Warao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Warao
Parlat a: Veneçuela Veneçuela
Surinam Surinam,
Guyana Guyana
Regió:
Parlants: 18.000+
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengua aïllada
Llengües macro-paese
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-3 wba
ISO 639-3 WBA
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Localització de la parla warao

El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est del estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam. Alexander von Humboldt va escriure en els seus Viatges a les Regions Equinoccials que els indis waikerí deien tenir un idioma emparentat amb el warao. S'ha proposat un parentiu lingüístic amb els timucua de Florida, però no ha estat acceptat.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

En aquesta llengua indígena existeixen quatre variants o dialectes que són coneguts entre la cultura warauna com a:

[1] Kokuina o manamo,
[2] Hoanarao (o gent de les aigües negres a Mariusa, Winikina, Arawabisi)
[3] Arawao (Merejina, Sakupana)
[4] Wasay (Ibaruma, Arature, Amakuro)

També es podria haver dividit aquests dialectes geogràficament com Alt Delta (Kokuina, Manámo, Makareo), Centre (Mariusa, Winikina, Arawabisi), i Baix Delta (Merejina, Sakupana, Ibaruma, Arature, Amakuro). A aquesta darrera zona hi ha una subdivisió del dialecte de la zona, ja que les comunitats properes al mar Carib (San José de Amacuro) han estat directament influenciades per Trinitat i Tobago i Guyana, cosa que els ha proporcionat adjectius i substantius híbrids característics únicament a aquesta zona.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

L'inventari de consonants del warao és relativament simple:

Labial Alveolar Palatal Velar Labio-
velar
Glotal
Oclusiva p t k kw
Fricativa s h
Aproximants l y w
Nasal m n

Quant a les vocals, hi ha cinc vocals orals /a, e, i, o, u/ i cinc nasals /ã, ẽ, ĩ, õ, ũ/. No existeixen contrastos de quantitat vocàlica i l'accent és fix en la penúltima síl·laba.

Morfologia i sintaxi[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista tipològic, el warao és una llengua amb marcatge de nucli, moderadament polisintètica i amb alineament morfosintàctic de tipus nominatiu-acusatiu. L'ordre bàsic és SV en oracions intransitives i OSV en oracions transitives.

Des del punt de vista morfològic no existeix una diferència clara entre noms i adjectius, tal com succeeix en espanyol. És una llengua que usa predominantment sufixs, amb pocs prefixs. En comptes de preposicions, s'usen postposicions. Exemples:

nobotono daukuaja konae Els nens van portar fruita
nobotono ubaya Els nens dormen

La construcció que assenyala la possessió en warao és la següent: Posseïdor + prefix de possessió + posseït:

Lora ahoru (Laura a-horu) significa Laura de-olla: l'olla de Laura.

No hi ha un article definit o indefinit pròpiament dit. En comptes d'això, s'usen els sufixos personals per a construccions de possessió per mostrar que es tracta d'un objecte definit.

Pronoms[modifica | modifica el codi]

Persona Nominatiu Complement directe Complement indirecte Compl. circumstancial Compl. adnominal
1a persona singular ine ma masaba ma isia mabitu
2a persona singular iji ji jisaba jisia jiabitu
3a persona singular tai tai taisaba taiaisia taiabitu
1a persona plural oko ka kasaba kaisia kabitu
2a personal plural yatu yatu yatusaba yatuisia yatuabitu
3a personal plural tatuma tatuma tatumasaba tatumaisia tatumaabitu

Sustantiu[modifica | modifica el codi]

Formació de substantius compostos:

  • arotu: apelatiu de professió
ibijiarotu: metge
wisidatu: bruixot
dosarao: guerrer
  • koina: apelatiu d'instrument
sitakoina: màquina d'escriure
yaburukoina: escala
  • noko: apelatiu de locació
janoko: casa

Estudi de la llengua[modifica | modifica el codi]

Un dels primers estudiosos de la llengua warao va ser el missioner catòlic Basilio María de Barral. En els anys seixanta el lingüista nord-americà Henry Osborn va fer estudis formals de la morfologia i fonologia de l'idioma warao. L'idioma warao és part del currículum d'ensenyament a les escoles del Delta Amacuro.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Publicacions en Warao[modifica | modifica el codi]

  1. Barral, Basilio María (1979): Diccionario warao-castellano, castellano-warao. Universidad Católica Andres Bello
  2. Osborn, Henry (1966a): "Warao I: Phonology and Morphophonemics." International Journal of American Linguistics 32:108-123.
  3. Osborn, Henry (1966b): "Warao II: Nouns, Relationale, and Demonstratives." International Journal of American Linguistics 32:253-261.
  4. Vaquero, P. Antonio (1965): Idioma Warao. Morfología, sintaxis, literatura (Warao language. Morphology, syntax, literature). Estudios Venezolanos Indígenas.

Altres publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Nuevo Testamento en Warao, 1974.
  • Cartilla d'AlfabetitzacióKarata Awaro Teribukitane” 2002.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Warao