Wattevil·lita
 Wattevil·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂Ca(SO₄)₂·4H₂O (?) |
| Epònim | Oscar-Amédée de Watteville du Grabe |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.21 |
| Dana | 29.3.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | blanc |
| Lluïssor | sedosa |
| Densitat | 1,81 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,435 nβ = 1,455 nγ = 1,459 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Angle 2V | mesurat: 48°, calculat: 46° |
| Dispersió òptica | no observada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Wtv |
| Referències | [1] |
La wattevil·lita[2] és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom en honor de Oscar-Amédée de Watteville du Grabe (1824-1901), de París, director de la Divisió de Ciències i Lletres del Ministeri d'Educació i membre de la Comissió de Missions Científiques.
Característiques[modifica]
La wattevil·lita és un sulfat de fórmula química Na₂Ca(SO₄)₂·4H₂O (?). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i es troba en forma de diminuts cristalls blancs aciculars. Va ser publicada per primera vegada l'any 1879 i, tot i ser una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, actualment es considera una espècie qüestionable.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wattevil·lita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita i konyaïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Einigkeit, a Bauersberg, a Bavària (Alemanya). També ha estat descrita en altres dos indrets: la mina Andrássy I., a Rudabánya, a la província de Borsod-Abaúj-Zemplén (Hongria), i al Fossil Canyon, al comtat de San Bernardino, a Califòrnia (Estats Units).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wattevil·lita |
- ↑ «Wattevilleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2017].
- ↑ Riba i Arderiu, O. Vocabulari de mineralogia: segons les normes de la International Mineralogical Association: amb equivalències angleses. Barcelona: Servei de Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 84-931001-0-2.