Wei Yuan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWei Yuan
Wei Yuan.png
Biografia
Naixement 23 abril 1794
Mort 26 març 1857 (62 anys)
Hangzhou
Religió Confucianisme
Activitat
Ocupació Filòsof
Obra
Obres destacables Illustrated Treatise on the Maritime Kingdoms Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Wei Yuan (魏源), nascut com Wei Yuanda (魏远达), noms de cortesia: Moshen (默深) i Hanshi (汉士), historiador, geògraf, filòsof i escriptor xinès de la Dinastia Qing.

Biografia[modifica]

Wei Yuan (Shaoyang, Hunan -Xina-, 23 d'abril de 1794 - Hangzhou (Zhejiang), 26 d'agost de 1856).[1]

Va ser un estudiant brillant, amb 14 anys va obtenir el grau de "sui" (nivell local) i va entrar a l'escola Yuelu (岳麓書院) on va estudiar els clàssics confucians sota el mestratge de Liu Fenglu (劉逢禄), representant de l'escola Changzhou (常州學派).[2] Posteriorment va assolir el grau provincial en els exàmens imperials i treballà com a secretari d'importants homes d'Estat, com He Changling 賀長齡, Tao Shu 陶澍, Lin Zexu 林則徐 i Yu Qian 裕謙.[3]

El 1831 el van traslladar a Yangzhou on si va quedar la resta de la seva vida.[4]

El 1847 va obtenir el grau més alt en els exàmens pel mandarinat, però la rebel·lió dels Taiping no li va permetre aplicar les reformes que proposava i va  passar els darrers anys de la seva vida retirat a un monastir budista.[2]

El pensament i l'obra de Wei Yuan[modifica]

Va ser un dels primers pensadors de finals de la dinastia Qing que va posar en discussió les diferències de poder entre la Xina i l’Occident, en una etapa en què la dinastia Qing ja entrava en el seu declive, que d’alguna forma va arribar al seu punt més algit amb els enfrontaments contra les potencies occidentals i la Primera Guerra de l’opi -1839-1842-.[2]

Va proposar que el xinesos tenien que estudiar la tecnologia dels “barbars” i que calia introduir a nivell estatal els aparells i la tecnologia occidental a la Xina.[5]

Com a autor va conrear diverses disciplines; el 1842 va escriure  Sheng wu ji (圣武记) (Escrits sobre la Conquesta) un “cant” al creixement de la dinastia Qing, i el 1843Tractat il·lustrat dels Poders del Mar” Hai guo tu zhi (海国图志), recull de materials occidentals fet per Lin Zexu durant i després de la Primera guerra de l’Opi, on es mostra la necessitat d’aprofundir en el coneixement de les nacions occidentals amb presència naval i els corresponents avenços tecnologics.[2]Va participar en la traducció al xinès de l’obra de Hugh Murray (1779-1846) “Encyclopaedia of Geography, Comprising a Complete Description of the Earth”, i un dels precursors del Moviment d'auto-enfortiment.[3]

Va escriure el seu propi tractat de geografia “Haiguo tuzhi” 海國圖志, i una  història militar “Shengwuji 聖武記” on menciona la importancia de posar-se al dia en els coneixement sobre les tecnologies militars utilitzades en els països occidentals, com les armes de foc i els vaixells a vapor.[3]

També va col·laborar com a editor principal en la recopilació d’assajos sobre temes socials, polítics i econòmics, amb una “Antologia de textos sobre l’art de governar de la dinastia Qing” (Huangchao jingshi wenbian - 皇朝經世文編 - ) escrits per funcionaris Qing,[6] que d'alguna manera segons l'historiador William T. Rose, va servir com a "bíblia" pels reformistes de l'època i dels intel·lectuals que pregonaven la necessitar d'impulsar reformes polítiques pragmàtiques.[7]

Com a filòsof va analitzar entre altres, els escrits de la Dinastia Han, amb la conclusió de que les petites paraules tenen grans significats,  (wei yan da yi 微言大義).[3]

Referències[modifica]

  1. «Wei Yuan: Study Them,Master Them and defeat Them!» (en anglès). [Consulta: agost 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Schell, Orville; Delury, John. «Humiliation: Wei Yuan (1794-1857)» (en anglès). The Asian Society. [Consulta: agost 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History - Wei Yuan» (en anglès), 06-05-2012. [Consulta: agost 2016].
  4. Yuan, Wei. Chinese Account of the Opium War (en anglès). Charles River, 2012. 
  5. «Wen Yuan. Chinese historian» (en anglès). [Consulta: agost 2015].
  6. Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006. ISBN 978-84-7290-555-9. 
  7. Ren, Chao. «Wei Yuan and the Chinese Totalistic Iconoclasm: The Demise of Confucianism in Matter and in Form.» (en anglès), 2011. [Consulta: agost 2016].