La gata negra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Walk on the Wild Side)
Infotaula de pel·lículaLa gata negra
Walk on the Wild Side Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEdward Dmytryk Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCharles K. Feldman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRichard Sylbert Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Fante i Ben Hecht Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElmer Bernstein Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph MacDonald Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHarry W. Gerstad Modifica el valor a Wikidata
VestuariCharles Lemaire Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova Orleans Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Temaprostitució Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova Orleans Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056671 Filmaffinity: 856337 Allocine: 2172 Rottentomatoes: m/walk_on_the_wild_side Letterboxd: walk-on-the-wild-side Allmovie: v53184 TCM: 3799 AFI: 23709 TMDB.org: 60792 Modifica el valor a Wikidata

La gata negra (títol original en anglès Walk on the Wild Side) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward Dmytryk i estrenada l'any 1962. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Dove Linkhorn (Laurence Harvey) viatja fins a Nova Orleans per buscar Hallie (Capucine), un vell amor. Però ara Hallie és la principal atracció del bordell Doll House, regentat per Jo Courtney (Barbarba Stanwyck), una madame lesbiana. A Texas, Dove va conèixer Kitty Twist (Jane Fonda), una jove que va viatjar amb ell fins a Nova Orleans i ha començat a treballar també en el bordell.[2]

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

El film ajunta drama, romanticisme i crítica social. El tema que tracta (prostitució) i la manera com ho fa, determinen que aixequi polèmica i causi escàndol en el si d'una part del públic, no acostumat a la desimboltura i naturalitat amb què s'exposen qüestions com l'orientació homosexual clarament acceptada d'una dona, l'ambient de corrupció i degradació personal que es viu al món interior del prostíbul, la gravetat de la violència que s'exerceix sobre les pupil·les, la situació real de retenció i pràctic segrest en què es troben atrapades i les sagnants amenaces sobre la vida que els afecten. És la primera pel·lícula americana que presenta explícitament en pantalla un cas d'amor lèsbic.

Destaca la interpretació fresca, natural i convincent, d'una joveníssima Jane Fonda, en la seva segona intervenció al cinema, que contribueix a fixar la seva categoria de sex-symbol dels anys 60. Barbara Stanwyck i Anne Baxter, embarassada durant el rodatge, mostren els seus dots interpretatives. Capucine, vestida amb els últims models de Pierre Cardin, és fascinant com a dona, però la seva interpretació pateix d'algunes rigideses i és poc expressiva. El corretjós Laurence Harvey sembla no trobar-se còmode en el paper que se li assigna, allunyat de les seves aptituds pròpies, sempre limitades.

La banda sonora, d'Elmer Bernstein recull una de les seves partitures més recordades i celebrades. Sobresurt el tema principal, candidat a l'Oscar a la millor cançó.[3]

Referències[modifica]