Vés al contingut

Wallmapu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretWallmapu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevisionisme històric Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata

Wallmapu és el nom en llengua mapudungun del territori tradicional i el país històric del poble maputxe a Amèrica del Sud: des del riu Limarí al nord[1] fins a l'arxipèlag de Chiloé al sud, i des del centre i sud de l'interior de la província de Buenos Aires fins a la Patagònia, comprenent territoris de les actuals República de Xile i República Argentina.[2] S'utilitza també per dir «Univers» o «conjunt de terres circumdants».[3]

Història

[modifica]

L'historiador xilè Cristóbal García Huidobro afirma que: «la terminologia "Wallmapu" no és relativament antiga, sinó més aviat nova. Neix d'un moviment revisionista, a principis dels anys 1990 que fa un reestudi i un revisionisme de la identitat, de la llengua, així com dels símbols que representarien el poble maputxe (...) no és una qüestió històrica ni prové de la cultura ancestral del poble maputxe que mai no va percebre el seu territori com un lloc particularment definit».[4]

El 1998, l'inici de les obres de construcció de la central hidroelèctrica Ralco a l'Alto Bío-Bío, la qual va profanar cementiris amerindis, va marcar un punt d'inflexió en les relacions de les comunitats maputxe amb l'Estat xilè, fet que va comportar la radicalització del moviment autonomista formant-se el 1997 la Coordinadora Arauco Malleco (CAM) després la crema de tres camions de l'empresa Forestal Arauco i que iniciaria el conflicte a l'Araucania.[5]

Bandera Wenufoye creada el 1992 per l'organització indigenista Consell de Totes les Terres[6][7]

La CAM es defineix com a anticapitalista i es declara «en resistència contra el neoliberalisme», utilitza la força com a mètode per a «recuperar» les terres que al·leguen usurpades durant l'ocupació militar de l'Araucania (1861-1883), les quals es troben en poder de latifundistes i la indústria extractivista.[8][9]

El terme Wallmapu però, en ser una contraposició al terme Araucania (el qual ha estat tradicionalment utilitzat per la historiografia des de la conquesta espanyola de Xile per a descriure una part del territori habitat pels maputxes), no és acceptat per la totalitat de la comunitat acadèmica ni en general per la classe política de Xile i Argentina, per la qual cosa el seu ús va lligat a una postura indigenista de la història.[10]

El govern xilè de Gabriel Boric va ser el primer al país a emprar el terme en les seves declaracions, fet que no ha estat exempt de respostes airades per part de l'oposició política.[11][12][13][14][15]

El concepte Wallmapu sol ser utilitzat en referència a un país i a una nació maputxe independent,[16] essent des del seu inici una postura clarament separatista en relació amb els estats xilè i argentí.[17][18] Tot i això, en termes estrictes i en l'ús quotidià i filosòfic, Wallmapu també ha estat definit com a «Univers».[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Procesos territoriales en el mapunche wajontu mapu: prehistoria y resistencia anticolonial (siglo XVI – XVIII)». Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 17 abril 2015].
  2. ↑ Cano Christiny, Daniel «Martín Correa y Eduardo Mella, Las razones del "illkun"/enojo. Memoria, despojo y criminalización en el territorio mapuche de Malleco». Historia (Santiago), 44, 1, 6-2011, pàg. 203-205. DOI: 10.4067/S0717-71942011000100009. ISSN: 0717-7194 [Consulta: 28 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ 3,0 3,1 «NUESTRO PUEBLO HUILLICHE DE LA TIERRA QUIERE SEGUIR SIENDO DE LA TIERRA». Consejo General de Caciques de Chiloé. Arxivat de l'original el 15 March 2022. [Consulta: 15 març 2022].
  4. ↑ «"Wallmapu": Historiador chileno afirma que término "no proviene de la cultura ancestral mapuche"» (en castellà). T13, 31-03-2022. [Consulta: 31 març 2022].
  5. ↑ Rebelión en Wallmapu Resistencia del pueblo-nación mapuche.. Santiago de Chile: Aún Creemos en Los Sueños., 2013. 
  6. ↑ «La autonomía a debate Autogobierno indígena y Estado plurinacional en América Latina» p. 30. FLACSO, 2010. [Consulta: 18 març 2022].
  7. ↑ «La Organización mapuche Aukiñ Wallmapu Ngulam». Mapuche Info, 01-04-1995. [Consulta: 18 març 2022].
  8. ↑ Zuamgenolu : pueblo mapuche en contexto de estado nacional chileno, siglos XIX-XXI (1a. ed.).. USACH., 2016, p. 78. 
  9. ↑ Rebelión en Wallmapu Resistencia del pueblo-nación mapuche. Santiago de Chile: Aún Creemos en Los Sueños, 2013, p. 24. 
  10. ↑ Rojas Ortega, Octavi Alfonso; Sanllehí Galera, Aina. «El poble maputxe, una lluita que dura mig mil·lenni». Directa, 14-03-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  11. ↑ «Diputado RN contra ministra Siches: “La región de La Araucanía no se llama Wallmapu”». T13, 14-03-2022. [Consulta: 15 març 2022].
  12. ↑ «Presidente forestal ante negativa a renovar Estado de Excepción: "Desconocen lo que está ocurriendo"». Biobio, 25-02-2022. [Consulta: 15 març 2022].
  13. ↑ «CONFLICTO EN CHILE VAMOS: CHAHUÁN APUNTÓ A LA “MANERA DE CONSTRUIR COALICIÓN”». La Nación, 14-03-2022. [Consulta: 15 març 2022].
  14. ↑ «"No existe ningún Wallmapu": polémica en Argentina por concepto empleado por la ministra Siches». Biobio, 31-03-2022. [Consulta: 31 març 2022].
  15. ↑ «Controversia política por uso del “Wallmapu”». La Tercera, 31-03-2022. [Consulta: 31 març 2022].
  16. ↑ Concha, Loreto «¿Qué es el Wallmapu?». Radio Duna, 18-03-2022 [Consulta: 22 març 2022].
  17. ↑ «Los caminos del Wallmapu (País mapuche)». CSIC, 30-06-2010. [Consulta: 15 març 2022].
  18. ↑ «Conflicto Estado chileno-Wallmapu: Intereses materiales, argumentos y argucias ideológicas». UFRO. [Consulta: 15 març 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wallmapu&oldid=34320234»