Walter Sisulu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWalter Max Ulyate Sisulu
Sisulu wedding with mandela and lembede.JPG
Biografia
Naixement 18 de maig de 1912
Ngcobo, Transkei (Avui Cap Oriental), Sud-àfrica
Mort 5 de maig de 2003(2003-05-05) (als 90 anys)
Johannesburg, PWV (Avui Gauteng), Sud-àfrica
Causa de mort Malaltia de Parkinson
Lloc d'enterrament Sud-àfrica
  President del Congrés Nacional Africà
1991 – 1994
  Secretari General del Congrés Nacional Africà
1949 – 1954
Nacionalitat Sud-àfrica
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Congrés Nacional Africà
Família
Cònjuge Albertina Sisulu
Fills Max Sisulu Tradueix
Lindiwe Sisulu Tradueix
Zwelakhe Sisulu Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Walter Max Ulyate Sisulu (Ngcobo, Transkei, 18 de maig de 1912 - Johannesburg, PWV, 5 de maig de 2003) va ser un activista anti-apartheid i membre del Congrés Nacional Africà (ANC). Durant un temps va ser Secretari General i President de l'ANC. Va estar empresonat a Robben Island, on hi va ser confinat durant més de 25 anys.[2]

Biografia[modifica]

Família i educació[modifica]

Sisulu va néixer a Ngcobo, Unió Sud-africana. La seva mare, Alice Mase Sisulu, era una treballadora domèstica xosa, mentre que el seu pare, Albert Victor Dickenson, era un blanc. Dickenson havia treballat al Departament del Ferrocarril de la Colònia del Cap entre 1903 i 1909, essent transferit posteriorment a l'Oficina del Magistrat en Cap d'Umtata el 1910.[3][4] La seva mare es relacionava amb Evelyn Mase, la primera muller de Nelson Mandela. Dickenson no va jugar cap paper en l'educació del seu fill, essent criats Walter i la seva germana, Rosabella, per la família materna, que descendien del clan Thembu.[5]

Sisulu va ser educat en una escola de missioners, que va abandonar el 1926 per buscar una feina. Walter va viatjar fins a Johannesburg, el 1928, on va ocupar-se en diversos treballs manuals.

El 1944 es va casar amb Albertina, essent Nelson Mandela el padrí en la seva boda.[6] La parella va tenir 5 fills, a més a més d'adoptar-ne 4 mes. La seva muller i els seus fills també van ser activistes anti-apartheid.

Un dels seus fills, Zwelakhe Sisulu, es va convertir en periodista i en un dels fundadors del New Nation, que en el seu moment va ser el diari per natius més venut de Sud-àfrica. També va servir com a secretari de premsa de Nelson Mandela, es va convertir en director de la South African Broadcast Corporation i, finalment, en home de negocis.[7][8] A més a més, una de les seves filles adoptives, Beryl Rose Sisulu, va servir com a ambaixadora de la República de Sud-àfrica a Noruega.[9]

Congrés Nacional Africà[modifica]

Walter Sisulu es va unir al Congrés Nacional Africà el 1940. El 1943, juntament amb Nelson Mandela i Oliver Tambo, es va unir a la Lliga Juvenil del Congrés Nacional Africà, fundada per Anton Lembede, de la qual en va ser, inicialment, el tresorer. Poc després es va distanciar de Lembede després que aquest ridiculitzés Sisulu pels seus orígens (Walter era fill d'un estranger blanc). Sisulu va ser un brillant propagandista polític, tenint un rol prominent en l'organització militar Umkhonto We Sizwe ("Llança de la Nació"). Es va convertir en Secretari General de l'ANC el 1949 en substitució de la vella i passiva direcció actual. El càrrec el va ocupar fins al 1954. També es va unir al Partit Comunista de Sud-àfrica.

Com un dels organitzadors de la Campanya de Desafiament del 1952, va ser arrestat aquell any i jutjat. El 1953 va viatjar a Europa, l'URSS, Israel, i la Xina com a representant de l'ANC. En els següents deu anys va ser empresonat set vegades, inclosos els 5 mesos que hi va passar el 1960, i el 1962 va quedar en arrest domiciliari.

En el Judici per Traïció (19561961), en principi, va ser sentenciat a sis anys de presó, però va ser posat en llibertat en espera de l'apel·lació. El 1963 va passar a la clandestinitat després que la seva dona es convertís en la primera dona arrestada sta la Llei General de Modificació de les Lleis d'aquell mateix any.[10]). Tot i així, va ser atrapat a Liliesleaf Farm, a Rivonia, l'11 de juliol juntament amb 16 companys. Després del Judici de Rivonia (19631964), va ser sentenciat a cadena perpètua el 12 de juny de 1964. Amb altres velles figures de l'ANC, Walter Sisulu va passar la major part de la seva sentència a Robben Island. No obstant, el març de 1982 va ser traslladat a la Presó de Màxima Seguretat de Pollsmoor, prop de Ciutat del Cap, juntament amb Mandela, Raymond Mhlaba i Andrew Mlangeni. L'octubre d'aquell mateix anys se'ls hi sumaria Ahmed Kathrada.

Era post-apartheid[modifica]

El 15 d'octubre de 1989, Walter Sisulu, juntament amb Jeff Masemola, Raymond Mhlaba, Billy Nair, Wilton Mkwayi, Andrew Mlangeni, Elias Motsoaledi, Oscar Mpetha, i Ahmed Kathrada, va ser alliberat a la Presó de Johannesburg.Sisulu havia passat 26 anys a la presó.

El juliol del 1991 va ser elegit president de l'ANC durant la Primera Conferència Nacional de l'ANC després de legalitzar-se l'any anterior. Es va mantenir al càrrec fins a les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica, l'any 1994.

Reconeixements[modifica]

  • Walter Sisulu va rebre un "Funeral d'Estat Especial" el 17 de maig]] de 2003.
  • El 2004 va ser votat com el 33è sud-africà més rellevant de tots els temps pels espectadors del programa Great South Africans.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Sisulu Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sisulu, Elinor «Tribute: Life, love and times of the Sisulus». The New Age, 10-06-2011 [Consulta: 4 agost 2013].
  2. Obituary: Walter Sisulu - BBC News obituary, dated Monday, 5 May 2003
  3. Walter Sisulu - ANC Page ANC
  4. David Beresford, "Walter Sisulu" (obituary), The Guardian, 7 May 2003.
  5. Walter Sisulu Walter Sisulu
  6. «SA mourns anti-apartheid icon ‘Ma’ Sisulu». The Namibian. NAMPA, 06-06-2011.
  7. Sapa and Mkhulu Mashau. «Zwelakhe Sisulu laid to rest - South Africa | IOL News». IOL.co.za, 14-10-2012. [Consulta: 28 gener 2013].
  8. Hultman, Tami «South Africa: Zwelakhe Sisulu - a Remembrance». AllAfrica, 05-10-2012 [Consulta: 28 gener 2013].
  9. Female ambassadors luncheon.
  10. H. Lever, "The Johannesburg Station Explosion and Ethnic Attitudes", «The Public Opinion Quarterly». Falta indicar la publicació, Vol. 33, No. 2, Summer 1969, pàg. 180–189. JSTOR: 2747759.