Waraqa ibn Nàwfal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWaraqa ibn Nàwfal
Biografia
Naixementsegle VI Modifica el valor a Wikidata
La Meca Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 610 Modifica el valor a Wikidata
La Meca Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicÀrabs Modifica el valor a Wikidata
ReligióHanif Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor, jutge Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsÀssad ibn Abd-al-Uzza (avi)
Khadija bint Khuwàylid (cosina germana) Modifica el valor a Wikidata

Waraqa ibn Nàwfal[1] fou el cosí de Khadija bint Khuwàylid, primera esposa de Mahoma. Waraqa era segons certes fonts[2] ( Història d'Àïxa, de Muhàmmad al-Bukharí)[3] un sacerdot convertit al cristianisme nestorià, el sacerdot o predicador de la Meca, i va morir com a cristià nestorià. Tanmateix, de les recerques recents[4] tendeixen a fer pensar que era ebionita o judeonatzarè. Va presidir el matrimoni de Mahoma en tant que "sacerdot nasraniy" (natzarè). Els hadits mencionen Waraqa com havent aparegut en somnis amb la vestimenta de la gent del Jannà (Paradís).

Waraqa en les sira[modifica]

Segons les sira, biografies musulmanes tradicionals de Mahoma, qui en parla de manera molt elogiosa, Waraqa va ser un monjo pietós que va reconèixer els signes de profecia poc després que Mahoma hagués rebut la seva revelació. Per a certs musulmans, es tracta de l'acompliment específic d'una profecia d'Isaïes (29:11-18). (Remissió a la sura Al-Alaq per a un informe més detallat).

En el transcurs de la primera experiència de la revelació, després d'haver 'vist' l'àngel, Mahoma va dir a la seva esposa «Temo per a la meva persona».[5] Temia estar posseït per un jinn (esperit inferior) a petició d'aquests kàhin que detestava tant, als qui els jinns inspiraven a recitar poemes.[6][7] Va ser reconfortat per Khadija, que el va portar a Waraqa, el qual va dir llavors a Mahoma que l'àngel que havia vist, Gabriel (Jibril), era el que Déu havia enviat en Moisès (Mussa). Waraqa li va dir també que el seu poble el faria fora de La Meca, i que aportaria el seu suport a Mahoma.

La intervenció de Waraqa com a suport del profeta en el començament de la revelació ha permès ensenyar a la gent que una persona de tradició judeocristiana però monoteista de manera clara (hanif), reconeixia la veritat del missatge transmès al profeta. Waraqa semblava en efecte tenir consciència de la supremacia del monoteisme depurat de tota deïficació o deformació, així, escolta el missatge de l'islam i hi reconeix els gèrmens de la veritat. Waraqa va morir alguns dies després d'aquesta entrevista.

Referències[modifica]

  1. El seu nom complet era: Waraka ibn Nawfal ibn Asad ibn Abd al-Uzza ibn Qasi al-Qorshy (àrab: ورقه بن نوفل بن أسد بن عبد العزّى بن قصي القرشي)
  2. L'islam: histoire des origines et histoire califale Arxivat 2011-10-31 a Wayback Machine. La tradició musulmana, per la seva part, prefereix atribuir el coneixement de les Escriptures de la primera esposa del Profeta en un pretès cosí de Khadija, Waraqa, fill de Nawfal, del qual fa un hanif, és a dir un monoteista que no seria ni jueu ni cristià. De fet, sembla que Waraqa va ser simplement un cristià nestorià.
  3. Traducció de Sahih Bukhari Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine. Khadija then accompanied him to her cousin Waraqa bin Naufal bin Asad bin 'Abdul Uzza, who, during the PreIslamic Period became té Christian and used to write the writing with Hebrew letters.
  4. Tesi d'Édouard-Marie Gallez, el Messies i el seu profeta, el 2004 a la Universitat Marc Bloch d'Estrasburg
  5. Bukhari Jami'ul Sahih, (traducció: M. Muhsin Khan), Révélations (I): 3.
  6. Màxime Rodinson, Mahomet ( 2002). (Isbn 2-85229-550-4) P.82 i svt.
  7. Kazimirski Le Coran; edicions Garnier Flammarion, 1970, 508 pàgines. (Isbn: 2-08-070237-8). pàg. 446 (Els habitants de La Meca van fer la mateixa crítica més tard, i l'Alcorà va reconfortar Mahoma en el moment de la segona revelació dient no estas posseït per un Dimoni )..

Enllaços externs[modifica]