Waiwai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la llengua waiwai. Si cerqueu el poble Waiwai, vegeu «Waiwais».
Infotaula de llenguaWaiwai
Altres nomsWai wai
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3.084
Autòcton dePará, Roraima i Alt Takutu-Alto Essequibo Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Guyana i Surinam Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Llengües carib
Llengües parukotoanes Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3waw Modifica el valor a Wikidata
Glottologwaiw1244 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewaw Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1699 Modifica el valor a Wikidata
IETFwaw Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1519 Modifica el valor a Wikidata

La llengua waiwai (/ˈwaɪwaɪ/) és una llengua carib parlada al nord-est de Brasil i al sud de Guyana pels Waiwais. Es parla concretament a un poble a la vora del riu Mapuera, a la regió del Pará (Brasil) i a un altre poble que es troba a la vora del riu Jatapu, a la regió del Roraima (Brasil). Tanmateix és parlada a un poble al sud de Guyana, a la vora del riu Essequibo.[1][2]

Característiques[modifica]

El waiwai és una llengua aglutinant amb una morfologia verbal molt complexa. Té una estructura primària SOV (subjecte-objecte-verb), tot i que la sintaxi permet altres estructures com OVS o VOS. L'ordre dels mots no és, per tant, un bon criteri per identificar els subjectes i objectes del verbs.

El cas dels mots i dels sintagmes s'indica amb prefixes al verb. Existeixen dos grans conjunts de prefixes que indiquen cas:

  1. Els prefixes subjecte
  2. Els prefixes objecte.

Per exemple: Oyeska okoyi, (1O-mossegar-TP serp) "la serp em va mossegar". En aquest exemple <Oy-> és el prefixe objecte de la primera persona del singular (1O), <-eska> equival al verb mossegar, que ja té afegit el sufixe de temps passat (TP), i <okoyi>, que vol dir serp. L'ordre en aquest cas és, per tant, OVS.[2]

Fonologia[modifica]

La llengua waiwai es compon de 6 fonemes vocàlics (/i/, /e/, /î/, /u/, /o/ i /a/) i un total de 14 fonemes consonàntics que s'agrupen en dos grups:[2]

  • El grup alveolar-alveopalatal o grup de "consonants tenses". (/t/, /s/, /x/, /c/, /n/, /n̂/, /r/, /ř/ i /y/)
  • El grup format per la resta dels fonemes consonàntics o grup de "consonants relaxades". (/k/, /m/, /p/, /v/ i /h/)

Les llengües caribs i el waiwai[modifica]

La llengua waiwai forma part de la gran familia de llengües caribs i dintre d'aquest grup pertany al subgrup de llengües parukotoan. A continuació es mostra una taula que relaciona mots bàsics de la llengua amb un gran nombre de llengües que pertanyen a la mateixa família:

[3]

Llengües nordcaribs Llengües sudcaribs
Català Waiwai Akawaio Arara Atruahi Carib Macushi Txikao Wayana Yukpa Bakairi Carijona Kaxuiana Kuikuro Maquiritari
Un Cheoñe Teginno Anane Awyni O'win Tíwing Nane Pəkəna Ükúma Tokalə Te'nyi Tiwin Aetsi Toni
Dos Asaki Azaro Adak Typytyna Oko Sawkínay Arak Hakəne Kósa Azagə Saka'narI Asakri Takeko Akə
Tres Soroau Osorowo Adakanane Takynyna Oruwa Selwa Araknane əheruwa Koséra Azagə tokalə Se'raurI Asakri Tiwinero Tilako Hedauə
Home Kiri Warawok Ugon Wykyry Wokyry Walayzo Ugwon əluwa Küpa Uguõdo GurI To'to Toto Sotto
Dona Wosi Ori Paumie Weri Woryi Wilé Petkom Wəlii Voré'pa Pekodo Werichi Woresi Itãõ Wiri
Sol Kami Weyu Titi Wyi Weju Wei Chichi Sisi Vícho Xixi Be'i Esese Guiti Chi
Lluna Nuñe Nuno Nuna Nenwe Nuno Kapoi Nuno Nunuwə Kúno Nunə Nu'na Nuno Ngune Nuna
Aigua Tuna Tuna Paru Syna Tuna Tuna Ga Tuna Kúna Paru Tu'na Tuna Tunga Tona
Mapa amb els diferents grups indígenes al continent Americà. El nombre 114 representa l'àrea on es parla el waiwai.

Referències[modifica]

  1. «Glottolog. Language: Waiwai» (en anglés). [Consulta: 19 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Derbyshire & Pullum, Desmond C. & Geoffrey K.. Handbook of Amazonian Languages, Vol. 4 (en anglés). Berlín: Walter de Gruyter GmbH & Co., 1998, p. 25. ISBN 3-11-014991-5. 
  3. «Vocabulary Words in the Cariban Language Family» (en anglés). Native Languages of the Americas website. [Consulta: 19 febrer 2015].