Wairauïta
 Wairauïta | |
|---|---|
| Fórmula química | CoFe |
| Epònim | Wairau  |
| Descobridor | Gwyneth Alva Challis |
| Localitat tipus | Red Hill, vall de Wairau, Illa del Sud, Nova Zelanda |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AE.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.07 |
| Dana | 1.1.11.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Grup espacial | grup espacial 221 |
| Color | gris acer |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1964-015 |
| Any d'aprovació | 1964 |
| Símbol | Wra |
| Referències | [1][2] |
La wairauïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta, a la vall Wairau (Nova Zelanda).
Característiques[modifica]
La wairauïta és un aliatge de cobalt i ferro, de fórmula química CoFe. Cristal·litza en el sistema cúbic en forma de cristalls euèdrics, normalment per sota dels 2 micròmetres de diàmetre, molts d'aquests mostrant el cub i l'octàedre com a formes comunes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wairauïta pertany a «01.AE: Metalls i aliatges de metalls, família ferro-crom» juntament amb els següents minerals: vanadi, molibdè, crom, ferro, kamacita, tungstè, taenita, tetrataenita, antitaenita, cromferur, fercromur, awaruïta, jedwabita i manganès.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en lizardita-serpentina en intrusiones ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cromita, magnetita, awaruïta o coure. Va ser descoberta l'any 1964 a Red Hill, a la vall de Wairau (Illa del Sud, Nova Zelanda). També n'hi ha jaciments a Canadà, República Popular de la Xina, Itàlia, Japó, el Kazakhstan, Rússia i els Estats Units.