WikiLeaks

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
WikiLeaks
WikiLeaks
URL

www.wikileaks.org www.mirrorleaks.org http://wikileaks.mirrorleaks.org

http://wikileaks.ch
Tipus de lloc Whistleblower
Registre Privada
Propietari The Sunshine Press[1]
Llançament Desembre del 2006

WikiLeaks és una organització sense afany de lucre que publica documents confidencials filtrats per persones anònimes. El seu lloc web, llançat el 2006, és gestionat per Sunshine Press.[1] Articles de premsa i de la revista The New Yorker (7 de juny del 2010) descriuen Julian Assange, un periodista australià i activista d'Internet, com el seu director.[2] Malgrat el seu nom, no és un wiki en el sentit comú d'aquesta paraula, perquè els simples lectors no poden modificar-ne el contingut, sinó que els posseïdors d'informacions confidencials poden posar-les a disposició dels responsables de l'organització, i aquests decideixen si les han de publicar o no.

L'organització ha declarat que va ser fundada per dissidents xinesos, així com periodistes, matemàtics i tecnòlegs de noves empreses dels EUA, Taiwan, Europa, Austràlia i Sud-àfrica.[1] D'ençà un any del seu llançament, el lloc va dir que la seva base de dades havia crescut en més d'1,2 milions de documents;[3] el vídeo de la matança col·lateral és un dels seus llançaments més notables.[4] S'ha guanyat una sèrie de premis a nous mitjans de comunicació pels seus informes.

El 2 de desembre de 2010, el registrador de dominis EveryDNS va tallar l'accés a la pàgina inutilitzant l'adreça http://wikileaks.org; immediatament es va oferir un nou domini, http://wikileaks.ch, però també va ser neutralitzat. A partir d'aquest moment, l'organització va decidir demanar allotjament a col·laboradors privats, i van aparèixer centenars de persones que oferien altruistament un subdomini a l'organització, per exemple http://wl.opsec.eu o http://wl.creative-guerillas.com. També és possible accedir directament per l'adreça IP de l'organització mitjançant http://46.59.1.2 o http://213.251.145.96.

Història[modifica | modifica el codi]

Julian Assange, el portaveu més conegut de WikiLeaks

Wikileaks va començar a cotitzar el gener del 2007, quan va aparèixer per primera vegada a la web.[5] El lloc afirma que va ser "fundat per dissidents xinesos, periodistes, matemàtics i tècnics d'empresa, dels EUA, Taiwan, Europa, Austràlia i Sud-àfrica".[1] Els creadors de Wikileaks van ser identificats a data de gener del 2007,[6] encara que és representat en públic des de gener de 2007 per persones que no són anònimes, com ara Julian Assange, que s'havia descrit a si mateix com a membre de la junta assessora de Wikileaks[7] i va ser referit més tard com el "fundador de Wikileaks".[8] A data del juny del 200, el lloc tenia més de 1.200 voluntaris registrats[1] i la llista del seu consell assessor consistia en: Assange, Phillip Adams, Wang Dan, C. J. Hinke, Ben Laurie, Tashi Namgyal Khamsitsang, Xiao Qiang, Chico Whitaker, i Wang Youcai.[9] D'acord amb la revista Mother Jones, el 2010, Khamsitsang va dir que mai havia acceptat ser-ne assessor.[10]

Wikileaks afirma que el seu "principal interès està en la denúncia dels règims opressius de l'Àsia, l'antic bloc soviètic, l'Àfrica subsahariana i l'Orient Mitjà, però també esperem que doni assistència a persones de totes les regions que volen revelar el comportament poc ètic dels seus governs i empreses."[1][11]

El gener del 2007, el lloc web va indicar que hi havia més d'1,2 milions de documents filtrats que estaven sent disposats per publicar-se.[12] Els documents foren obtinguts executant un node d'eixida TOR i espiant el tràfic d'usuaris, principalment el dels pirates xinesos. El grup va publicar posteriorment una sèrie d'altres documents importants que s'han convertit en notícia de primera plana, que van des de la documentació de les despeses dels equipaments i les explotacions de la Guerra de l'Afganistan fins a la corrupció a Kenya.[13]

El seu objectiu declarat és aconseguir que els denunciants i els periodistes no siguen empresonats per enviar correu electrònic amb documents sensibles o classificats, com va passar amb el periodista xinès Shi Tao, que va ser sentenciat a 10 anys de presó el 2005 després de publicar un correu electrònic de les autoritats xineses sobre l'aniversari de la massacre de la plaça de Tiananmen.[14]

El projecte ha estat comparat a la filtració dels documents del Pentàgon de Daniel Ellsberg el 1971.[15] Als Estats Units, la filtració d'alguns documents pot estar legalment protegida. El Tribunal Suprem de Justícia dels EUA ha declarat que la Constitució garanteix l'anonimat, almenys en l'àmbit del discurs polític.[15] L'escriptor i periodista Whitley Strieber ha parlat sobre els beneficis del projecte Wikileaks, assenyalant que "filtrar un document del govern pot significar la presó, però penes de presó per això poden quedar-se bastant curtes. Això no obstant, hi ha molts llocs on suposen un llarg empresonament i fins i tot la mort, com a la Xina i en algunes parts de l'Àfrica i Orient Mitjà."[16]

El lloc ha guanyat diversos premis, incloent-hi el del 2008 Economist magazine New Media Award,[17] i en el juny de 2009, Wikileaks i Julian Assange van guanyar el Premi 2009 de Mitjans d'Amnistia Internacional del Regne Unit (en la categoria de "Nous Mitjans") per la publicació el 2008 de "Kenya: The Cry of Blood - Extra Judicial Killings and Disappearances",[18] un informe de la Comissió Nacional de Kenya de Drets Humans sobre els assassinats de la policia a Kenya.[19] El maig del 2010, va ser qualificada la primera "de les pàgines web que podrien canviar totalment les notícies".[4]

Suspensió d'activitat, recaptació de fons[modifica | modifica el codi]

El 24 de desembre del 2009, Wikileaks va anunciar que estava experimentant una escassetat de fons[20] i va suspendre tots els accessos al seu lloc web a excepció d'un formulari per a presentar nou material.[21] El material que havia publicat anteriorment ja no estava disponible, encara que alguns documents encara es podien llegir en els llocs no oficials.[22][23] Wikileaks va manifestar en el seu lloc web podria funcionar de nou una vegada els costos operatius foren coberts.[21][24] Wikileaks va veure això com una mena de colp "per garantir que tot i que s'hi aturi el treball normal i la participació, es passen de fet el temps intentant augmentar els ingressos".[25]

Mentre que s'esperava inicialment que els fons podrien ser garantits per al 6 de gener del 2010,[26] fou només el 3 de febrer del 2010 que WikiLeaks va anunciar que el seu objectiu de recaptació mínim s'havia aconseguit.[27]

El 22 de gener del 2010, PayPal va suspendre el compte de donacions de Wikileaks i en congelà els actius. Wikileaks va dir que això havia passat abans, i s'havia fet sense "cap raó òbvia".[28] El compte va ser restaurat el 25 de gener del 2010.[29]

El 18 de maig del 2010, WikiLeaks va anunciar que el seu lloc web i arxius tornaven a estar en línia.[30]

En de juny de 2010, Wikileaks és finalista per a una donació de més de mig milió de dòlars de la Fundació John S. and James L. Knight.[31]

Equip i finançament[modifica | modifica el codi]

Segons una entrevista el gener de 2010, l'equip de Wikileaks està format per cinc persones a temps complet i al voltant de 800 col·laboradors ocasionals, els quals no reben cap compensació econòmica.[25] Wikileaks no disposa d'una seu oficial. Les despeses de manteniment anuals voregen els 200.000€, principalment per a servidors i burocràcia, encara que les despeses haguessin ascendit fins als 600.000€ si la feina realitzada per voluntaris hagués estat remunerada.[25] Wikileaks no ha pagat advocats, sinó que els centenars de dòlars en suport legal han estat donats per mitjans de comunicació com Associated Press, The Los Angeles Times, i la National Newspaper Publishers Association. El seu finançament es basa únicament en donacions, malgrat que Wikileaks té planejat afegir-hi un model de subhastes.[25]

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

En la pàgina inicial "sobre" originàriament posava: "A l'usuari, Wikileaks s'assemblarà molt a la Viquipèdia. Qualsevol pot escriure-hi, qualsevol pot editar. No es requereixen coneixements tècnics. Els filtradors poden publicar documents de manera anònima i sense seguiment. Els usuaris poden discutir públicament els documents i analitzar-ne la credibilitat i veracitat. Els usuaris poden discutir les interpretacions i el context i, en col·laboració, formular publicacions col·lectives. Els usuaris poden llegir i escriure articles explicatius sobre les filtracions d'informació, juntament amb els antecedents i el context. La rellevància política dels documents i la seva versemblança es donarà a conèixer a un elenc de milers de persones."[32]

Això no obstant, WikiLeaks va establir una política editorial que acceptava només documents que foren "d'interès polític, diplomàtic, històric o ètic".[33] Això va coincidir amb la crítica sobre que, en no existir una política editorial, es confondria el bon material amb el correu brossa i promouria "publicació automatitzada o indiscriminada dels registres confidencials".[34] Ja no és possible per a qualsevol persona enviar-hi o modificar-la, com el FAQ original prometia. En lloc d'això, les publicacions estan regulades per un procés de revisió interna i algunes se'n publiquen, mentre que els documents que no compleixen els criteris editorials són rebutjats pels revisors anònims de Wikileaks. En el 2008, el FAQ revisat deia que "qualsevol hi pot publicar comentaris. [...] Els usuaris poden discutir públicament els documents i analitzar-ne la credibilitat i veracitat."[35] Després del rellançament del 2010, la publicació de nous comentaris en filtracions ja no era possible.[36]

Wikileaks es basa en diversos paquets de programari, incloent-hi MediaWiki, Freenet, Tor, i PGP.[37] Wikileaks recomana enviaments mitjançant Tor, a causa de les fortes necessitats de privacitat dels seus usuaris.[38]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Wikileaks:About». Wikileaks. [Consulta: 3 juny del 2009].
  2. McGreal, Chris. Wikileaks reveals video showing US air crew shooting down Iraqi civilians, The Guardian, 5 d'abril del 2010.
  3. «Wikileaks has 1.2 million documents?». Wikileaks. [Consulta: 28 febrer del 2008].
  4. 4,0 4,1 Reso, Paulina. «5 pioneering Web sites that could totally change the news». Daily News, 20 de maig del 2010 [Consulta: 8 juny del 2010].
  5. Steven Aftergood. «Wikileaks and untraceable document disclosure». Secrecy News. Federation of American Scientists, 3 de gener del 2007 [Consulta: 28 febrer del 2008].
  6. Paul Marks. «How to leak a secret and not get caught». New Scientist, 13 de gener del 2007 [Consulta: 28 febrer del 2008].
  7. Agence France Press. «Chinese cyber-dissidents launch WikiLeaks, a site for whistleblowers». The Age, 11 de gener del 2007 [Consulta: 28 febrer del 2008].
  8. Richard Guilliat: "Rudd Government blacklist hacker monitors police", The Australian (30 de maig del 2009) [lead-in to a longer article in that day's The Weekeend Australian Magazine]
  9. «WikiLeaks:Advisory Board». Wikileaks. [Consulta: 16 juny 2010].
  10. «Inside WikiLeaks’ Leak Factory». Mother Jones. [Consulta: 30 abril del 2010].
  11. «Cyber-dissidents launch WikiLeaks, a site for whistleblowers». South China Morning Post, 11 de gener del 2007 [Consulta: 28 febrer del 2008].
  12. Kearny. «Wikileaks and Untraceable Document Disclosure». Now Public News, 11 de gener del 2007. [Consulta: 28 febrer del 2008]., Wikileaks
  13. «Wikileaks Releases Secret Report on Military Equipment». The New York Sun, 9 de setembre del 2007 [Consulta: 28 febrer del 2008].
  14. «Leak secrets trouble free». Scenta, 15 de gener del 2007 [Consulta: 28 febrer del 2008].
  15. 15,0 15,1 Scott Bradner "Wikileaks: a site for exposure", Linuxworld, 18 de gener del 2007. Consultat el 18 de gener del 2007. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "LinuxworldWikileaks1" defined multiple times with different content
  16. Staff Reports. «Whistleblower Website Coming». Free-Market News Network, 18 de gener del 2007 [Consulta: 28 febrer del 2008].
  17. Winners of Index on Censorship Freedom of Expression Award Announced 22 Apr 2008
  18. Kenya: The Cry of Blood - Extra Judicial Killings and Disappearances, Sep 2008 Wikileaks
  19. Amnesty announces Media Awards 2009 winners Amnesty.org.uk, 2 de juny del 2009
  20. «twitter.com/wikiLeaks at 1.24am 24 Dec 2009». Twitter.com, 24 desembre 2009. [Consulta: 30 abril del 2010].
  21. 21,0 21,1 «Wikileaks is overloaded.». Wikileaks. [Consulta: 31 desembre del 2009]. "Per concentrar-se en recaptar els fons necessaris per mantenir-se vius en el 2010, tenim a contracor que suspendre totes les altres operacions, però el lloc estarà de retorn aviat."wikileaks.org Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Wikileaks_is_overloaded" defined multiple times with different content
  22. «Wikileaks Mirror.». Wikileaks. [Consulta: 13 febrer del 2010].
  23. «Another Wikileaks Mirror.». Wikileaks. [Consulta: 13 febrer del 2010].
  24. Butselaar, Emily. «Dig deep for Wikileaks». The Guardian [Londres], 29 de gener del 2010 [Consulta: 30 gener del 2010].
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 Interview with Julian Assange, spokesperson of Wikileaks: Leak-o-nomy: The Economy of Wikileaks
  26. wikileaks. «at 7:42am 5 de gener del 2010». Twitter.com. [Consulta: 30 abril del 2010].
  27. «www.twitter.com/wikileaks at 3 February 5.51pm». Twitter.com. [Consulta: 30 abril del 2010].
  28. «Paypal has again locked our...». Wikileaks. Twitter. [Consulta: 26 gener del 2010].
  29. «Paypal has freed up our...». Wikileaks. Twitter. [Consulta: 26 gener del 2010].
  30. [1]
  31. No Secrets, by Raffi Khatchadourian, New Yorker, 7 de juny del 2010
  32. «What is Wikileaks? How does Wikileaks operate?». Wikileaks, 2008. [Consulta: 28 febrer del 2008].
  33. WikiLeaks' submissions page
  34. «Wikileaks and untracable document disclosure». Secrecy News. Federation of American Scientists, 3 de gener del 2007 [Consulta: 21 agost del 2008].
  35. «What is Wikileaks? How does Wikileaks operate?». Wikileaks, 2008. Arxivat a Internet Archive el 4 de maig del 2008 del original
  36. [2]
  37. «Is Wikileaks accessible across the globe or do oppressive regimes in certain countries block the site?». Wikileaks, 2008. [Consulta: 28 febrer del 2008].
  38. [enllaç sense format] http://www.freehaven.net/anonbib/cache/wpes09-bridge-attack.pdf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: WikiLeaks Modifica l'enllaç a Wikidata