alt i negre, apareixia com un turó cremat i era tan brillant com un conjunt de núvols al vespre. Els cabells del cos del dimoni, la barba i el bigoti tenien el color del coure fos, i els seus ulls es perforaven com el sol del migdia. Semblava inexpugnable, com si sostenís els tres mons a les puntes del seu trident ardent. Ballant i cridant amb veu forta, feia tremolar tota la superfície de la terra com si fos d'un terratrèmol. Mentre badava una vegada i una altra, semblava que intentés empassar-se tot el cel amb la boca, que era tan profunda com una cova. Semblava llepar totes les estrelles del cel amb la llengua i menjar-se l'univers sencer amb les seves dents llargues i afilades. En veure aquest gegantí dimoni, tothom, amb molta por, corria aquí i allà en totes direccions.

SB 6.9.18: Aquell dimoni tan temible, que en realitat era el fill de Tvashta, va cobrir tots els sistemes planetaris a força d'austeritat. Per tant, va ser nomenat Vritra, o aquell qui ho cobreix tot.[11]

Vritra es va convertir en el cap dels Asuras (representats com a inherents demoníacs, en oposició a la versió vèdica en què poden ser déus o dimonis). Va renunciar al seu dharma -deure- de fer el bé als altres i es va convertir en la violència, lluitant contra els Deva. Finalment, va guanyar el domini i els Deva es van espantar del seu mal poder. Dirigits per Indra, es van apropar a Lord Vixnu per demanar ajuda. Els va dir que Vritra no podia ser destruït per mitjans ordinaris, revelant que només una arma feta dels ossos d'un savi podia matar-lo. Quan les deïtats van revelar els seus dubtes sobre la probabilitat que un asceta donés el seu cos, Vishnu els va dirigir a apropar-se al rishi Dadhichi. Quan es va acostar als déus, Dadhichi va renunciar alegrement als seus ossos per la causa del bé, afirmant que seria millor que els seus ossos els ajudessin a assolir la victòria que a podrir-se a terra. Els Deva van recollir els ossos i Indra els va elaborar el Vajrayudha. Quan van tornar a comprometre Vritra, la batalla va durar 360 dies abans que Vritra expirés.

Segons les referències puranes (Mahabharat), la terrible personificació antropomorfa de Brāhmanahatya (brahmanicida) va perseguir Indra i el va obligar a amagar-se pel seu pecat,[12][13] i Nahusha va ser convidat a prendre el seu lloc.[14][15]

Budisme[modifica]

Al cànon Pali, s’al·ludeix a Vritra quan Buda s’adreça a Śakra amb el títol de "Vatrabhū".[16]

Referències[modifica]

  1. «Vritra» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  2. Gopal, Madan. K.S. Gautam. India through the ages. Publication Division, Ministry of Information and Broadcasting, Government of India, 1990, p. 63. 
  3. Rig-Veda 1.154 (Sanskrit)
  4. Rig-Veda 1.32 (English)
  5. Rig-Veda 1.32(Sanskrit)
  6. Rig-Veda 1.124 (English)
  7. Rig-Veda 1.124 (Sanskrit)
  8. The birth of Indra and slaying of Vritra according to Vamadeva mandala - RV 4.018
  9. (en anglès) , 15-10-2019.
  10. «Srimad Bhagavatam Canto 6 Chapter 9». vedabase.net. [Consulta: 14 desembre 2019].
  11. Srimad Bhagavatam 6:9
  12. Mahabharata 5.9 and Mahabharata 5.10 (English).
  13. Mahabharata 5.9 and Mahabharata 5.10(Sanskrit)
  14. Mahabharata 5.11 (English).
  15. Mahabharata 5.11(Sanskrit)
  16. «SN 2.3».

Bibliografia[modifica]

  • Radhakrishna, B.P. Vedic Sarasvati and the Dawn of Indian Civilization. 42. Memoir Geological Society of India, 1999. 
  • Griffith, Ralph. Hymns of the Rigveda, 1896. ISBN 0-8426-0592-4. 
  • Ganguli, Kisari (1883-96, reeditat 1975). El Mahabharata ISBN 0-89684-429-3