Weissella cibaria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuWeissella cibaria Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de GramGrampositiu Modifica el valor a Wikidata
SocaLMG17699
Taxonomia
RegneBacillati
FílumBacillota
ClasseBacilli
OrdreLactobacillales
FamíliaLeuconostocaceae
GènereWeissella
EspècieWeissella cibaria Modifica el valor a Wikidata
Bjorkroth et al., 2002

Weissella cibaria (abreujat W. cibaria) és un bacil grampositiu, no formador d'espores, no mòbil, fermentador heterolàctic i catalasa negatiu que no pot produir dextran a partir de la sacarosa. Pot créixer a temperatures molt variables, des de 15 °C fins 45 °C. Fermenta glucosa, i com a productes s'obtenen CO2 i àcid làctic. També pot utilitzar xilosa, arabinosa i salicina (formant àcid com a producte). El contingut en G+C és del 44%. És considerat un sinònim heterotípic de Weissella kimchii.[1][2][2]

És considerat un patogen, trobant-se en pacients amb bacterièmia i en gossos que pateixen otitis. També es relaciona amb el malbaratament d'aliments. En el genoma del bacteri hi ha gens que codifiquen per hemolisines, i resistència a antibiòtics com la fosfomicina.[3]

Hàbitat[modifica]

W. cibaria en aliments[modifica]

Aquest bacteri s'ha trobat en kimchi coreà, on juntament amb W. koreensis i W. confusa s'ha vist que dominen l'etapa primerenca de fermentació d'aquest aliment. També el trobem en altres aliments fermentats, en salami grec, i embotits espanyols com el botifarró. També s'ha identificat en gran quantitat de fruites com són tomàquets, papaya, plàtan, pinya i nabius entre d'altres. S'ha trobat també en farina de blat.[4]

W. cibaria en humans[modifica]

S'ha identificat en mostres de saliva i de femta humanes, on sorprenentment es troba en menys quantitat en femta de persones celíaques. També es troba en llet materna i en la zona vaginal. Tot i que no sembla tenir gran significació clínica, s'ha descrit com a patògen oportunista, i s'ha identificat en orina, esputs i sang en algun cas de bacterièmia.[1][5]

W. cibaria en animals[modifica]

S'ha vist que aquesta espècie bacteriana pot habitar en la llet d'alguns animals com el camell o la cabra. Es pot trobar en excrements de gossos domèstics i alguns peixos com el salmó. S'ha vist que pot provocar otitis en gossos.[1]

Potencial probiòtic[modifica]

Recentment s'ha vist que W. cibaria mostra propietats anticanceroses, immunomoduladores, antiinflamatòries i antioxidants. No obstant això, es requereixen estudis per confirmar científicament l'acció probiòtica d'aquesta en diverses condicions, com la fermentació. També presenta gran producció de bacteriocines com altres espècies del gènere Weissella.[4]

Aquesta espècie va destacar a partir d'un estudi on es va demostrar que els aïllats de W. cibaria de la saliva dels nens inhibeixen la formació de biofilms in vitro i la proliferació d'un dels principals patògens bacterians de la càries dental, especialment en càries primerenques, Streptococcus mutans. També es va veure que aquest bacteri és capaç d'inhibir la producció in vitro d'indicadors d'halitosi com són els compostos volàtils de sofre (VSC) produïts per Fusobacterium nucleatum. A més, aquests bacteris podrien inhibir la proliferació de cinc bacteris periodontopatògens, inclòs F. nucleatum. Els estudis clínics basats en la manipulació amb l'aïllat amb millor rendiment de W. cibaria van donar lloc a una reducció in vivo significativa del nivell de VSC. També es va poder demostrar in vitro l'activitat antiflamatòria de W. cibaria, que consisteix en la inhibició de la producció d'interleucina (IL) -6 i IL-8 a partir de cèl·lules epitelials de la boca humana induïdes originalment per F. nucleatum. El potencial probiòtic de W. cibaria en el control de la malaltia periodontal, va promoure un estudi el qual va investigar amb èxit l'estabilitat d'un xiclet probiòtic que contenia W. cibaria, tot i que aquest no ha estat acceptat per la legislació europea, la qual és molt estricta pel que fa als probiòtics.[6][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Fusco, Vincenzina; Quero, Grazia M.; Cho, Gyu-Sung; Kabisch, Jan; Meske, Diana «The genus Weissella: taxonomy, ecology and biotechnological potential». Frontiers in Microbiology, 6, 17-03-2015. DOI: 10.3389/fmicb.2015.00155. ISSN: 1664-302X. PMC: PMC4362408. PMID: 25852652.
  2. 2,0 2,1 taxonomy. «Taxonomy browser (Weissella cibaria)». [Consulta: 4 desembre 2019].
  3. Abriouel, Hikmate; Lerma, Leyre Lavilla; Casado Muñoz, María del Carmen; Montoro, Beatriz Pérez; Kabisch, Jan «The controversial nature of the Weissella genus: technological and functional aspects versus whole genome analysis-based pathogenic potential for their application in food and health». Frontiers in Microbiology, 6, 27-10-2015. DOI: 10.3389/fmicb.2015.01197. ISSN: 1664-302X. PMC: PMC4621295. PMID: 26579103.
  4. 4,0 4,1 Kang, Bo Kyoung; Cho, Min Seok; Park, Dong Suk «Red pepper powder is a crucial factor that influences the ontogeny of Weissella cibaria during kimchi fermentation». Scientific Reports, 6, 1, 2016-06. DOI: 10.1038/srep28232. ISSN: 2045-2322.
  5. Kulwichit, Wanla; Nilgate, Sumanee; Chatsuwan, Tanittha; Krajiw, Sunisa; Unhasuta, Chudaachhara «Accuracies of Leuconostocphenotypic identification: a comparison of API systems and conventional phenotypic assays». BMC Infectious Diseases, 7, 1, 02-07-2007. DOI: 10.1186/1471-2334-7-69. ISSN: 1471-2334.
  6. Kang, Mi-Sun; Na, Hee-Sam; Oh, Jong-Suk «Coaggregation ability of Weissella cibaria isolates with Fusobacterium nucleatum and their adhesiveness to epithelial cells» (en anglès). FEMS Microbiology Letters, 253, 2, 2005-12, pàg. 323–329. DOI: 10.1016/j.femsle.2005.10.002.