Wilhelm Killing
Wilhelm Killing (alemany: Wilhelm Karl Joseph Killing) (Burbach, 10 de maig de 1847 - Münster, 11 de febrer de 1923) va ser un matemàtic alemany.
Vida i obra
[modifica]
Killing va iniciar els seus estudis universitaris a la universitat de Münster on va quedar totalment decebut pel poc interès que hi havia per les matemàtiques.[1] Després de dos anys a Münster, va ingressar el 1867 a la universitat de Berlín en la qual va ser deixeble de Weierstrass, obtenint el doctorat el 1872.[2] Els anys següents va donar classes a diferents instituts de Berlín i de Brilon (Westfàlia), fins que el 1882 va ser nomenat professor de matemàtiques de l'escola catòlica Hosianum de Braunsberg (actual Braniewo, Polònia), on va tenir un dels seus períodes més productius.[3]
El 1892 va ser escollit catedràtic de la universitat de Münster, en la qual es va retirar el 1919. Va ser rector d'aquesta universitat en 1897-1898.[4]
Killing va començar els seus treballs de recerca estudiant les geometries no euclidianes, publicant dos articles (1878 i 1880) en els que defensava l'existència de tres geometries no euclidianes de curvatura constant: la de Lobatxevski, la de Riemann i la de Klein.[5] La conseqüència d'aquests treballs sobre els fonaments de la geometria,[6][7] va ser que el van conduir a l'estudi estructural dels grups de Lie i a l'anàlisi de les àlgebres de Lie amb la intenció de descobrir totes les possibles estructures dels grups finits reals,[8][9] sense haver conegut l'obra de Lie.
Principals obres publicades
[modifica]- 1880 Grundbegriffe und Grundsätze der Geometrie (Conceptes bàsics i principis de la geometria)
- 1884 Erweiterung des Raumbegriffes (Ampliació del concepte d'espai)
- 1885 Die nicht-euklidischen Raumformen in analytischer Behandlung (Tractament analític de les formes especials no euclidianes)
- 1893 Einführung in die grundlagen der geometrie (Introducció als fonaments de la geometria)
- 1900 Lehrbuch der analytischen Geometrie in homogenen Koordinaten (Geometria analítica en coordenades homogènies)
Referències
[modifica]- ↑ Hein, 1997, p. 1 i ss.
- ↑ Hawkins, 1980, p. 293.
- ↑ Chang, 2011, p. 74.
- ↑ Chang, 2011, p. 75.
- ↑ Hawkins, 1980, p. 299.
- ↑ Hawkins, 1980, p. 303 i ss.
- ↑ Helgason, 1990, p. 54.
- ↑ Hawkins, 1982, p. 127-128.
- ↑ Stewart, 2007, p. 165 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Chang, Sooyoung. «Wilhelm Karl Joseph Killing». A: Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011, p. 74-75. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Hawkins, Thomas «Non-Euclidean geometry and Weierstrassian mathematics: The background to Killing's work on Lie algebras» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 7, Num. 3, 1980, p. 289-342. DOI: 10.1016/0315-0860(80)90027-0. ISSN: 0315-0860.
- Hawkins, Thomas «Wilhelm killing and the structure of lie algebras» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 26, Num. 2, 1982, p. 127-192. DOI: 10.1007/BF00348350. ISSN: 0003-9519.
- Hein, Wolfgang. Wilhelm Killing: Briefwechsel mit Friedrich Engel zur Theorie der Lie-Algebren (en alemany). Vieweg+Teubner, 1997. ISBN 978-3-528-06922-3.
- Helgason, Siguldur «A Centennial: Wilhelm Killing and the Exceptional Groups» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 12, Num. 3, 1990, p. 54-57. DOI: 10.1007/BF03024019. ISSN: 0343-6993.
- Stewart, Ian. Why Beauty Is Truth: The History of Symmetry (en anglès). Joat Enterprises, 2007. ISBN 978-0-465-08236-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Killing» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Volk, Otto. «Killing, Wilhelm» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1977. [Consulta: 1 febrer 2026].