Wayuunaiki

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaWayú,
Wayuunaiki
Altres denominacions Guajiro
Parlants

~324.000 (1994)[1]

  • 324.000 nadius[1]
  • 200 altres[1]

~305.000 (1995)[2]

~350.000 (2005)[3]

~400.000 (2010)[5] principalment a Península de La Guajira
Rànquing No està entre les 100 primeres
Parlat a Colòmbia, Veneçuela
Oficial a

En Veneçuela té reconeixement com a llengua oficial desde 1999.

(Cooficial amb l'espanyol en La Guajira desde 1992).
Wayuumap.png
Classificació lingüística

Maipureana (Arawak)
 Arawak septentrional
  Grup caribeny

   Wayuunaiki
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Centre Etnoeducatiu Kamüsüchiwo’u
Codis
ISO 639-1 cap
ISO 639-2 guc
ISO 639-3 guc
Glottolog wayu1243
UNESCO 295
IETF guc
Modifica dades a Wikidata

El wayú, guajiro, o el seu nom propi (autoglotònim) Wayuunaiki (wayuu: poble wayúu; naiki: idioma), és un idioma que parlen al voltant de 400.000 persones en el departament colombià de La Guajira i en l'estat veneçolà del Zulia, i pertany a la família lingüística arawak,[6] subfamilia maipureana, tronc de arawak septentrional, grup de les llengües arawak del Carib,[7] relacionat properament amb les llengües añu (paraujano) de la costa zuliana, la lokono de La Guaiana i la taíno de les Antilles.

Menys de l'1% dels parlants wayúu estan alfabetitzats en wayuunaiki mentre que d'un 5 a un 15% sap llegir i escriure en castellà.

Per promoure la integració cultural i l'educació bilingüe entre els wayúu i altres colombians, el «Centro Etnoeducativo Kamusuchiwo’u» (Centre Etno-educatiu Kamusuchiwo'u) va tenir la iniciativa de crear el primer diccionari castellà-wayuunaiki i wayuunaiki-espanyol il·lustrat.[8]

Història[modifica]

La forma fonètica d'alguns americanismes [9] del castellà, mostra que la llengua de la qual van ser presos comparteixen isoglosses amb el modern wayú. Això suggereix que pot ser interpretat de dues maneres: la primera possibilitat és que el wayú compartia amb les variants del taíno de les Antilles alguns trets fruit de canvis lingüístics compartits per aquest grup de llengües. Aquesta és la possibilitat acceptada per la majoria d'especialistes: [10]

(castellà) ají<*aší / (wayú) haši / (arawak-lokono) hači<*hátʰi (xili)
(castellà) aje<*áše / (wayú) háiši / (arawak-lokono) haliči<*hálitʰi (batata)

Aquests exemples mostren que el taíno hauria estat més proper al wayú que l'arawak-lokono. L'altra possibilitat és que els préstecs no haguessin estat presos de taíno sinó directamene d'altres llengües de la costa nord del Carib relacionades amb el wayuunaiki. La distribució precolombina del wayuunaiki semblava més restringida que la que va ocupar posteriorment, i fins i tot actualment. El seu territori originari era la península de La Guajira. Posteriorment va ocupar totes les ribes del llac de Maracaibo, desplaçant en la seva expansió a les llengües timote-cuica.

Descripció gramatical[modifica]

Fonologia[modifica]

Registra 6 vocals i 16 consonants.[11]

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ  u
Mitjana e o
Vocal oberta a

Totes les vocals poden ser geminades (llargues): aa, ee, ii, ɨɨ, oo, uu. La vocal central tancada ɨ s'escriu ü.

Consonants

bilabial alveolar palatal velar glotal labiovelar
oclusiva p t c k ʔ
nasal m n ɲ
fricativa s ʃ h
vibrant r
bategant ɾ
aproximant j w

ɫ és una lateral aproximant alveolar velaritzada que es pronuncia amb la llengua una mica més lateral i més enrere que la «r» del català, i s'escriu «l». La vibrant doble (rr) s'escriu «r».

La longitud de les consonants oclusives (p, t, k) i nasals (m, n) pot ser llarga, i en aquests casos es pot escriure doble (pp, tt, kk, mm, nn).

L'accent en wayú recau generalment en la segona síl·laba de la paraula, excepte quan comença en vocal geminada (VV), o consonant seguida de vocal geminada (CVV), o amb síl·laba tancada (CVC), cas en el qual l'accent recau en la primera vocal. En les paraules d'accent irregular que no compleixen aquestes regles, l'accent es marca en escriure amb un signe diacrític.

La nasalització passa fonèticament en wayú, però no té caràcter de fonema. Es presenta en les vocals al costat de consonants nasals o com a tret enfatizador de determinades paraules com ââ (si), mâ'î (molt) o êêjû (olor).

Gramàtica[modifica]

És una llengua aglutinant.[12] Els substantius s'expressen amb un sufix que indica el plural (-kana), o el singular segons sigui gènere masculí (-kai) o no-masculí (-kat). La classicació plural, singular masculí, singular no-masculí afecta tota la llengua i en particular als pronoms i a les conjugacions dels verbs.[13]

Els pronoms demostratius, per exemple, tenen una arrel que indica si és masculí singular (chi-), no-masculino singular (-) o plural (na-), que 'usa en la forma bàsica per a indicar la presència més propera i a la que s'afegeix un sufixe per a indicar majors graus de distància (-ra/--la, -sa, -a/-ia/-ya).

masculí no-masculí plural
proper al parlant chi
aquest

aquesta, acò
na
aquests, aquestes
proper al oient chira
aqueix
türa
aqueixa, això
nala
aqueixos, aqueixes
no-proper chisa
aquell
tüsa
aquella, allò
nasa
aquells, aquelles
llunyà chia
aquell llunyà
naya
aquells llunyans, aquelles llunyanes

L'interrogatiu «qui?» té la forma general no-masculina singular (jarat), la forma masculina singular (jarai) i el plural (jaralii). També passa amb «per què?» o «com?» (jamüsü, jamüshi, jamüshii) i amb «quant de temps?» que a més a més es diferencia en passat (jetsüirü, jetsüichi, jetsüina) i el futur (jetseerü, jetseechi, jetseena).

Els pronoms personals són:

masculí no-masculí plural
1ª persona tayakai
jo (masc.)
tayakat
jo (fem.)
waya
nosaltres
2ª persona piakai
tu (masc.)
piakat
tu (fem.)
jia
vosaltres
3ª persona nia
ell
shia
ella
naua
ells, elles

El primer fonema (so, lletra) del respectiu pronom personal, exerceix com a arrel (t-, p-, n- sh- / s-, w-, j-, n-) dels pronoms possessius, els quals són prefixos que inclouen a més la vocal (a) en primera persona (ta-, wa-) i en el plural de la tercera persona (na-) o en les altres persones depèn del fonema inicial dels substantius respectius, de manera que (pi-, -, pu- / ni-, -, nu- / shi-, -, su-). De forma similar, el respectiu fonema inicial es pot exercir com a prefixos de la conjugació dels verbs d'acció, però les variacions vocàliques que ocorren en les mateixes persones i gèneres que en els pronoms possessius no són pròpies del prefix, sinó afecten la vocal amb què comença el verb, la qual esdevé de baixa en alta (i per e, ü per u, u per o).

Els verbs que expressen una acció comencen amb la vocal baixa (a) o amb les mitjanes (e, o) són tots transitius i alguns intransitius; mentre els verbs que expressen un estat comencen generalment per una consonant o una vocal alta (i, ü, u) (amb algunes excepcions com ara anaa «estar bé»), són tots intransitius i no admeten conjugació amb prefix personal.

També es diferencien pel seu comportament en la conjugació d'alguns temps i modes, dues classes de verbs segons el sufix que marca el seu infinitiu, que a la classe 1 és una vocal geminada -VV, i en la classe 2 és una vocal simple seguida de -waa.

En general, el verb precedeix al predicat o a l'objecte, i aquest al subjecte (tipus Verb-Objecte-Subjecte). Es presenten dos esquemes de predicació: un bifurcat (predicat-subjecte) i un sintètic (predicat-centrat o compacte),[14] en el qual l'oració es compon de només d'un sintagma amb nucli verbal. La conjugació es fa mitjançant prefixos personals, infixos i sufixos de manera, temps i aspecte i de nombre-gènere de l'objecte. La negació s'indica amb el prefix m-, encara que també existeix el verb negatiu nójolaa («no ser», «no estar», «no haver»), i ademès «no haver» o «no tenir» es pot expressar amb el prefix ma- seguit del respectiu substantiu.

Els adjectius precedeixen al substantiu i molts són derivats verbals i en general es verbalitzen (indiquen el que és alguna cosa).

Els nombres són:

1 wane, waneesia
2 piama
3 apünüin
4 pienchi
5 jarai
6 aippirua
7 akaratachi
8 mekiisat
9 mekietsat
10 poloo

Els nombres següents es formen afegint a la primera desena (poloo) la unitat respectiva amb un sufix derivat de -(a) müin:

11 poloo waneemüin
12 poloo piammüin
13 poloo apünüinmüin
14 poloo pienchimüin
15 poloo jaralimüin
16 poloo aippiruamüin
17 poloo akaratachimüin
18 poloo mekiisalümüin
19 poloo mekiétsalümüin
20 piama shikii

Les desenes posteriors també s'indiquen agregant la paraula shikii al dígit respectiu:

30 apünüin shikii
40 pienchi shikii'
50 jarai shikii...

El wayú presenta sufixos o infixos com marques de cas, en lloc de les preposicions del català.

Locatiu:
-(a) pa'a (en)
-(e) roku (en) (en l'aigua o en altre líquid)
-(a) nain (sobre, en)
-(a) pünaa (per, a través de)
Instructiu: -(a) alin (per) (causa, autoría)
Inessiu: -(a) lu'u (dintre de)
Ablatiu: - (a) jee (des de, de)
Al·latiu: -(a) müin (cap a, a)
Datiu:
-(a) püla (per a)
-(o) ulia (de, amb referència a)
-(a) tüma (a, per)
-(a) a'u (sobre, per)
Instrumental: -(a) ka (amb)
Comitatiu: -(a) maa (amb, acompanyat de)
Genitiu: -se-, -in-, (de)
Vocatiu: -ee (per a qui es parla)

En les marques de cas, la primera vocal generalment es modifica d'acord amb la terminació de la paraula amb la qual s'enllaça. La marca pot afegir-se al respectiu demostratiu que correspon al substantiu aparèixer com a paraula completa al final d'una interrogació.

L'idioma wayú en l'actualitat[modifica]

Des dels anys 80 [15] a la Guajira colombiana s'imparteix educació bilingüe espanyol-wayuunaiki en un model educatiu dissenyat pel Centre Etnoeducativo Kamüsüchiwo'u, amb suport financer del govern colombià i l'empresa que administra la mina de carbó de Cerrejón.

Per altra banda, si bé l'idioma ha tingut una limitada tradició literària, existeix actualment un creixent interès a rescatar i promoure l'ús d'aquest idioma; com a exemples, s'està publicant un diari bilingüe en idioma wayú i idioma espanyol publicat a Veneçuela i distribuït a Veneçuela i Colòmbia, anomenat Wayuunaiki; [16] a més, el govern de Colòmbia s'està encarregant de compilar una traducció a l'idioma wayú d'una de les obres més representatives de l'escriptor colombià Gabriel García Márquez, Cent Anys de Solitud.[17]

Al desembre de 2011, la Fundació Wayuu Taya en aliança amb Microsoft, van presentar el primer diccionari de tecnologia en wayuunaiki,[18] després de tres anys de treball en conjunt amb lingüistes i professionals de TI.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Adelaar, 2004, p. 611
  2. 2,0 2,1 2,2 Ethnologue report for language code - Wayuu
  3. José Álvarez & Alicia Dorado (2005). "Derivación de verbos estativos duales en guajiro/wayuu naiki". Saber, Universidad de Oriente, Venezuela. Vol. 17. Nº 2: 175-187. vegeu pp. 175, nota n° 2.
  4. Kowii & Fernández Silva, 2005: 37
  5. Yandira Guerreiro, Leyda Alviárez & Ana Carolina Sánchez. "Una aproximación al estudio de las construcciones interrogativas en wayuunaiki/guajiro". Multiciencias. Vol. 10, núm. 1, enero-abril 2010, pp. 21-28. Universidad del Zulia, Punto Fijo. Vegeu pp. 21.
  6. Mansen, Richard y David Captain (2000) "El idioma wayuu (o guajiro)"; María Stella González de Pérez y Mª L. Rodríguez de Montes (eds.) Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva: 795-810. Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.
  7. Proel
  8. Diccionario Básico ilustrado (castellà-wayuunaiki) / (wayuunaiki-castellà).
  9. Americanisme: Manlleus de les llengües ameríndies.
  10. Adelaar, 2004, p. 117
  11. Goulet J.G. y Miguel Angel Jusayu (1978) El idioma guajiro; sus fonemas, su ortografía, su morfología. Caracas: Universidad Católica Andrés Bello.
  12. Pimiento Prieto, Margarita y F.J. Pérez Van-Leeden (1997) La traducción de apartes de la Constitución política de Colombia al wayuu: algunos aspectos y problemas Amerindia 22: 151-176. Paris
  13. Mansen, Richard (1984) Aprendamos Guajiro. Gramática Pedagógica de Guajiro. Bogotá: Editorial Townsend. ISBN 0-88312-228-6. També es poden consultar:
    Olza, Jesús y Miguel Ángel Jusayú (1986) Gramática de la Lengua chiqui (Morfosintaxis). San Cristóbal (Venezuela): Universidad Católica del Táchiritata.
    Alvarez, José (1994) Estudio de lingüística guajira. Macaraibo: Ed. Astro Data.
  14. Ramírez González, Rudecindo (1996) "Estructuras de predicación en Wayunaike"; III Congreso de Lingüística Amerindia y Criolla. Lenguas Aborígenes de Colombia. Memorias 6: 297-315. Bogotá: CCELA, Universidad de los Andes, 1999.
  15. En media luna se forma el futuro wayuu. Ministerio de Educación de Colombia
  16. Jayariyú: "Wayuunaiki es el único periódico especializado de Venezuela y Suramérica, con esencia indígena" / Jayariyú: Nia wanee karalo'uta Wayuunaiki especializado münaka suma Wenezuela, suma Suramérica wayuu aa'inrüma'in. Aló Presidente. 6 de Julio de 2010
  17. "Cien años de soledad" será traducido a lengua indígena wayuunaiki. Diario El Universal. Julio de 2010
  18. Fundación Wayuu Tayá y Microsoft Venezuela presentan Diccionario de Computación en Wayuunaiki

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wayuunaiki Modifica l'enllaç a Wikidata