Walford Davies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Henry Walford Davies KCVO OBE (Oswestry, Shropshire, 6 de setembre del 1869 - Londres, 11 de març de 1941) fou un compositor, professor i musicòleg anglès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de rebre lliçons particulars de música, ingressà el 1892 en el cor de la capella de Sant Jordi, de Windsor, on també fou deixeble i ajudant organista de Gualteri Parrat el 1885-1890, tenint així mateix a llur càrrec, com a titular, l'orgue de la capella Park. En el període de 1890-98, any en què va obtenir el doctorat de música en la Universitat de Cambridge, fou alumne de composició en el Reial Col·legi de Música de Kensington (1890-1894), organista i mestre de cor de St. Annes, Soho (1890-1891) i de la Christ Church, d'Hampstead (1891-1898), i professor de contrapunt en aquest Col·legi, des del 1895, càrrec en el que va adquirir notorietat i al qual va tenir de renunciar el 1903.

Entre les activitats professionals que posteriorment desenvolupà, hi figuren els càrrecs d'organista i director del cor de l'església de Temple (1898-1923); director, amb el grau de comandant, de la RAF durant els anys 1917-19; professor de música en el Reial Col·legi Universitari de Gal·les, a Aberystwyth, des del 1919 al 1926; director de música i catedràtic del Consell Nacional de la Universitat de Gal·les, des del 1919; organista titular de la capella de Sant Jordi de Windsor (1927-1932) i professor reial de Música des del 1934. També dirigí diverses entitats corals i va intervenir en nombrosos festivals i concerts, donant a conèixer en aquests moltes de llurs obres, que comprenent simfonies, obertures, suites, cantates, peces orquestrals, música de cambra i religiosa i algunes compilacions.[1]

Entre les activitats professionals que posteriorment desenvolupà, hi figuren els càrrecs d'organista i director del cor de l'església de Temple (1898-1923); director, amb el grau de comandant, de la RAF durant els anys 1917-19; professor de música en el Reial Col·legi Universitari de Gal·les, a Aberystwyth, des del 1919 al 1926; director de música i catedràtic del Consell Nacional de la Universitat de Gal·les, des del 1919; organista titular de la capella de Sant Jordi de Windsor (1927-1932) i professor reial de Música des del 1934. També dirigí diverses entitats corals i va intervenir en nombrosos festivals i concerts, donant a conèixer en aquests moltes de llurs obres, que comprenent simfonies, obertures, suites, cantates, peces orquestrals, música de cambra i religiosa i algunes compilacions.

Obres[modifica | modifica el codi]

Citem tot seguit la llista cronològica de la major part d'aquestes, en les que a més, s'indiquen entre parèntesis el lloc on foren estrenades algunes d'elles.

  • Weep no more (1891);
  • Out of the deep (1892);
  • sturdy Rock (1893);
  • Hervé Riel (1894);
  • Prospice, Quintet for baritone voice and strings (1894);
  • Browning);
  • Sonata in E minor, for piano and violin (1894);
  • Psalm 23, for tenor voicé and harp and string quartet (1896);
  • Sonata in D minor, for piano and violin (1896);
  • Six Pastorals for vocal quarted, string quarted and piano(1897);
  • When Christ was born to earth (1898);
  • God created man, Motet Four Songs of Innocence (1898);
  • Hymn before Action (1898);
  • Evening service in C (1898);
  • Walk to Emmaus (1898);
  • And Jesus entered into the Temple (1899);
  • Festal evening service in G (1900);
  • If any man hath not the Spirit of Christ (1901);
  • As with Gladness (1901);
  • The Blessed Bird (1901);
  • Temple Chant service in G (1902);
  • Festal Te Deum and Jubilate in G (1902);
  • Three jovial Huntsmen (with violin obbligato); arranjat també per a orquestra (1902);
  • The Temple, un dels més notables oratoris (1902);
  • Worcester Festival); Whatsoever is born of God (1903)
  • Everyman, probablement la més coneguda de les seves cantates, i que li’n donà molt renom (1904;
  • Leeds Festival) per una veu, cor i orquestra, figurant també com a obertura orquestral;
  • Six songs, segona sèrie (1905);
  • Eight Nursery Rhymes i Nursery Rhymes (1905);
  • Lift up your Hearth (1906);
  • Hereford Festival);
  • Humpty Dumpty (1907);
  • Holiday Tunes (1907);
  • England’s Pleasant Land (1907);
  • Ode on Time (1908; Milton Celebration);
  • Solemn Melody (1908);
  • Grace to you and peace (1908);
  • Songs of Nature; for voices, strings, flute, horn and P,F, (1908-1909);
  • New Nursery Rhimes (1908);
  • Noble Numbers (1909; Hereford Festival); la suite Peter Pan; strings quarted (1909);
  • Festal Overture (1910);
  • Five Sayings of Jesus (1911);
  • Worcester Festival); Parthenia Suite (1911);
  • Symphony in G (1911);
  • Evening Service (1911);
  • Song of St, Francis (1912; Birmingham Festival);
  • Suite in C, after Wordsworth (1912);
  • Dominus iluminatio mea (1913);
  • Dante Fantasy (1914);
  • Worcester, 1920); Conversations for piano and orchestra (1914);
  • Short Requiem (1914);
  • These Sweeter Far (1914); Four un accompaniment partsongs (1914);
  • Three quartets with piano accompaniment (1914);
  • Fellowship song Book (1915);
  • Thirty songs new and old, arranged for men’s voices, Fifty-two Hymn Tunes, arranged for men voices, Thirty-eigth songs for camp concerts, In Hoc Signo (Hymns of war and peace (1915);
  • Heaven’s Gate (1916);
  • People’s Palace); Unaccompanied Service in C (1916); publicat el 1924);
  • Serial Service in F, Let us now praise famous men (1916); Fourteen spiritual songs (1918);
  • Laus Deo (Hymns of peaceand thanksgiving) (1919);
  • Hymns of the Kingdom, Memorial Suite, A Studens Hymnal (1923);
  • Welsh Festival Music (1924);
  • Men and Angels (1925); Gloucester Festival;
  • High Heaven’s King (1926); Worcester Festival);
  • Children’s Symphony; Christ in the Universe (1929); Worcester Festival) etc,.

Així mateix també publicà Music and Worship (1935), en col·laboració amb Harvey Grace; Rhythm in Church; Music in the Christian Church; The Pursuit of Music (1936), etc.,.

El 1919 li fou concedit el grau d'oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic; el 1922, fou nomenat cavaller (sir) i el 1932 i 1937, respectivament, comandant i cavaller comandant del Reial Orde Victorià. Les Universitats de Leeds el 1904 i Glasgow el 1926 el nomenaren doctor en lleis, les de Lublin i Oxford, doctor honoris causa en Música, el 1930 i 1935. Pertanyia al Reial Col·legi d'Organistes de Londres (1904); a la Reial Acadèmia de Música (1923), com a membre honorari; al Reial Col·legi de Música, de Londres, des del 1926, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tom núm., 17 de l'Enciclopèdia Espasa