Wei Wei (escriptor)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1920  Zhengzhou (RP Xina) |
| Mort | 24 agost 2008 (88 anys) Pequín (RP Xina) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de fetge ) |
| Membre de l'Assemblea Popular Nacional | |
| Legislatura: tercera legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, segona legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, primera legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Conservatives (Chinese Communist Party) (en)  |
| Formació | Universitat Militar i Política de la Resistència contra el Japó |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, periodista, escriptor, polític |
| Partit | Partit Comunista Xinès |
Premis | |
Wei Wei (en xinès: 魏巍; en pinyin: Wèiwēi) (Zhengzhou, 1920 - Pequín, 2008) fou un periodista, poeta, assagista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de 1982 per 东方 (dongfang) (L'Orient o l'Est).
No confondre amb Wei Wei (escriptora).
Biografia[modifica]
Wei Wei va néixer el 16 de gener de 1920 en una família pobre de Zhegzhou, província de Henan (Xina) Va rebre una educació rudimentària i no va poder seguir estudiant un cop acabats els estudis primaris, degut a la mort dels seus pares. Inicialment va ser conegut amb el nom de Hong Jie (xinès: 鴻傑) i també va usar el nom de Hong Yangshu (紅陽樹).
Com a escriptor va formar-se de forma autodidacta i va ser molt influenciat per la literatura radical xinesa dels anys vint i trenta, incloent obres d'autors com Lu Xun i Mao Dun.
A partir del 1939 va escriure “poemes militants” inspirats en les seves experiències durant el combat i en els anys 40 el reportatge va ser la seva eina principal com a escriptor.
També va escriure reportatges fruit dels seus viatges a Corea, l'Unio Sovietica i el Vietnam.[1]
Durant la Segona Guerra sino-japonesa va entrar en l'exèrcit comunista i el 1938 va ingressar al Partit Comunista Xinès on hi va treballar en els serveis de propaganda.[1]
Se'l considera com un exemple del romanticisme revolucionari combinat amb el realisme socialista.[1]
Wei va morir el 24 d'agost de 2008 a Pequín.
Obres destacades[modifica]
Té una amplia producció literària que inclou la poesia, la novel·la, i l'assaig. La seva novel·la del 1951: 《誰是最可愛的人》(shei shi zui ke ai de ren) traduïda al francès com “Qui són les hommes les plus dignes d'amour" i a l'anglès com " Who are the Most Beloved People? va tenir molt èxit i va ser incorporada en els manuals escolars com a exemple de la literatura contemporània xinesa.[1]
Altres novel·les destacades:
- 2003: 大老郑的奴人 (Big Lao Zheng's Women) Premi Lu Xun de Literatura 2001-2003
- 1987: 地球的紅飄帶 (The Earth's Red Flying Ribbon)
- 1997: 火鳳凰》(Fire Phoenix)
- 1999: 我們唾棄那種中國人 (We Despise those Kinds of Chinese)
- 1956: 我的朋友:短篇小說集 (My Friends)
- 1954: 老煙筒 (The Old Chimney)
Va escriure un guió cinematogràfic: 紅色的風暴》The Red Storm (1956) i un llibret per una opera: 《打擊侵略者》Conquer the Invaders (1952).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Levy, André. Dictionaire de littérature chinoise (en francès). París: Quadrige/PUF, 2000, p. 320-321. ISBN 978213004382.