Vés al contingut

WHL0137-LS

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicWHL0137-LS
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimEàrendil i Aurvandil Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalena Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra28.000.000.000 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig6,2[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)27,2[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa75 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva20.000 K Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 37m 22.992s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-9° 32' 8.16''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
WHL-J24.3324-8.477 (Wen-Han-Liu 2012 (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

WHL0137-LS, anomenada tambe Earendel ("Estrella del matí" en anglès antic), és l'estrella solitària més llunyana a la Terra coneguda.[4] Mitjançant el telescopi espacial Hubble, l'estrella va ser observada a través d'una lent gravitatòria. Es va determinar que tenia un desplaçament cap al roig de 6,2 ± 0,1. La llum de l'estrella es va emetre 900 milions d'anys després del Big Bang i va trigar 12.900 milions d'anys a viatjar a la Terra.[5][6][7] A causa de l'expansió de l'univers, el punt des del qual es va emetre la llum es troba ara a 28.000 milions d'anys llum de la Terra.[8] Probablement era una estrella massiva, de més de 50 mases solars.[9] A causa de la seva gran massa, probablement va explotar com una supernova pocs milions d'anys després de nàixer.[9][10]

Nom[modifica]

L'estrella WHL0137-LS va ser sobrenomenada Earendel (derivat de l'anglès antic per "Morning Star", o "Rising Light") pels descobridors.[5][11] Eàrendil també és el nom d'un personatge mig elf del llibre de J. R. R. Tolkien El Silmaríl·lion, que va viatjar pel cel amb una joia lluminossa que pels habitants de la Terra Mitjana semblava brillant com una estrella. L'astrònoma de la NASA Michelle Thaller va confirmar que la referència a Tolkien és intencionada.[12]

Referències[modifica]

  1. «Webb Reveals Colors of Earendel, Most Distant Star Ever Detected - NASA» (en anglès), 08-08-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
  2. 2,0 2,1 URL de la referència: https://www.nature.com/articles/s41586-022-04449-y. Data de consulta: 30 març 2022.
  3. 3,0 3,1 URL de la referència: https://hubblesite.org/contents/media/images/2022/003/01FWRZTQFDGGP05KM1PRCCNZ1E?news=true. Data de consulta: 30 març 2022.
  4. Gianopoulos, Andrea. «Record Broken: Hubble Spots Farthest Star Ever Seen» (en anglès). NASA, 30-03-2022. [Consulta: 30 març 2022].
  5. 5,0 5,1 Welch, Brian [et al]. «A Highly Magnified Star at Redshift 6.2». Nature, 603, 7903, 21-01-2022, pàg. 1-50. DOI: 10.1038/s41586-022-04449-y [Consulta: 30 març 2022].
  6. Letzter, Rafi «Meet Earendel, the most distant star ever detected». The Verge, 30-03-2022 [Consulta: 30 març 2022].
  7. Timmer, John «Hubble picks up the most distant star yet observed». Nature. Ars Technica, 30-03-2022 [Consulta: 30 març 2022].
  8. Kabir. «Hubble Detects Earendel, The Farthest Star Ever Seen. It's 28 Billion Light Years Away». ABP News, 31-03-2022. [Consulta: 31 març 2022].
  9. 9,0 9,1 Konitzer, Franziska. «Entferntester Stern dank 1000-facher Vergrößerung entdeckt» (en alemany), 30-03-2022. Arxivat de l'original el 31 març 2022. [Consulta: 31 març 2022].
  10. Dunn, Marcia. «This is Earendel, the most distant star ever seen by humans», 30-03-2022. [Consulta: 31 març 2022].
  11. Parks, Jake «Hubble spots the farthest star ever seen». Astronomy, 30-03-2022 [Consulta: 30 març 2022].
  12. Gohd, Chelsea. «Meet Earendel: Hubble telescope's distant star discovery gets a Tolkien-inspired name» (en anglès), 31-03-2022. [Consulta: 31 març 2022].