Wilfred Agbonavbare

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilfred Agbonavbare
Biografia
Naixement 5 d'octubre de 1966
Lagos, Nigèria
Mort 27 de gener de 2015(2015-01-27) (als 48 anys)
Alcalá de Henares, Espanya
Causa de mort Càncer ossi
Alçada 1,89 m
Pes 80 kg
Activitat
Ocupació Futbolista
Esport futbol
Posició a l'equip Porter
Clubs professionals
Anys Equip
1983-1989 New Nigeria Bank
1990 BCC Lions
1990-1995 Rayo Vallecano 107 (0)
1995-1997 Écija Balompié 23 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1983-1995 Nigèria Nigèria 15 (0)
Participà en
1994Mundial de Futbol 1994
1994Copa d'Àfrica de Nacions 1994
Modifica les dades a Wikidata

Wilfred Agbonavbare (Lagos, Nigèria, 5 d'octubre de 1966 - Alcalá de Henares, 27 de gener de 2015)[1] fou un futbolista nigerià que jugava de porter.

Trajectòria[modifica]

Wilfred va donar els seus primers passos al New Nigeria Bank, club amb el qual debutà a la màxima categoria del seu país. Hi va romandre des de 1983 fins a 1989, i en aquest temps guanya la lliga (1985) i dos campionats de clubs de la WAFU (1983 i 1984). No supera una prova al Brentford FC anglès i de nou a Nigèria, fitxa pels BCC Lions.

L'estiu de 1990 aplega a l'Estat espanyol i realitza proves en diversos equips. Felines, l'entrenador del Rayo Vallecano, de Segona Divisió, es fixa en Wilfred i aposta pel seu fitxatge. De seguida es fa amb la titularitat i amb els de Vallecas aconsegueix l'ascens a Primera Divisió en la qual debuta al setembre de 1992 davant el València CF. A la segona jornada, front el CD Logroñés, fou expulsat, el que va comportar que perdés el lloc davant de Toni Jiménez, campió olímpic a Barcelona. Recuperà la titularitat entre els pals rayistes, i al maig de 1993, va aturar un penal a Míchel al Santiago Bernábeu, clau per al meritori 1-1 del Rayo al Reial Madrid.

La marxa de Toni al RCD Espanyol va apuntalar el domini de Wilfred a la porteria frangirroja, tant a la campanya 93-94 a Primera com la següent a Segona Divisió que es tancaria amb l'ascens. La temporada 95-96 va ser més complicada per al jugador: es va perdre les jornades inicials per una lesió, i a mitja temporada, el fitxatge d'Abel Resino el va relegar a la banqueta. L'entrenador Marcos Alonso va ser destituït i amb Fernando Zambrano, el nigerià va ser titular a les darreres tres dates de la lliga i en la promoció, guanyant-hi la permanència.

A la temporada posterior, Wilfred marxa a l'Écija Balompié, un equip andalús que tot just havia pujat a Segona Divisió. En eixa campanya va disputar 23 partits. El club va ser l'últim de la taula i va consumar el retorn a la Segona B.

Amb la carta de llibertat, va marxar a Nigèria. Sense ofertes, es va retirar.

Internacional[modifica]

Wilfred va ser internacional amb la selecció de futbol de Nigèria en 14 ocasions, entre 1983 i 1994. Va formar part del combinat del seu país al Mundial de Futbol dels Estats Units 1994 i va guanyar la Copa d'Àfrica d'eixe mateix any.

Vida personal[modifica]

Després de la seua retirada, Wilfred Agbonavbare es va establir a la Comunitat de Madrid, on hi va treballar com a repartidor, com a mosso a l'aeroport de Barajas o entrenador de porters del CD Coslada. El seu cas hi va aparèixer en el programa de La Sexta El Jefe Infiltrado, l'any 2014, ja que hi treballava a una de les empreses del programa.

A finals de gener de 2015 es va fer públic que patia càncer d'òssos, la malaltia que ja havia mort la seua dona, ella de mama.[2][3] El 24 de gener, els jugadors del partit entre el Rayo Vallecano i l'Atlètic de Madrid van desplegar una pancarta en el seu suport.[4] Només tres dies més tard, moria a l'edat de 48 anys.[5] Com a homenatge, l'equip rayista ha batejat amb el seu nom la porta núm. 1 de l'estadi de Vallecas.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]