Wilfred Agbonavbare
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1966  Lagos (Nigèria) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 27 gener 2015 (48 anys) Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | càncer ossi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 190 cm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes | 80 kg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | 1983 - | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Nigèria | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Porter | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1994 | Mundial de Futbol 1994 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1994 | Copa d'Àfrica de Nacions 1994 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Wilfred Agbonavbare (Lagos, Nigèria, 5 d'octubre de 1966 - Alcalá de Henares, 27 de gener de 2015)[1] fou un futbolista nigerià que jugava de porter.
Trajectòria
[modifica]Wilfred va donar els seus primers passos al New Nigeria Bank, club amb el qual debutà a la màxima categoria del seu país. Hi va romandre des de 1983 fins a 1989, i en aquest temps guanya la lliga (1985) i dos campionats de clubs de la WAFU (1983 i 1984). No supera una prova al Brentford FC anglès i de nou a Nigèria, fitxa pels BCC Lions.
L'estiu de 1990 aplega a l'Estat espanyol i realitza proves en diversos equips. Felines, l'entrenador del Rayo Vallecano, de Segona Divisió, es fixa en Wilfred i aposta pel seu fitxatge. De seguida es fa amb la titularitat i amb els de Vallecas aconsegueix l'ascens a Primera Divisió en la qual debuta al setembre de 1992 davant el València CF. A la segona jornada, front el CD Logroñés, fou expulsat, el que va comportar que perdés el lloc davant de Toni Jiménez, campió olímpic a Barcelona. Recuperà la titularitat entre els pals rayistes, i al maig de 1993, va aturar un penal a Míchel al Santiago Bernabéu, clau per al meritori 1-1 del Rayo al Reial Madrid.
La marxa de Toni al RCD Espanyol va apuntalar el domini de Wilfred a la porteria frangirroja, tant a la campanya 93-94 a Primera com la següent a Segona Divisió que es tancaria amb l'ascens. La temporada 95-96 va ser més complicada per al jugador: es va perdre les jornades inicials per una lesió, i a mitja temporada, el fitxatge d'Abel Resino el va relegar a la banqueta. L'entrenador Marcos Alonso va ser destituït i amb Fernando Zambrano, el nigerià va ser titular a les darreres tres dates de la lliga i en la promoció, guanyant-hi la permanència.
A la temporada posterior, Wilfred marxa a l'Écija Balompié, un equip andalús que tot just havia pujat a Segona Divisió. En eixa campanya va disputar 23 partits. El club va ser l'últim de la taula i va consumar el retorn a la Segona B.
Amb la carta de llibertat, va marxar a Nigèria. Sense ofertes, es va retirar.
Internacional
[modifica]Wilfred va ser internacional amb la selecció de futbol de Nigèria en 14 ocasions, entre 1983 i 1994. Va formar part del combinat del seu país al Mundial de Futbol dels Estats Units 1994 i va guanyar la Copa d'Àfrica d'eixe mateix any.
Vida personal
[modifica]Després de la seua retirada, Wilfred Agbonavbare es va establir a la Comunitat de Madrid, on hi va treballar com a repartidor, com a mosso a l'aeroport de Barajas o entrenador de porters del CD Coslada. El seu cas hi va aparèixer en el programa de La Sexta El Jefe Infiltrado, l'any 2014, ja que hi treballava a una de les empreses del programa.
A finals de gener de 2015 es va fer públic que patia càncer d'òssos, la malaltia que ja havia mort la seua dona, ella de mama.[2][3] El 24 de gener, els jugadors del partit entre el Rayo Vallecano i l'Atlètic de Madrid van desplegar una pancarta en el seu suport.[4] Només tres dies més tard, moria a l'edat de 48 anys.[5] Com a homenatge, l'equip rayista ha batejat amb el seu nom la porta núm. 1 de l'estadi de Vallecas.
Referències
[modifica]- ↑ «Wilfred Agbonavbare mor» (en castellà). Marca, 27-01-2015. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ «"El drama del ex portero rayista Wilfred"». Arxivat de l'original el 2015-01-22. [Consulta: 29 gener 2015].
- ↑ «"Ex-Eagles' goalie Agbonavbare battles cancer in Spain"». Arxivat de l'original el 2015-01-25. [Consulta: 29 gener 2015].
- ↑ "Mensaje de fuerza para Wilfred"
- ↑ "Wilfred Agbonavbare dies"
Enllaços externs
[modifica]- Estadístiques a Primera divisió - LFP (castellà)
