Wilhelm Joseph von Wasielewski

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaWilhelm Joseph von Wasielewski
Wilhelm Joseph von Wasielewski Portrait.jpg
Fotografia i signatura de Wilhelm Joseph von Wasielewski
Dades biogràfiques
Naixement 17 de juny de 1822
Grossleesen, Gdańsk
Gdańsk
Mort 13 de desembre, 1896, Sondershausen, Turíngia
Sondershausen
Alma mater Conservatori de Leipzig
Activitat professional
Ocupació Violinista i Musicògraf
Influències de Félicien-César David
Instrument Violí
Artistes relacionats Robert Schumann
Modifica dades a Wikidata

Wilhelm Joseph von Wasielewski (Grossleesen, prop de Gdańsk, 17 de juny de 1822 - Sondershausen, Turíngia, 13 de desembre, 1896) fou un violinista i musicògraf alemany.

Estudià en el Conservatori de Leipzig recentment fundat, de 1843 a 1846, sent allí deixeble de Felix Mendelssohn Bartholdy, David i Hauptmann, i després particularment de David. Per aquella època ja s’havia distingit com a crític musical en diversos diaris i revistes, en acabar els estudis entrà com a violí en l'orquestra de la Gewandhaus, i el 1850, per recomanació de Schumann, dirigí els concerts de Düsseldorf. El 1852 s'encarregà de la direcció d'una societat coral de Bonn, però el 1855 es traslladà a Dresden on es dedicà especialment a la critica i a la història musical. Finalment, el 1869 fou nomenat director de la música de la ciutat de Bonn i el 1874 rebé el títol de director reial de música; però el 1884 dimití dels seus càrrecs i es retirà a Sondershausen.

Lloc distingit[modifica]

Wasielewski ocupa un lloc molt distingit com a historiador musical i deixà una sèrie d'obres importants, entre les quals cal mencionar:

  • Robert Schumann Biographie, (1858; 4,ª ed., 1906),
  • Die Violine und ihre Meister, (1869; 4,ª ed. 1904),
  • Die Violine im XVII Jahrundert und die Anfänge der Instrumental Komposition, (1874),
  • Geschichte der Instrumentalmusik im XVI Jahrundert, (1878),
  • Musikalische Fürsten vom Mittelalter bic zu Beginn des XIX Jahrundert, 1879,
  • Schumanniana, 1883,
  • Beethoven, 1888,
  • Das Violoncell und seine Geschichte, 1889,
  • Karl Reinecke, ein Künstlerbild, 1892,
  • Aus siebenzing Jahre, records (1897). Com a compositor deixa molt escasses obres.

Bibliografia[modifica]