Weibul·lita
 Weibul·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag0.33Pb5.33Bi8.33(S,Se)18 |
| Epònim | Mats Weibull |
| Localitat tipus | mina Falun, Falun, Dalarna, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.25h |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.34 |
| Dana | 3.6.18.1 |
| Heys | 5.6.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 15,39Å; b = 4,06Å; c = 53,8Å; |
| Grup espacial | Pnma |
| Color | acer-gris |
| Exfoliació | distingible/bona - una bona, paral·lela a l'elongació |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,97 a 7,145 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | fort |
| Impureses comunes | Ag, Cu, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Any d'aprovació | 1910 |
| Símbol | Wbl |
| Referències | [1] |
La weibul·lita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor de Kristian Oskar Mathias Weibull (1856-1923), geòleg, va ser el primer que va descriure aquest mineral.[1]
Característiques[modifica]
La weibul·lita és una sulfosal de fórmula química Ag0.33Pb5.33Bi8.33(S,Se)18. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses d'Ag, Cu i As. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els seus cristalls són massius de forma prismàtica a fibrosa o amb hàbit foliat; també es troba com a cristalls prismàtics indistingibles.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la weibul·lita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments[modifica]
La weibul·lita va ser descoberta mina Falun (Dalarna, Suècia) íntimament intercrescuda amb laitakarita i bismutinita en una roca d'hornblenda.[2] També ha estat descrita a Austràlia, Rússia, Suïssa i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: laitakarita, bismutinita, or natiu, calcopirita, bismut, pirrotita i quars.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Weibul·lita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Weibullite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Weibullite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 26 maig 2018].