Warren Weaver

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWarren Weaver
Warren Weaver.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1894 Modifica el valor a Wikidata
Reedsburg (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
New Milford (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Wisconsin-Madison (1912–1921) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, informàtic, professor d'universitat, estadístic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFundació Alfred P. Sloan (1959–1964)
Fundació Rockefeller (1932–1959)
Universitat de Wisconsin-Madison (1920–1932)
Institut Tecnològic de Califòrnia (1919–1920)
Institut Tecnològic de Califòrnia (1917–1918)
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica (1917–1919) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHallet Hunt Germond i Herbert Pulse Evans Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Hemenway
FillsHelen Weaver Modifica el valor a Wikidata
ParesIsaiah Weaver i Kittie Belle Stupfel
Premis

Warren Weaver (Reedsburg, 17 de juliol de 1894 New Milford, 24 de novembre de 1978), va ser un matemàtic estatunidenc.

Vida i Obra[modifica]

Weaver va estudiar matemàtiques a la universitat de Wisconsin a Madison en la qual es va graduar el 1916. Els anys successius, durant la Primera Guerra Mundial va estar al Throop College de Pasadena (actual Caltech) fent docència i al Bureau of Standards fent recerca militar.[1] El 1920 va tornar a la universitat de Madison, on va ser cap del departament de matemàtiques a partir de 1928.[2]

El 1932, va acceptar el càrrec de director de la divisió de ciències naturals de la Fundació Rockefeller que li va oferir el seu president Max Mason,[3] qui havia sigut professor seu en els anys d'estudiant a Madison.[4] Excepte uns anys durant la Segona Guerra Mundial, en els quals va tornar a la recerca militar[5] desenvolupant les teories matemàtiques del combat iniciades per Leslie Cunningham,[6] va mantenir el càrrec a la Fundació Rockefeller fins que es va retirar el 1959.[7] Després de jubilar-se, encara va ser durant cinc anys vicepresident i patró de la Fundació Alfred P. Sloan.[8]

Weaver és autor de dos llibres molt influents:

Al final dels seus dies va publicar també dos interessants llibres divulgatius: Lady Luck (1963), sobre teoria de la probabilitat, i Alice in many tongues, sobre les traduccions del llibre de Lewis Carroll a diferents idiomes.[10]

Però potser la tasca per la que és més recordat, és per haver estat el dinamitzador de la fundació Rockefeller en el àmbit de la recerca,[11] i, especialment en el camp de la biologia molecular.[12]

Referències[modifica]

  1. Hutchins, 2000, p. 17.
  2. 2,0 2,1 Rees, 1987, p. 497.
  3. Piore, 1979, p. 72.
  4. Rees, 1987, p. 496.
  5. Hutchins, 2000, p. 17-18.
  6. Thomas, 2013, p. 72-73.
  7. Rees, 1987, p. 512.
  8. Rees, 1987, p. 494.
  9. Rees, 1987, p. 513.
  10. Hutchins, 2000, p. 20.
  11. Glass, 1991, p. 304.
  12. Kohler, 1976, p. 279 i ss.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Warren Weaver» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Hosch, William L. «Warren Weaver». Encyclopaedia Britannica, 2009. [Consulta: 7 desembre 2020]. (anglès)
  • «WEAVER, Warren». Foro Histórico de las Telecomunicaciones. [Consulta: 7 desembre 2020]. (castellà)