Walther Müller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWalther Müller
Biografia
Naixement6 setembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Hannover (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Walnut Creek (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Christian Albrecht de Kiel Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHans Geiger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGTE (1958–)
Philips (1940–1945)
Universitat de Tübingen (1929–)
Julius Pintsch
Siemens-Reiniger-Werke (en) Tradueix
General Motors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Walther Müller (6 de setembre de 1905 a Hannover - 4 de desembre de 1979 a Walnut Creek, Califòrnia) va ser un físic alemany, conegut sobretot per la seva millora del comptador de radiacions ionitzants de Hans Geiger, ara conegut com el tub Geiger-Müller.[1]

Walther Müller va estudiar física, química i filosofia a la Universitat de Kiel. El 1925 es va convertir en el primer estudiant de doctorat de Hans Geiger, que acabava d'obtenir una càtedra a Kiel. El seu treball sobre la ionització de gasos per col·lisió va portar a la invenció del comptador Geiger-Müller, una eina ara indispensable per mesurar la radiació radioactiva.[1]

Després d'un temps com a professor a la Universitat de Tübingen, va treballar durant la resta de la seva vida professional com a físic industrial (és a dir, un físic que treballava en R+D industrial) a Alemanya, després com a assessor dels Laboratoris d'Investigació del Departament de Postmasters Generals d' Austràlia a Melbourne,[2] i després com a físic industrial als Estats Units, on també va fundar una empresa per fabricar tubs Geiger–Müller.[3]

Obres[modifica]

  • Die Rolle des positiven Ions bei der selbsttätigen Entladung in Luft. In: Zeitschrift für Physik. Band 48, Nummer 9–10, 1928, S. 624–646 (Dissertation; doi:10.1007/BF01339313).

Amb Hans Geiger:

  • Elektronenzählrohr zur Messung schwächster Aktivitäten. In: Die Naturwissenschaften. Band 16, Band 31, 1928, S. 617–618 (doi:10.1007/BF01494093).
  • Das Elektronenzählrohr. In: Physikalische Zeitschrift. Band 29, 1928, S. 839–841.
  • Das Elektronenzählrohr, seine Arbeitsweise und Anwendbarkeit. In: Forschungen und Fortschritte. Band 5, 1929, S. 127–128.
  • Technische Bemerkungen zum Elektronenzählrohr. In: Physikalische Zeitschrift. Band 30, 1929, S. 489–493.
  • Demonstration des Elektronenzählrohrs. In: Physikalische Zeitschrift. Band 30, 1929, S. 523.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 McGregor, D.; Shultis, J.K.. Radiation Detection: Concepts, Methods, and Devices. CRC Press, 2020, p. 403. ISBN 978-1-000-03858-3 [Consulta: 15 maig 2022]. 
  2. Gerard Ryle, Gary Hughes, "Rocket science", Sydney Morning Herald, 21 August 1999, News Review, p. 40
  3. Curtiss, L.F.. The Geiger-Müller Counter (en alemany). U.S. Government Printing Office, 1950 [Consulta: 15 maig 2022]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]