Walter Heitler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaWalter Heitler
Heitler,Walter 1937.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 2 de gener de 1904
Karlsruhe
Mort 15 de novembre de 1981 (77 anys)
Zuric
Alma mater Universitat de Munic
Activitat professional
Camp de treball Mecànica quàntica
Ocupació Físic
Ocupador Universitat de Bristol
Universitat de Leiden
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Heinrich Walter Heitler (02/01/1904 -15/11/1981) era un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps. Va dur la química a la mecànica quàntica a través de la seva teoria d'enllaç de valència.

Educació[modifica | modifica el codi]

El 1922, Heitler va començar el seu estudi de la física a l'institut de Tecnologia de Karlsruhe, el 1923 a la Universitat Humboldt de Berlín, i el 1924 a la Universitat Ludwig Maximilians de Munic (LMU), on va estudiar sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld i Karl Herzfeld. Aquest últim va ser el seu director de tesi quan va obtenir el seu doctorat el 1926;[1] Herzfeld impartia cursos en física teòrica i una altra de química física tot i que en absència de Sommerfeld sovint es va fer càrrec de les seves classes[2] Del 1926 al 1927, va ser becari de postgrau per la Fundació Rockefeller fent recerca amb N. E. J. Bjerrum-Bohr a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat de Copenhaguen i amb Erwin Schrödinger a la Universitat de Zuric. Més tard, va esdevenir assistent de Max Born a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat Georg-August de Göttingen. Heilter va completar la seva habilitació sota la supervisió de Born el 1929, i després es va mantenir com un docent privat fins a 1933.[3]

En el moment que Heitler va rebre el seu doctorat, tres instituts de Física Teòrica van formar un consorci que treballava en els problemes clau de l'època, com ara l'estructura atòmica i molecular, i l'intercanvi d'informació científica i personal en els seus objectius científics. Aquests centres estaven ubicats al LMU, sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld, a la Universitat de Göttingen, sota la supervisió de Max Born, i a la Universitat de Copenhaguen, sota la supervisió de Niels Bohr. D'altra banda, Werner Heisenberg i Born acabava de publicar recentment la seva trilogia de treballs que va posar en marxa la formulació de la mecànica matricial de la mecànica quàntica.[4][5][6]

A més, a principis de 1926, Erwin Schrödinger, a la Universitat de Zurich, va començar a publicar el seu quintet de papers que va posar en marxa la formulació de la mecànica d'ones de la mecànica quàntica[7][8][9][10] i va mostrar que la mecànica ondulatòria i la mecànica matricial formulacions eren equivalents.[11] Aquests documents immediatament van posar el personal dels principals instituts de física teòrica a l'aplicació d'aquestes noves eines per comprendre l'estructura atòmica i molecular. Va ser en aquest ambient que Heitler va aconseguir la beca de la Fundació Rockefeller, deixant LMU i se'n va anar a fer recerca durant un termini de dos anys amb les figures més destacades de l'època en la física teòrica, amb Bohr a Copenhaguen, Schrödinger a Zuric, i Born a Göttingen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Nancy Thorndike Greenspan, "The End of the Certain World: The Life and Science of Max Born" (Basic Books, 2005) ISBN 0-7382-0693-8.
  • Mehra, Jagdish, and Helmut Rechenberg The Historical Development of Quantum Theory. Volume 5 Erwin Schrödinger and the Rise of Wave Mechanics. Part 1 Schrödinger in Vienna and Zurich 1887-1925. (Springer, 2001) ISBN 0-387-95179-2
  • Jammer, Max The Conceptual Development of Quantum Mechanics (McGraw-Hill, 1966)
  • Moore, Walter Schrödinger: Life and Thought (Cambridge, 1992) ISBN 0-521-43767-9

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Heitler – Mathematics Genealogy Project. Dr. phil. Ludwig-Maximilians-Universität München. 1926 Dissertation title: Zur Theorie konzentrierter Lösungen.
  2. Karl Herzfeld
  3. Author Catalog: Heitler – American Philosophical Society
  4. W. Heisenberg, Über quantentheoretische Umdeutung kinematischer und mechanischer Beziehungen, Zeitschrift für Physik 33 879-893, 1925 (received July 29, 1925). [English translation in: B. L. van der Waerden, editor, Sources of Quantum Mechanics (Dover Publications, 1968) ISBN 0-486-61881-1 (English title: Quantum-Theoretical Re-interpretation of Kinematic and Mechanical Relations).]
  5. M. Born and P. Jordan, Zur Quantenmechanik, Zeitschrift für Physik 34 858-888, 1925 (received September 27, 1925). [English translation in: B. L. van der Waerden, editor, Sources of Quantum Mechanics (Dover Publications, 1968) ISBN 0-486-61881-1]
  6. M. Born, W. Heisenberg, and P. Jordan, Zur Quantenmechanik II, Zeitschrift für Physik 35 557-615, 1925 (received November, 1925). [English translation in: B. L. van der Waerden, editor, Sources of Quantum Mechanics (Dover Publications, 1968) ISBN 0-486-61881-1]
  7. Erwin Schrödinger (From the German) Quantization as an Eigenvalue Problem (First Communication), Annalen der Physik 79 (4) 361-376, 1926. [English translation in Gunter Ludwig Wave Mechanics 94-105 (Pergamon Press, 1968) ISBN 0-08-203204-1]
  8. Erwin Schrödinger (From the German) Quantization as an Eigenvalue Problem (Second Communication), Annalen der Physik 79 (6) 489-527, 1926. [English translation in Gunter Ludwig Wave Mechanics 106-126 (Pergamon Press, 1968) ISBN 0-08-203204-1]
  9. Erwin Schrödinger (From the German) Quantization as an Eigenvalue Problem (Third Communication), Annalen der Physik 80 (13) 437-490, 1926.
  10. Erwin Schrödinger (From the German) Quantization as an Eigenvalue Problem (Fourth Communication), Annalen der Physik 81 (18) 109-139, 1926. [English translation in Gunter Ludwig Wave Mechanics 151-167 (Pergamon Press, 1968) ISBN 0-08-203204-1]
  11. Erwin Schrödinger (From the German) On the Relationship of the Heisenberg-Born-Jordan Quantum Mechanics to Mine, Annalen der Physik 79 (8) 734-756, 1926. [English translation in Gunter Ludwig Wave Mechanics 127-150 (Pergamon Press, 1968) ISBN 0-08-203204-1]