Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història de Catalunya
Història de Catalunya
Formació geològica
Prehistòria
Període iber
Període romà
Període visigòtic
Edat mitjana
Conquesta omeia
Dominació musulmana
Conquesta carolíngia
Comtats catalans
Feudalisme a Catalunya
Corona d'Aragó
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Guerra civil catalana
Edat moderna
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Tractat dels Pirineus
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporània
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
Segona restauració borbònica
Segle XX
Mancomunitat de Catalunya
Govern provisional de Catalunya
Generalitat republicana
Legislatures: 1a - 2a
Guerra civil a Catalunya
Franquisme
Tercera restauració
Govern provisional
Comunitat autònoma
Legislatures: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a -

7a - 8a - 9a - 10a - 11a

Cronologia de la Història de Catalunya
Història militar de Catalunya
Jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de presidents de la Generalitat

La vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica va començar el 28 de novembre de 2006 data en què es constituí el parlament, repetint la fórmula del Tripartit de la legislatura anterior, després de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2006. Aquest cop el govern va ser encapçalat pel secretari general del PSC, José Montilla.

Eleccions[modifica | modifica el codi]

Resultat de les eleccions

Al parlament hi varen entrar sis partits, apareixent per primera vegada C's. Qui va treure més diputats va ser CiU, però el govern anterior va obtenir prou resultats per sumar i reeditar un govern conjunt.

Govern[modifica | modifica el codi]

El govern estava format per 14 consellers (7 del PSC, 5 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA).

Diputats[modifica | modifica el codi]

Fins a un total de 167 diputats van formar part de la Vuitena legislatura.

Polítiques[modifica | modifica el codi]

En aquesta legislatura es va aprovar l'abolició de les corrides de toros a Catalunya.

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Durant aquesta legislatura es varen dur a terme múltiples consultes sobre la independència de Catalunya.

El Tribunal Constitucional d'Espanya, motivat per un recurs d'inconstitucionalitat presentat per diversos senadors del PP, va declarar inconstitucionals alguns articles de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 que va quedar "retallat". Com a resposta l'11 de juliol del 2010, hi va haver una multitudinària manifestació convocada per Òmnium Cultural, amb el suport del Govern, CiU i més de 1.600 entitats.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Densitat de població absoluta de les comarques catalanes el 2006

En aquesta legislatura va seguir la tendència de les anteriors a un augment de la quantitat d'immigrants.[1] Tanmateix, a causa de la crisi, el creixement es va reduir comparat amb les legislatures anteriors.

El 2006 hi havia 913.757 empadronats d'origen de fora l'estat espanyol (el 12,81% de la població. El 2007 havia augmentat a 972.507 (un 13,49%).

Entre aquesta emigració i l'entrada a la trentena de la població del baby boom dels 70, la població va seguir creixent: 7.135.000 habitants el 2006, 7.211.000 habitants el 2007 i 7.364.000 el 2008.[2]

Els matrimonis van seguir disminuint i per primer cop se'n varen constituir menys que de parelles de fet. La població també va seguir envellint-se.

Medi ambient[modifica | modifica el codi]

En aquesta legislatura va patir una forta sequera en què es va estar debatent si caldria fer un transvasament fins a Barcelona des de l'Ebre, però la sequera es va acabar abans que es fessin les obres.

En aquesta legislatura es van incrementar les mesures contra la racionalització de l'aigua.

Economia[modifica | modifica el codi]

Aquest govern es va haver d'enfrontar a la crisi econòmica del 2008, que va fer pujar l'atur de Catalunya després de diversos anys de baixades continuades. A conseqüència de l'augment constant del preu del petroli, durant el 2008 hi va haver una vaga de transports que va tenir un elevat grau de seguiment entre els camioners.

Per això mateix, el debat sobre l'aplicació de les polítiques econòmiques establertes en l'Estatut de Miravet va estar viu durant molt de temps, ajornant-se contínuament i il·legal la data d'aplicació del nou model econòmic.

El 2006 hi va haver un creixement del PIB del 3,9% (igual per a Espanya) i el 2007 del 3,6% (Espanya: 3,7%).[3]

Educació[modifica | modifica el codi]

La legislatura va estar marcada per l'aprovació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), la digitalització de les aules i les diverses manifestacions de protesta de sindicats i professors (amb quatre jornades de vaga).

Política exterior[modifica | modifica el codi]

En aquesta legislatura el govern va obrir diverses ambaixades per representar Catalunya arreu del món, com a Nova York. Va promocionar la Fira del llibre de Frankfurt amb Catalunya com a país convidat i va ampliar els socis de l'Institut Ramon Llull per aconseguir més representativitat del català a l'exterior. També va aconseguir que Barcelona fos la seu del Fòrum per a la Mediterrània. El conjunt de Barcelona i els Pirineus Catalans varen presentar la seva candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Població estrangera segons l'IDESCAT
  2. Dades demogràfiques segons l'IDESCAT
  3. Creixement econòmic segons l'IDESCAT


Precedit per:
Setena legislatura
VIII Legislatura de la Catalunya autonòmica
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2006–- 2010
Succeït per:
Novena legislatura