Wilhelmshaven

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaWilhelmshaven
Escut de Wilhelmshaven
Luftaufnahmen Nordseekueste 2012 05 D90 by-RaBoe 123.jpg
El port interior

Localització
Lower Saxony WHV.svg
53° 31′ 00″ N, 8° 08′ 00″ E / 53.516666666667°N,8.1333333333333°E / 53.516666666667; 8.1333333333333
EstatAlemanya
Estat federatBaixa Saxònia

Conté la localitat
Població
Total 76.201 (2016)
• Densitat 711,69 hab/km²
Geografia
Part de Bremen/Oldenburg Metropolitan Region Tradueix
Superfície 107,07 km²
Banyat per Innenjade Tradueix, Badia del Jade, Lake Bant Tradueix, Ems-Jade-Kanal Tradueix i Maade
Altitud 2 m
Limíta amb
Història
Fundació 1869
Organització política
• Bourgmestre Andreas Wagner Tradueix (2011)
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal 26382
Zona horària
Prefix telefònic 04421
Codi NUTS DE945
Clau de municipalitat alemanya 03405000
Altre
Agermanament amb

Lloc web Wilhelmshaven - Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Wilhelmshaven o en baix-alemany Willemshaven i en frisó oriental Wülmshoawen és una ciutat sense districte[1] a la vora del Mar del Nord al nord de l'estat de Baixa Saxònia. A finals del 2015 tenia 75.995 habitants.[2] Es troba a la península de Frísia oriental i des del 2006 pertany a la Regió metropolitana Bremen/Oldenburg. És travessat pel canal Ems-Jade i el riu Maade que hi desemboca a la Badia del Jade. Avui és el principal port petrolier i queda un dels principals ports militars d'Alemanya.

Història[modifica]

Mapa del 1888

La ciutat es va crear des del 1853 quan el Regne de Prússia va comprar una zona de 313 hectàrees al Gran Ducat d'Oldenburg al marge de la badia del Jadia per construir-hi el seu primer port militar amb accés al Mar del Nord. L'obra va començar el 1856 i va prendre uns deu anys. L'acord de compravenda amb Oldenburg estipulava que l'assentament de persones civils era estrictament limitat a persones ocupades per la construcció del port i l'abastament de les naus: es va crear un petit barri amb un pla hipodàmic i per al resta les casernes i el port, segons un pla meticulós. Al nord de la zona prussiana enllà de la frontera amb Oldenburg es va crear un assentament «Neu Heppen» amb un pla més caòtic i un urbanisme espontani, on van instal·lar-se totes les persones que segons l'acord, no tenien l'autorització de viure al Wilhelmsburg prussià, hi comprés moltes taverners i botiguers al servei dels obrers del port i dels mariners. El port va ser inaugurat el 17 de juny del 1869 i aleshores es va optar per al nom Wilhelmshaven, en honor del rei Guillem I de Prússia.[3] Ans al contrari de la voluntat de l'administració de Berlín però amb l'acord de Guillem I, es va triar el sufix -haven (amb v, del baix alemany per port) i no -hafen com en alemany.[3]

Avarament del SMS Hindenburg el 1915

El 1873 va rebre els drets de ciutat. A poc a poc el port es va eixamplar i es va integrar el Canal Ems-Jade en les instal·lacions portuàries. La població va créixer ràpidament, però per la superfície limitada de la zona prussiana, principalment es va instal·lar fora de l'enclavat. Des de Wilhelmshaven, la marina va contribuir a la conquesta de les colònies imperials a Àfrica. Drassanes per la construcció de vaixells militars van accelerar la industrialització. Una part de la plana de marea del mar de Wadden va ser assecat per l'expansió del port. Després de la desfeta alemanya a la Primera Guerra Mundial, un projecte d'establir indústria civil i una flota de pesca va fracassar, i al postguerra l'atur va augmentar molt. Aleshores també es va desenvolupar el turisme sota el lema «la ciutat verda al mar» amb hotels, vil·les i platja, amb més èxit.

Pedra commemorativa al lloc del Camp de concentració de l'Alter Banter Weg

Després de la machtergreifung el 1933 el govern nazi va investir molt en la indústria de guerra. El 1937 amb la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg Wilhelmshaven va haver de fusionar am la ciutat veïna de Rüstringen i es va suprimir l'estat d'Oldenburg. Centre militar important, la ciutat i el port van ser el blanc de bombardejos per les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units des del 1939. A la fi de la guerra, menys de 40% dels edificis Quedaven dempeus. El 1944 s'hi va instal·lar una extensió del camp de concentració de Neuengamme, el camp Alter Banter Weg. Els presoners principalment francesos havien de treballar a la drassana militar i per a l'evacuació de la runa de la ciutat. Dels 1125 homes, l'administració militar va registrar 234 morts, però s'estima el total fins a 700 víctimes de les males condicions: dies de 12 hores de treball, castigs corporals i malnutrició. La majoria va morir a les marxes de lamort a la fi de la guerra quan el camp va ser evacuat per la SS.[4]

Màquina d'escriure «Olympia»

Després de la guerra, la ciutat va caure en la zona d'ocupació britànica. Primer es pensava desmantellar tota la ciutat i el port, però a la fi els britànics van limitar-se al desmuntatge o destrucció de les instal·lacions portuàries i les drassanes militars. Al postguerra l'atur va atènyer quasi un quart de la població activa. A poc a poc noves activitats (escoles, instituts de recerca, fàbrica de cotxes...) van millorar la situació. Des del 1956 Alemanya va poder tornar a tenir exèrcit i Wilhelmhaven va reconstruir el seu port militar que va ser inaugurat el 9 d'agost del 1968.[5] El 1958 es va estrenar el port petrolier i l'oleoducte que el connecta amb les refineries de petroli a la vall de l'Ems i del Ruhr.

La fàbrica de màquines d'escriure Olympia i altre èquip de despatx va ser un important empleador amb qui al seu apogeu als anys 1970 hi treballavem uns 13.000 persones. El canvi del mercat per l'arribada dels ordenadors va conduir al seu tancament el 1992, el que va ser un drama social per a la ciutat i les 3600 treballadors que hi quedaven aleshores.[6] A l'antiga fàbrica es va crear un nou centre d'empreses industrials Technologie Centrum Nordwest que poc a poc va crear nous llocs de treball, però la reconversió es va fer molt poc a poc, el 2016 hi havien un seixanta empreses amb 2600 llocs de treball.[7] Tot i això, les destrossos de la guerra, la desindustrialització i la reducció de les forces armades van fer que mai no va tornar als 133.000 veïns que tenia el 1940 s'ha quasi reduït a la meitat el 2016.[8]

S'espera molt del nou port de mar profund Jadeweserport, estrenat el 2012, l'únic port d'Allemanya que pot rebre tots els portacontenidors sempre més grans que tenen dificultats per entrar als ports fluvials de Bremen i Hamburg.

Llocs d'interès[modifica]

  • La platja «Südstrand»
  • El port de mar profund Jadeweserport
  • El Kaiser-Wilhelm-Brücke (1907), un dels ponts giratoris més grans d'Europa
  • La casa de la vila (1929), arquitecte Fritz Höger, amb una torre d'aigua integrada
  • Els burgs medievals Burg Kniphausen i Sibetsburg
  • El monument de l'emperador Guillem
  • Els parcs urbans i les reserves naturals Bordumer Busch, Voslapper Groden-Nord i Voslapper Groden-Süd

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelmshaven Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. en alemany: kreisfreie Stadt
  2. «405 Wilhelmshaven,Stadt». Landesamt für Statistik Niedersachsen, 31-12-2015.
  3. 3,0 3,1 Wein, Martin. Stadt wider Willen. Kommunale Entwicklung in Wilhelmshaven/Rüstringen 1853–1937. Marburg: Tectum, 2006, p. 96. 
  4. «Außenlagerliste: Wilhelmshaven (Alter Banter Weg)» (en alenmany). KZ Gedenkstätte Neuengamme. [Consulta: 22 febrer 2017].
  5. Koop, Gerhard; Mulitze, Erich. Die Marine in Wilhelmshaven – eine Bildchronik zur deutschen Marinegeschichte von 1853 bis heute (en alemany). Bonn: Bernard & Graefe Verlag, 1997, p. 56 ss.. ISBN 978-3763759774. 
  6. Ehrenberg, Herbert «Rosinenpicker ohne Skrupel Mit der Schliessung des Werks in Wilhelmshaven setzt Daimler-Benz seinen Ruf aufs Spiel» (en alemany). Die Zeit, 18, octubre del 1991.
  7. «Die Historie: eine wechselvolle Geschichte» (en alemany). Technologie Centrum Nordwest. [Consulta: 22 febrer 2017].
  8. «Zensus: Weniger als 77 000 Einwohner» (en alemany). Nordwest-Zeitung, 01-06-2013.