Walter Gieseking
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1895 Lió (França) |
| Mort | 26 octubre 1956 (60 anys) Londres |
| Lloc d'enterrament | Nordfriedhof (Wiesbaden) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Hanover University of Music, Drama and Media (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | Lepidopteròleg, pianista, compositor, pedagog musical i professor d'universitat |
| Ocupador | Hochschule für Musik Saar (en) |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Karl Leimer |
| Alumnes | Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez, André Boucourechliev, Hans Otte, Albert Ferber (en) , Werner Haas i Peter Schmalfuss |
| Instrument | Piano |
         | |
Walter Gieseking (Lió, França, 5 de novembre de 1895 - Londres, Regne Unit, 26 d'octubre de 1956) fou un pianista francès de família alemanya.
Nascut en un ambient cultural propici -el seu pare entomòleg i tocava la flauta i el piano-, el jove Walter començà a edat molt primerenca la seva formació musical (flauta, piano, violí), que inicià a Nàpols i continua a Hannover amb Karl Leimer (1911-1917.
El 1915, i amb només vint anys, interpretà les trenta-dues sonates de Ludwig van Beethoven. Durant la guerra, actuà en una banda militar i en acabar aquesta, inicià una brillant carrera concertística que el portà a Berlín (1920), Londres (1923), Itàlia, Suïssa i, el 1926, a Amèrica, on assoleix un extraordinari triomf interpretant el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov.
En els anys quaranta, toca amb freqüència a les ordres de Furtwängler i Willem Mengelberg. El 1944, a la fi de la segona guerra mundial va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste, una llista d'un miler d'artistes considerats com a irremplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir l'heritatge cultural alemany. El 1947, fou nomenat professor a Saarbrücken, on entre d'altres alumnes tingué a Roman Matsov,[1] Hans Otte.[2] Li editaren obres Francis Poulenc i Hans Erich Pfittzner i a més estrenà peces de Goffredo Petrassi i de Frank Martin.
Va escriure la seva autobiografia amb el títol de Així em vaig fer pianista (1963).
Discografia seleccionada[modifica]
- J. S. Bach, El clavecí ben temperat
- Ludwig van Beethoven: Concert per a piano i orquestra núm. 5 amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York dirigida per Guido Cantelli
- Franz Liszt: Concert per a piano i orquestra núm. 1 amb l'Orquestra de la Ràdio de Colònia dirigida per Henry Wood
- Robert Schumann: Concert per a piano i orquestra, amb l'Orquestra Simfònica de Ràdio Colònia dirigida per Günter Wand
Bibliografia[modifica]
- La Discoteca Ideal de Interpretes, pàgs. 185-186 d'Enciclopedias Planeta ISBN 84-08-02160-5 (castellà)
- ↑ https://ca.wikipedia.org/wiki/Roman_Matsov
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1020. (ISBN 84-7291-226-4)