Wilhelm Kühne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilhelm Kühne
Pare de la química orgànica
Wilhelm Friedrich Kühne (HeidICON 28859) (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 març 1837 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1900 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBergfriedhof Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemany
FormacióUniversitat de Göttingen
Director de tesiRudolf Wagner i Friedrich Wöhler Modifica el valor a Wikidata
Conegut perEncunyà la paraula "enzim"
Descobrí la tripsina
Activitat
Lloc de treball Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFisiologia, Química fisiològica
OrganitzacióUniversitat de Berlín
Universitat d'Amsterdam
Universitat de Heidelberg
Membre de
ProfessorsRudolf Wagner i Friedrich Wöhler Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRussell Henry Chittenden, Ernest Starling i Russell Henry Chittenden Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJulius Ferdinand Kühne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Wilhelm Friedrich Kühne, conegut com a Willy Kühne,[1] (28 de març de 1837 - 10 de juny de 1900) va ser un fisiòleg alemany nascut a Hamburg, va ser el primer a encunyar el terme enzim[2] el 1877[3] que va distingir dels ferments.[4]

Biografia[modifica]

Va estudiar primer a Lüneburg després assistí a la Universitat de Göttingen, on el seu professor de química va ser Friedrich Wöhler i de fisiologia Rudolph Wagner. Va treballar amb diversos fisiòlegs famosos com Emil du Bois-Reymond a la Universitat de Berlín, Claude Bernard a la de París[5] i Carl Ludwig i Ernst Wilhelm von Brücke a Viena.

Vers la fi de l'any 1863 va estar a càrrec del departament de patologia a Berlin sota Rudolf Virchow; el 1868 va ser nomenat professor de fisiologia a la Universitat d'Amsterdam: i el 1871 succeí Hermann von Helmholtz a Heidelberg, on morí el 1900.

Va fer les primeres recerques en la fisiologia del múscul i el nervi i en la química de la digestió amb Virchow. El 1876, descobrí l'enzim de la digestió tripsina. També va estudiar la visió i els canvis químics en la retina sota la influència de la llum.

Va morir el 10 de juny del 1900 a Heidelberg.[6] «Kühne va tenir unes solemnes exèquies amb assistència del món universitari, deixebles i professors, que el consideraven un home senzill, afable, de bon caràcter, un poc tímid i gens orgullós, tot al contrari d'altres científics de via estreta, envejosos i presumits.»[5]

Alguns alumnes seus[modifica]

Referències[modifica]

  1. Neurath, Hans; Zwilling, Robert. «Willy Kühne und die Anfänge der Enzymologie». A: Semper apertus : Sechshundert Jahre Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg, 1386-1986 : Festschrift in sechs Bänden Band 2 Das neunzehnte Jahrhundert : 1803-1918 (en alemany), 1985, p. 361-370. ISBN 3-540-15425-6. 
  2. Kühne, 1877, p. 190.
  3. «bioquímica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Riera i Fonts, Carles. Manual de traducció de textos científics de l'anglès al català (en anglès, català). Barcelona: Claret, 2018, p. 161. ISBN 9788491361473. 
  5. 5,0 5,1 Ferrà i Martorell, Miquel «Mor Willy Kuhne, pare dels enzims (1900)». dBalears, 12-06-2001.
  6. Voit, C «Willy Kühne». Sitzungsberichte der mathematisch-physikalischen Classe der k. b. Akademie der Wissenschaften zu München., XXXII (1902), 1903, pàg. 249-262.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Kühne