Westerlund 2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicWesterlund 2
Tipuscúmul obert i supercúmul estel·lar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perBengt Westerlund[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióQuilla Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra4.207 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,5 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,209 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)2,895 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−5,246 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 41m 35.8733s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-58° 14' 11''[4] Modifica el valor a Wikidata
Part deRCW 49 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
ESO 127-18 (European Southern Observatory Catalog)
OCl 807 (Catalogue of Star Clusters and Associations)
C 1022-575
[KPS2012] MWSC 1801
Cl VDBH 95
TeV J1023-575
[MBP2001] 82A Modifica el valor a Wikidata

Westerlund 2 és un cúmul estel·lar massiu i jove de la Via Làctia. S'hi troba en el Quart Quadrant Galàctic, a la constel·lació de la Quilla. La distància a Westerlund 2 s'estima en uns 8.000 parsecs (uns 26.000 anys llum), i malgrat contenir alguns dels estels més massius i brillants de la galàxia apareix molt extingit, cosa per la qual fa falta un telescopi de grandària intermèdia per veure-ho amb cert detall. La regió HII que envolta al cúmul va ser descoberta en 1958 com una intensa radiofont, i al poc temps va ser identificat en fotografies òptiques per l'astrònom suec Bengt Westerlund.[5][6][7]

L'edat estimada del cúmul està compresa entre un a dos milions d'anys. Aquest conté almenys un parell de desenes d'estels de tipus espectral O, dos estels de tipus Wolf-Rayet (WR 20a i WR 20b). WR 20a és una binària eclipsant massiva, els membres de la qual fins fa poc ostentaven el títol de ser els estels més massius de la galàxia, la massa de la qual es van determinar empíricament (mitjançant l'aplicació directa de les Lleis de Newton), títol que els va ser arrabassat per l'estel binari NGC 3603 A1.

Referències[modifica]