Widsith

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El Widsith és un poema en anglès antic (Old English), en vers al·literatiu, de 143 línies, probablement compost el segle VII, si bé amb interpolacions posteriors.[1][2] El poema només es troba recollit en l'actualitat en el Llibre d'Exeter (Exeter Book), un manuscrit de la poesia en anglès antic compilada a finals del segle X que conté aproximadament una sisena part de tota poesia en anglès antic que ha pervingut. El Widsith està inclòs, en el referit llibre, entre els poemes Vainglory i The Fortunes of Men. El Llibre d'Exeter es troba a la Catedral d'Exeter, al sud-oest d'Anglaterra, des que el 1076 fou objecte de donació a favor d'aquesta per part del primer bisbe d'Exeter, Leofric.[3]

El poema consisteix majoritàriament la relació que el suposat scop (poeta oral o ministrer germànic ambulant) anomenat Widstht (el nom del qual significa "el que ha viatjat lluny"), fa dels llocs on ha estat i dels herois, reis, tribus i corts que ha conegut.[2]

Conté una breu introducció de l'idealitzat Widsith, que passa a facilitar el que probablement fóra una llista mnemònica de tribus i cabdills, seguida per un resum de les tribus i corts que ha visitat, amb intercalacions sobre els elogis i recompenses que ha rebut per les seves declamacions.[2] Acaba amb un breu comentari de la importància i fama dels poetes com el mateix Widsith.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]