Vull viure

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaVull viure
I Want to Live!
Susan Hayward in I Want to Live! trailer.JPG
Fitxa
DireccióRobert Wise
Protagonistes
Director artísticVictor A. Gangelin i Ted Haworth
ProduccióWalter Wanger
Dissenyador de produccióVictor A. Gangelin modifica
GuióNelson Gidding
Don Mankiewicz
MúsicaJohnny Mandel
FotografiaRudolph Maté
MuntatgeWilliam Hornbeck
VestuariAngela Alexander i Wesley Jeffries
ProductoraFigaro Inc.
DistribuïdorUnited Artists
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1958 modifica
Durada120 min
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
GènereDrama
Temapena de mort modifica
Lloc de la narracióCalifòrnia modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0051758 Filmaffinity: 313248 Allocine: 20085 Rottentomatoes: m/i_want_to_live Allmovie: v24154 TCM: 78889 Modifica els identificadors a Wikidata

Vull viure (original: I Want to Live!) és una pel·lícula estatunidenca de Robert Wise estrenada el 1958. Explica la història « vertadera » d'una dona, Barbara Graham, reconeguda culpable d'homicidi i que va ser executada. Interpretada per Susan Hayward, Simon Oakland, Stafford Repp i Theodore Bikel, descansa sobre articles escrits pel periodista Ed Montgomery, premiat pel premi Pulitzer, i basada en cartes escrites per la senyora Graham. Ha estat doblada al català[1]

En detriment de l'epíleg final d'Ed Montgomery, testificant el caràcter factual de la pel·lícula on la innocència de Graham era àmpliament afirmada, la prova de la seva complicitat en l'homicidi descansa sobre proves sòlides. Hayward ha confessat a Robert Osborne que la seva pròpia investigació l’havia portat a concloure que Graham era culpable.

La pel·lícula va aconseguir una gran reputació, fent guanyar a Hayward el seu Oscar a la millor actriu.

Argument[modifica]

Barbara Graham és acusada de l'homicidi d'una rica vídua, i davant el tribunal, no té verdaderament bones cartes a la mà. Ja ha estat condemnada per perjuri i el seu marit és un truà toxicòman amb una llarga carrera criminal; desgraciadament ell és la seva coartada: era amb ell al moment dels fets, però en ple delírium i no pot recordar res. Conscient de la situació desesperada de la dona, un investigador li proposa procurar-li per diners una coartada versemblant..., cosa que permet definir contra ella, davant el tribunal, una falsa confessió. Un reporter de causes criminals, Ed Montgomery, ha preparat l'opinió pública en el sentit que Barbara Graham troba davant seu jurats previnguts.

Només Carl Palmberg, psicòleg dels tribunals, creu en el seu innocència. Però, aïllat, no pot fer res contra la potència dels mitjans de comunicació que ja han pronunciat el seu veredicte. Barbara Graham és condemnada a mort. Només després de la sentència pot convèncer Ed Montgomery de la innocència de Barbara Graham. Montgomery, turmentat per la seva mala consciència, prova ara de convèncer l'opinió pública, però la demanda de gràcia és rebutjada i la condemna contra Barbara Graham és executada.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula va ser produïda per Figaro Inc., la productora que Joseph L. Mankiewicz va fundar el 1953; és l'única pel·lícula de la companyia que va tenir èxit, tant de crítica com comercial.[2]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vull viure
  2. Joseph L. Mankiewicz - Patrick Brion - Edicions de la Martiniare - 1978 -ISBN 2-7324-3326-8