Warfarina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacWarfarina
Warfarin.svg
Warfarin.svg
Malaltia objecte tromboflebitis, fibril·lació auricular, complicacions postoperatòries, ictus silenciós, embòlia pulmonar, cardiopatia, valvulopatia, aleteig auricular, trombosi i accident isquèmic transitori
Dades clíniques
Risc per l'embaràs
  • AU: D
  • EUA: X (Contraindicat)
Via Oral o intravenós
Grup farmacològic anticoagulant
Codi ATC B01AA03 B01AA03
Dades químiques i físiques
Fórmula C19H16O4
Massa molecular 308,33 g·mol−1
Model 3D (Jmol) Imatge interactiva
Punt de fusió 322 °F
Solubilitat en aigua 0,002 g/100 g dissolvent
Estat legal
R. dispensació
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat 100%
Unió proteica 99,5%
Metabolisme Hepàtic: CYP2C9, 2C19, 2C8, 2C18, 1A2 and 3A4
Vida mitjana 2.5 days
Excreció Renal (92%)
Identificadors
Número CAS 81-81-2
PubChem (CID) 6691
IUPHAR/BPS 6853
DrugBank APRD00341
ChemSpider 10442445
UNII 5Q7ZVV76EI
KEGG C01541
ChEBI 87732
ChEMBL CHEMBL1464
AEPQ 100.001.253
Modifica les dades a Wikidata


La warfarina (també comercialitzat amb les marques Coumadin™, Jantoven™, Marevan™, i Waran™) és un anticoagulant que en medicina s'administra oralment o, molt rarament, per injecció. També s'utilitza com a plaguicida contra rates i ratolins.

Descripció[modifica]

La warfarina és un derivat sintètic de la cumarina, un producte químic trobat de forma natural a moltes plantes, notablement (Galium odoratum, Rubiaceae), i en nivells més baixos en la regalèssia, la lavanda i altres espècies. La warfarina es desenvolupà originalment com un raticida; tanmateix, altres verins més recents són molt més potents i tòxics (p. ex. brodifacoum). La warfarina i els rodenticides actuals pertanyen a la mateixa classe de fàrmacs (cumarines) i els dos disminueixen la capacitat de coagulació de la sang interferint amb el reciclatge de la vitamina K. La warfarina inhibeix la reductasa de la vitamina K, que és l'enzim responsable del reciclatge de la vitamina K oxidada per a reciclar-la al sistema. Per aquesta raó, també s'anomena als medicaments d'aquesta classe com a antagonistes de la vitamina K.[1]

Estereoquímica[modifica]

La warfarina conté un estereocentre i consta de dos enantiòmers. Es tracta d'un racemate, és a dir, una barreja 1: 1 de ( R ) - i el ( S ) - forma:[2]

Enantiómer de warfarina
(R)-Warfarin Structural Formula V1.svg
CAS-Nummer: 5543-58-8
(S)-Warfarin Structural Formula V1.svg
CAS-Nummer: 5543-57-7

Història[modifica]

El compost va ser descobert per Karl Paul Link i el seu equip en la dècada de 1940.[3][4] La warfarina es deriva de la micotoxina anticoagulant natural dicumarol, que es troba al trèvol dolç putrefacte i que causa la mort per sagnat excessiu dels animals que mengen la planta.[5] els seus descobridors van identificar les propietats de la warfarina com rodenticida,[6] pel control de ratolins i rates en àrees residencials, industrials i agrícoles i més tard en la seva aplicació com anticoagulant.

Ús mèdic[modifica]

En el seu ús mèdic, en molts trastorns s'utilitza per a profilaxi de trombosis i embòlies. La seva activitat s'ha de controlar mitjançant anàlisi de sang per a controlar el temps de protrombina o raó internacional normalitzada (INR). S'anomena així en honor de la Wisconsin Alumni Research Foundation.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ansell J, Hirsh J, Poller L, Bussey H, Jacobson A, Hylek E «The pharmacology and management of the vitamin K antagonists: the Seventh ACCP Conference on Antithrombotic and Thrombolytic Therapy». Chest, 126, 3 Suppl, 2004, pàg. 204S–233S. DOI: 10.1378/chest.126.3_suppl.204S. PMID: 15383473.
  2. Rote Liste Service GmbH (Hrsg.): Rote Liste 2017 – Arzneimittelverzeichnis für Deutschland (einschließlich EU-Zulassungen und bestimmter Medizinprodukte). Rote Liste Service GmbH, Frankfurt/Main, 2017, Aufl. 57, ISBN 978-3-946057-10-9, S. 226.
  3. Overman, R. S .; Stahmann, M. A .; Huebner, C. F .; Sullivan, W. R .; Spero, L .; Doherty, D. G .; Ikawa, M .; Graf, L. H .; Roseman, S .; Link, K. P. «[http: //www.jbc.org/content/153/1/5.full. pdf Studies on the hemorrhagic sweet clover disease. III. Anticoagulant activity and structure in the 4- hydroxycoumarin group]». Journal of Biological Chemistry, 153, 1944, pàg. 5-24.
  4. Ikawa, M .; Stahmann, M. A .; Link, K. P. «4-Hydroxycoumarins. V.Condensation of α, β-unsaturated ketones with 4-hydroxycoumarin». Journal of the American Chemical Society, 66, 1944, pàg. 902-906. DOI: 10.1021 / ja01234a019.
  5. Golen, David E.; Armen H. Tashjian, Ehrin J. Armstrong. «Chapter 22: Pharmacology of Hemostasis and Thrombosis». A: Principles of Pharmacology: The Pathophysiologic Basis of Drug Therapy (en anglès). 3a. Lippincott Williams & Wilkins, 2011, p. 387-389. ISBN 1608312704. 
  6. Scheel, L. D.; Wu, D.; Link, K. P.. «4-Hydroxycoumarin anticoagulants». A: Abstracts of papers. 116th Meeting American Chemical Society. Basado en la disertación doctoral de L. D. Scheel y en la tesis de Master of Science de Dorothy Wu, Universidad de Wisconsin, junio de 1949, 18-23 de septiembre de 1949, p. 7L. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Warfarina Modifica l'enllaç a Wikidata