Wil·lemseïta
 Willemseïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Ni₃Si₄O10(OH)₂ |
| Epònim | Johannes Willemse (en)   |
| Localitat tipus | mina Scotia Talc, Bon Accord, Barberton, Districte d' Ehlanzeni, Mpumalanga, Sud-àfrica, |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.05 |
| Dana | 71.2.1.4 |
| Heys | 14.26.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,31Å; b = 9,14Å; c = 18,99Å; β = 99,97° |
| Grup espacial | grup espacial 9 |
| Color | verd clar |
| Duresa (Mohs) | 2 (Mohs) |
| Lluïssor | cerosa, grassa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,31 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,600 nβ = 1,652 nγ = 1,655 |
| Birefringència | δ = 0,055 |
| Angle 2V | mesurat: 27°, calculat: 26° |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Impureses comunes | Al, Fe, Co, Ca, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971 s.p. |
| Any d'aprovació | 1968 |
| Símbol | Wls |
| Referències | [1] |
La wil·lemseïta[2] és un mineral de la classe dels fil·losilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup del talc”. Va ser descoberta l'any 1968 a una mina de Barberton, província de Mpumalanga (Sud-àfrica), sent nomenada així en honor de Johannes Willemse, geòleg sud-africà.[3]
Un sinònim poc usat és: conarita.
Característiques químiques
[modifica]És un silicat hidroxilat de níquel, amb estructura molecular de fil·losilicat en fulles de mica compostes d'anells de tetraedres i octàedres.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: magnesi, alumini, ferro, cobalt, calci i aigua.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a mineral secundari en un sill de roques ígnies riques en níquel.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: trevorita ferrosa, nimita, violarita, mil·lerita, reevesita, goethita o òpal.
Usos
[modifica]Pot ser extret com a mena del metall de níquel.
Referències
[modifica]- ↑ «Willemseite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Riba i Arderiu, O. Vocabulari de mineralogia: segons les normes de la International Mineralogical Association: amb equivalències angleses. Barcelona: Servei de Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 84-931001-0-2.
- ↑ Hiemstra, S.A. y S.A. De Waal, 1968. "Nickel minerals from Barberton, III. Willemseite, a nickelian talc". Nat. Inst. Met. (South Africa) Res. Rept., 352, 1-14.
- Willemseíta, mindat.org.
- Willemseíta, webmineral.com.
- Manual de willemseíta, Mineral Data Publishing.
