Wenceslao Jiménez Orive

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWenceslao Jiménez Orive
Biografia
Naixement28 gener 1922 Modifica el valor a Wikidata
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósindicalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Wenceslao Jiménez Orive (Gijón, 28 de gener de 1922 - Barcelona, 9 de gener de 1950)[1] fou un lluitador anarquista i resistent antifranquista asturià, conegut com a «Wences» o «Jimeno».

Biografia[modifica]

Fill d'un ferroviari, de petit es va traslladar a Saragossa amb la seva família. El seu pare havia estat secretari del Sindicat de Ferroviaris de la CNT de Saragossa i treballava com a interventor entre Saragossa i Canfranc. Fou assassinat l'agost de 1936 pels feixistes de Canfranc.

En esclatar la guerra civil espanyola tenia 14 anys i estudiava disseny industrial, però deixà els estudis per treballar al ferrocarril per tal de no haver-se d'afiliar a la Falange. A començaments de 1940 fou detingut per repartir propaganda antifranquista. El 1946 va ingressar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries de la mà d'Ignacio Zubizarreta Aspas, però l'agost fou novament detingut i sotmès a tortures. Alliberat tres mesos més tard, el maig de 1947 participà en un intent d'atemptar contra Francisco Franco a la carretera nacional Madrid-Saragossa, a l'alçada del Puerto de la Muela (Calataiud).[2] El juliol de 1947 fou delegat d'Aragó al Ple Nacional de Regionals de la FIJL que se celebrà a Madrid. Després, decebut per la ineficàcia de la guerrilla, marxà a França, on va treballar durant un temps com a ajustador a Lió i París.

A França intentà convèncer les direccions del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i de la FAI de fer canvis a l'estructura orgànica, però no se'n sortí. El 26 de novembre de 1948 tornà a la Península, però no aconseguí d'entendre's amb Josep Lluís i Facerias, raó per la qual el 1949 va formar el seu propi grup guerriller, anomenat «Los Maños», i del que en formaria part Quico Sabaté. Aquest grup va intentar assassinar el cap de la Brigada Político-Social de Barcelona. comissari Eduardo Quintela Bóveda el 2 de març de 1949, però el cotxe era ocupat per altres persones.[a]

Wenceslao Jiménez Orive fou tirotejat als carrers de Barcelona el 9 de gener de 1950 gràcies a la delació de Niceto Pardillo Manzanero, cenetista expulsat del grup per mala conducta, al comissari Pedro Polo Borreguero. Malferit, es va prendre una càpsula de cianur que portava muntada a la part superior de la ploma estilogràfica per tal de no caure en mans de la policia.[3]

Notes[modifica]

  1. Els membres del grup eren Josep i Francesc Sabaté Llopart, Simón Gracia Fleringan, Carles Vidal i Passanau, José López Penedo i Josep Lluís i Facerias

Referències[modifica]

  1. (italià) Wenceslao Jiménez Orive Arxivat 2015-06-20 a Wayback Machine. a l'anarcopèdia
  2. Wenceslao Jiménez Orive a losdelasierra.info
  3. Wenceslao Jiménez Orive (1922-1950) a estelnegre.org