Walter Houser Brattain
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1902 Xiamen (Dinastia Qing) |
| Mort | 13 octubre 1987 (85 anys) Seattle (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | malaltia d'Alzheimer |
| Formació | Whitman College Queen Anne High School (en)  Tonasket High School (en) Universitat de Minnesota Universitat d'Oregon University of Oregon College of Arts and Sciences (en) |
| Director de tesi | John Torrence Tate, Sr. |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | físic, inventor |
| Ocupador | Whitman College |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Keren Gilmore Brattain Emma Jane Miller |
| Pare | Ross Brattain |
| Germans | Robert Brattain |
| Premis | |
| |
| Descrit per la font | Obálky knih,  Fiziki, (p.44) |
   | |
Walter Houser Brattain (Xiamen, Xina 1902 - Seattle, EUA 1987) fou un físic nord-americà de Bell Labs [1] Juntament amb els seus companys científics John Bardeen i William Shockley, van inventar el transistor de contacte puntual al desembre del 1947. Van compartir el Premi Nobel de Física de 1956 pel seu invent. Brattain va dedicar gran part de la seva vida a investigar sobre els estats superficials.
Biografia
[modifica]Va néixer el 10 de febrer de 1902 a la ciutat de Xiamen, situada a la província xinesa de Fujian. Va estudiar al Whitman College de Walla Walla, ciutat situada a l'estat nord-americà de Washington, i es llicencià en física i matemàtiques l'any 1924. Morí el 13 d'octubre de 1987 a la ciutat nord-americana de Seattle.[2]
Recerca científica
[modifica]Després de treballar com a físic en la divisió de ràdio de l'Institut Nacional de Models i Tecnologia, el 1929 es va incorporar als Laboratoris Bell. El seu principal camp d'investigació va ser l'estudi de les propietats de les superfícies dels sòlids, i en particular el de l'estructura atòmica d'un material a nivell superficial, la qual difereix de la de l'interior. Juntament amb els físics nord-americans William Shockley, director del projecte, i John Bardeen van inventar un petit dispositiu electrònic anomenat transistor. Es va anunciar per primera vegada el 1948 i es va acabar el 4 de juliol de 1951. S'ha emprat comercialment en ràdios portàtils, audiòfons i altres aparells.[2][3]
L'any 1956 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Shocley i Bardeen, per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Cooper, David Y. Brattain, Walter H. (1902-1987), physicist (en anglès). 1. Oxford University Press, 2001-07. DOI 10.1093/anb/9780198606697.article.1301949.
- ↑ 2,0 2,1 Bardeen, John. Walter Houser Brattain 1902–1987. Washington, D.C.: National Academy of Sciences, 1994 [Consulta: 4 març 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Riordan, Michael; Hoddeson, Lillian. Crystal fire: the invention of the transistor and the birth of the information age. Nova York: Norton, 1998. ISBN 978-0-393-31851-7.
Enllaços externs
[modifica]
- «Walter Houser Brattain» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.