Wil·lemita
 Wil·lemita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Zn₂[SiO₄] |
| Epònim | Guillem I dels Països Baixos |
| Localitat tipus | Vieille Montagne, Moresnet, Kelmis, Verviers, Província de Lieja, Bèlgica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.01 |
| Dana | 51.1.1.2 |
| Heys | 14.7.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,93Å; c = 9,31Å; |
| Grup puntual | 3 - romboèdrica |
| Grup espacial | grup espacial R-3 |
| Color | blanc, verdós, groguenc, groc, gris, marró, blau-verd, blau clar, blau atzur, incolor, verd pastel, verd poma, vermell borgonya, negre, rosa |
| Exfoliació | {1120} perfecta, {0001} imperfecta |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,89 a 4,19 g/cm³ (mesurada); 4,224 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,691 a 1,694 nε = 1,719 a 1,725 |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Fluorescència | comuna: verd brillant (Ona curta en ultraviolada i raigs X), sovint amb una fosforescència forta de color verd brillant; blanc-crema a groc pastel (tant en ona curta com en ona llarga sota llum ultraviolada) |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mn, Pb, Mg, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1830 |
| Símbol | Wlm |
| Referències | [1] |
La wil·lemita[2] és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del rei Guillem I dels Països Baixos (Willem I), i va ser descobert el 1830. La seva composició química és ZnO 72,96% i SiO2 27,04%. Com a impureses més comunes, conté alumini, ferro, manganès i plom. És un mineral molt fluorescent, de color verd sota llum ultraviolada (imatge); a plena llum, pot presentar colors molt variats. Encara que és un dels pocs silicats que pertany al sistema cristal·lí trigonal, la seva xarxa és romboèdrica.
Característiques[modifica]
La wil·lemita és un silicat de fórmula química Zn₂SiO₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz la wil·lemita pertany a «09.AA - Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: fenaquita, eucriptita i liberita.
Aspecte[modifica]
La wil·lemita, normalment, es forma a partir de l'alteració de blenda, i normalment està associada amb calcària. Freqüentment, està associada amb cincita vermella i amb franklinita, també amb minerals de zinc. Els cristalls de wil·lemita són fibrosos, romboèdrics o tabulessis.
Jaciments[modifica]
En la natura, els jaciments de wil·lemita són rars. Es poden destacar els de Franklin (Nova Jersey, Estats Units), on apareix associada a zincita i franklinita, i els d'Arizona. A Mèxic, n'hi ha jaciments a Bolaños (Jalisco) i Batopilas (Chihuahua). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Can Rovira, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona).[3]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wil·lemita |
- Mindat (anglès).
Referències[modifica]
- ↑ «Willemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Diccionari de gemmologia | TERMCAT». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Josep Antoni Ignacio Herrera · Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Adolf Cortel Ortuño «Willemita i altres minerals de les pedreres de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, maig 2021, pàg. 3-46 [Consulta: 26 novembre 2021].