Walter Gieseking

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWalter Gieseking
Walter-Gieseking.jpg
Biografia
Naixement 5 novembre 1895
Lió
Mort 26 octubre 1956 (60 anys)
Londres
Formació Hanover University of Music, Drama and Media Tradueix
Activitat
Ocupació Lepidopteròleg, pianista, compositor, pedagog musical i professor d'universitat
Ocupador Hochschule für Musik Saar Tradueix
Moviment Música clàssica
Professors Karl Leimer
Alumnes Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez, André Boucourechliev, Hans Otte, Albert Ferber Tradueix, Werner Haas i Peter Schmalfuss
Instrument Piano

IMDB: nm3223277 iTunes: 505927 Last fm: Walter+Gieseking Musicbrainz: 62e0e456-bd4b-4edc-a47c-3537cdd53621 Discogs: 840349 IMSLP: Category:Gieseking,_Walter Allmusic: mn0000659476
Modifica les dades a Wikidata

Walter Gieseking (Lió, França, 5 de novembre de 1895 - Londres, Regne Unit, 26 d'octubre de 1956) fou un pianista francès de família alemanya.

Nascut en un ambient cultural propici -el seu pare entomòleg i tocava la flauta i el piano-, el jove Walter començà a edat molt primerenca la seva formació musical (flauta, piano, violí), que inicià a Nàpols i continua a Hannover amb Karl Leimer (1911-1917.

El 1915, i amb només vint anys, interpretà les trenta-dues sonates de Ludwig van Beethoven. Durant la guerra, actuà en una banda militar i en acabar aquesta, inicià una brillant carrera concertística que el portà a Berlín (1920), Londres (1923), Itàlia, Suïssa i, el 1926, a Amèrica, on assoleix un extraordinari triomf interpretant el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov.

En els anys quaranta, toca amb freqüència a les ordres de Furtwängler i Willem Mengelberg. El 1944, a la fi de la segona guerra mundial va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste, una llista d'un miler d'artistes considerats com a irremplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir l'heritatge cultural alemany. El 1947, fou nomenat professor a Saarbrücken, on entre d'altres alumnes tingué a Hans Otte.[1] Li editaren obres Francis Poulenc i Hans Erich Pfittzner i a més estrenà peces de Goffredo Petrassi i de Frank Martin.

Va escriure la seva autobiografia amb el títol de Així em vaig fer pianista (1963).

Discografia seleccionada[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pàgs. 185-186 d'Enciclopedias Planeta ISBN 84-08-02160-5 (castellà)
  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1020. (ISBN 84-7291-226-4)

Enllaços externs[modifica]